Victoria Carmena (Lura): “Volem que la gent pugui sortir de la comoditat del supermercat”

A Palma, LURA ha crescut com un projecte que connecta producte local, alimentació conscient i relació directa amb la terra. El que va començar amb un hort compartit i una il·lusió col·lectiva s’ha anat transformant amb el temps en una botiga i espai de consum responsable.

Pregunta.- Com va néixer LURA?

Resposta.- LURA va néixer fa aproximadament quatre anys i mig, encara que el seu origen real es pot situar una mica abans, en una etapa prèvia de feina i experimentació compartida. Nosaltres, n’Alicia i jo, en aquell moment estàvem treballant juntes dins una cooperativa. Era un entorn on ja hi havia una certa connexió amb la terra i amb la manera de fer les coses, però encara no havíem fet el pas de crear un projecte propi.

A partir d’aquí, juntament amb dues persones més, dos amics, vam decidir començar un hort. No era només una idea teòrica, sinó una manera de posar-nos realment en contacte amb la terra i amb el cultiu. Vam començar a sembrar, a treballar el sòl, a entendre els ritmes del que estàvem fent. Amb el temps, aquell hort va anar agafant forma, fins al punt que vam aconseguir fins i tot el certificat ecològic. Aquell reconeixement va ser important perquè ens va donar una certa solidesa i confiança en el que estàvem construint.

I va ser precisament des d’aquell punt que vam decidir fer una passa més: si ja estàvem produint, si ja estàvem connectades amb la terra i amb aquest estil de vida, per què no portar-ho també a la ciutat? Així va néixer primer la idea de l’hort, i després, amb el temps, la botiga. Fa uns tres anys aproximadament vam acabar consolidant LURA com a projecte.

P.- Què us va empènyer a tirar endavant aquest projecte?

R.- El que ens va empènyer, sobretot, va ser el contacte directe amb la terra. Per nosaltres no era només una feina o una activitat puntual, sinó una manera de viure, un estil de vida que ja formava part del nostre dia a dia.

Hi havia també una motivació molt clara: volíem que més gent pogués acostar-se a aquest tipus de vida, encara que fos des de la ciutat. És a dir, que el projecte no quedàs tancat dins el camp, sinó que servís de pont entre la terra i les persones.

La idea era, i continua sent, facilitar l’accés a un producte local, de qualitat, nutritiu i amb sentit. Un producte que no només alimenti, sinó que també expliqui d’on ve i com s’ha fet.

P.- Què significa el nom LURA?

R.- LURA significa “terra” en iber antic. La cerca del nom va ser un procés bastant natural però també molt conscient. Volíem un nom que tengués una connexió real amb la terra, perquè és exactament el que som i el que ens defineix. Ens sentim molt vinculades a aquest element, és el nostre punt de partida i també el nostre punt de retorn. Vam començar a investigar, a provar noms, però ens trobàvem sempre amb paraules molt evidents o massa utilitzades: “bio”, “eco”, “terra” directament… Tot ens semblava massa literal o poc personal.

Així que vam decidir obrir una mica més la recerca, explorar altres llengües i arrels més antigues. I així va aparèixer “LURA”. Era curt, sonava bé, tenia força i, a més, tenia aquest significat profund de terra en iber antic. Quan el vam trobar, vam sentir que encaixava. Tenia aquella connexió que estàvem cercant sense ser obvi, i per això el vam acabar adoptant com a nom del projecte.

P.- Durant un temps vau tenir un hort propi. Què va passar?

R.- Sí, durant un temps vam tenir un hort que era una part molt important del projecte, però fa aproximadament un any i mig el vam haver de tancar. Després d’obrir la botiga, la dinàmica del projecte va canviar molt. Alguns dels nostres companys inicials van acabar abandonant el projecte per diferents motius, i al final ens vam quedar Alicia i jo soles.

A partir d’aquí, la càrrega de feina va augmentar molt. La botiga requeria una dedicació constant, pràcticament tot el dia, i al mateix temps mantenir un hort actiu, amb tot el que implica, es va convertir en una cosa impossible de sostenir. Vam arribar a un punt en què no podíem arribar a tot. I això ens va obligar a prendre una decisió complicada: aturar l’hort.

No va ser una decisió fàcil ni molt menys. Va ser dolorosa, perquè l’hort era una part molt identitària del projecte, una part que representava molt bé els nostres inicis i la nostra manera d’entendre tot això. Però alhora també era necessari assumir els límits reals del que podíem sostenir.

P.- Tot i això, la filosofia agrícola continua present?

R.- Sí, continua molt present, encara que d’una manera diferent. El fet d’haver deixat de produir directament no significa que haguem deixat de treballar amb aquesta filosofia. Al contrari: la mantenim molt viva en la selecció dels productes que oferim a la botiga.

Per a nosaltres és molt important conèixer d’on ve cada producte. Per això visitam les finques dels agricultors amb els quals col·laboram, intentam entendre com treballen, quines tècniques utilitzen i com gestionen el cultiu.

Molts dels productors amb qui treballam utilitzen pràctiques d’agricultura regenerativa o sistemes molt propers. Alguns no tenen certificació ecològica, però treballen amb molta consciència i amb mètodes naturals, evitant químics i utilitzant preparats com purins d’ortiga, terra de diatomees o altres tractaments naturals.

En certa manera, és una continuïtat del que nosaltres fèiem a l’hort. No hem deixat aquesta manera de fer, sinó que l’hem traslladada a la manera de seleccionar i confiar en altres productors.

P.- Amb quins agricultors treballau?

R.- Treballam amb agricultors de l’illa, majoritàriament petites explotacions familiars. Per exemple, treballam amb Tomeu Riera, que és una persona amb una manera de fer molt coherent i molt conscient. També col·laboram amb agricultors de zones com Pollença o de Muro, especialment en producció de cítrics. Són persones que treballen de manera molt propera a la terra, sovint amb mètodes preventius naturals i amb una relació molt directa amb el cultiu. Per nosaltres és important aquesta autenticitat.

P.- Com és la relació amb els clients?

R.- La relació amb els clients és molt propera i és un dels punts més forts del projecte. La gent no ve només a comprar, sinó que entra en un espai on hi ha conversa, assessorament i intercanvi. Molts clients demanen què han de cuinar, què els convé més, o com poden utilitzar certs productes. Això és especialment important avui en dia, perquè s’ha perdut molta cultura culinària. Molta gent jove, per exemple, cuina menys, i aquí troben aquest suport. També hi ha una cosa molt característica del nostre espai: la botiga està dividida en dues parts, una de producte ecològic certificat i una altra de producte local no certificat però de confiança. Això fa que la gent demani molt i que nosaltres puguem orientar. Aquest tipus de relació no té res a veure amb un supermercat. Aquí hi ha un tracte humà molt més directe i això genera comunitat.

R.- Hi ha algun projecte o història que us hagi marcat especialment?

R.- Els grups de consum han estat molt importants. Cada setmana contactam amb agricultors locals per saber quin producte tenen disponible o quin excedent necessiten donar sortida. A partir d’aquí, prepararem caixes setmanals amb productes que van canviant. Aquestes caixes tenen un preu fix i són més econòmiques que comprar els productes per separat. Però el més interessant és que el client no tria el contingut, sinó que el rep com una proposta setmanal. A més, les caixes venen amb una recepta, i això ha generat un efecte molt positiu: molta gent ens diu que ha tornat a cuinar, que ha recuperat la creativitat a la cuina i que ha descobert aliments nous. És un projecte que ha crescut molt i que continua funcionant amb molta força.

P.- Quin és el principal repte del projecte?

P.- El repte principal és la comoditat del sistema de consum actual. La majoria de gent està acostumada a fer tota la compra en un sol lloc, i nosaltres no podem oferir això. El nostre model és diferent i més fragmentat. Per això, el nostre públic és una part de la població que realment està compromesa amb el que menja i amb el futur del territori. Però és un segment encara petit. Això fa que haguem d’estar constantment adaptant-nos, innovant i buscant maneres de mantenir la gent connectada amb el projecte.

P.- Què us preocupa del futur?

R.- Ens preocupa especialment la desaparició dels agricultors. És una realitat que estem veient directament: en els últims cinc o sis anys hem perdut molts productors amb qui treballàvem. Això genera molta incertesa, perquè si el nombre d’agricultors continua disminuint, també disminueix el producte local disponible. També ens preocupa que la gent cuini cada vegada menys, sobretot les generacions més joves.

P.- I què us dona esperança?

R.- Tot i això, també veim un canvi positiu en les generacions més joves, especialment en persones de vint anys o menys. Aquestes generacions tenen molta més informació sobre alimentació, salut i impacte dels productes. Estan més conscienciades sobre el que mengen. No és un canvi ràpid ni generalitzat, però sí que és un moviment que existeix i que ens fa pensar que hi ha futur.

P.- Cap on voleu que evolucioni LURA?

R.- El nostre objectiu principal és continuar construint comunitat. Volem que l’espai de la botiga sigui també un espai viu, on es facin tallers, trobades i activitats. Un lloc on la gent pugui venir a aprendre, compartir i connectar. També volem continuar impulsant els grups de consum, que és una de les iniciatives que més ens il·lusiona. En definitiva, volem que LURA continuï sent un espai on passen coses, on es comparteixen coneixements i on es manté viva aquesta connexió amb la terra i amb les persones.