Un estudi liderat des de les Balears revela com el Mediterrani redistribueix l’energia que regula el clima i la vida marina
La mar Mediterrània amaga processos gairebé invisibles que, malgrat la seva escala reduïda, tenen una influència decisiva sobre el clima i els ecosistemes marins. Un nou estudi liderat per la investigadora predoctoral de l’IMEDEA Cristina Martí-Solana ha aconseguit documentar, amb un nivell de detall poc habitual, la fragmentació d’un petit remolí oceànic a la mar Balear i el paper que aquest fenomen exerceix en la redistribució de l’energia dins l’oceà.
La recerca, publicada recentment a la revista científica Geophysical Research Letters, s’emmarca dins el projecte internacional CALYPSO i compta amb la participació de l’Scripps Institution of Oceanography i el Woods Hole Oceanographic Institution.
L’equip científic va seguir durant els mesos de febrer i març de 2022 l’evolució d’un remolí marí d’uns vint quilòmetres de diàmetre que, finalment, es va dividir en dues estructures independents. Aquest episodi es va registrar durant una campanya oceanogràfica intensiva desenvolupada en aigües de les Balears a bord del vaixell oceanogràfic Pelagia.
Els investigadors expliquen que, durant la fragmentació del remolí, l’energia acumulada en grans corrents marins es transfereix cap a moviments més petits, intensos i turbulents. Aquest procés és essencial per entendre com es produeix la mescla de l’oceà i com es distribueixen la calor, els nutrients i el carboni entre la superfície i les capes profundes.
Difícils de detectar
Segons destaca Cristina Martí-Solana, aquests petits remolins “són pràcticament invisibles per als sistemes tradicionals d’observació per satèl·lit”, fet que converteix les campanyes oceanogràfiques intensives en una eina imprescindible per captar processos ràpids i de petita escala amb efectes rellevants sobre el funcionament de la mar.
Per analitzar l’evolució del fenomen, l’equip va aplicar una metodologia innovadora basada en un mostreig repetitiu d’alta resolució dels corrents marins. Durant més d’una setmana, el vaixell va travessar reiteradament la mateixa zona de la mar Balear per mesurar els corrents a diferents profunditats. Aquestes dades es varen complementar amb observacions per satèl·lit de la temperatura superficial i de la concentració de clorofil·la.
Els resultats mostren que, durant la ruptura del remolí, l’aigua va passar d’un estat relativament estable a una situació molt més inestable. Aquest canvi afavoreix la mescla vertical i horitzontal de l’oceà, un mecanisme clau per mantenir la productivitat marina i per explicar com l’energia es transfereix des dels grans corrents cap a estructures més petites i efímeres.
L’estudi també revela que aquests episodis generen moviments verticals capaços de transportar nutrients i matèria orgànica cap a capes profundes del Mediterrani. Aquest procés influeix directament tant en els ecosistemes marins com en la capacitat de l’oceà per absorbir carboni atmosfèric.
Ones internes
Els científics varen detectar igualment ones internes que desplacen energia des de la superfície cap a l’interior de la mar, un fenomen especialment difícil de mesurar i considerat fonamental per entendre la renovació de les aigües profundes mediterrànies.
La recerca reforça el paper de la mar Balear com a espai estratègic per a la investigació climàtica internacional. A diferència dels grans oceans, els corrents mediterranis operen a escales més reduïdes i evolucionen amb gran rapidesa, fet que converteix aquestes aigües en un laboratori natural excepcional per estudiar remolins, fronts marins i ones internes.
Els investigadors assenyalen que comprendre aquests processos és essencial per millorar els models oceanogràfics i climàtics, especialment en un context de canvi climàtic i d’alteració creixent dels ecosistemes marins mediterranis.
Foto: Woods Hole Oceanographic Institution