La dieta mediterrània, també ideal per a dones embarassades i lactants
Adoptar una dieta amb trets mediterranis, basada en proteïnes vegetals, fibra i greixos saludables, pot ser clau per a la salut de les dones embarassades i lactants, i també per als seus nadons. Aquesta és la conclusió principal de dues recerques coordinades per l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments (IATA-CSIC) i l’Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària de la Universitat de Barcelona (INSA-UB), publicades a la revista eBiomedicine.
Els treballs apunten que aquest patró alimentari millora la immunitat materna, ajuda a equilibrar el metabolisme de les grasses, accelera la recuperació fisiològica després del part i influeix en la composició de la microbiota intestinal, un element clau en la protecció dels nounats davant infeccions.
El primer estudi va analitzar l’impacte de dos models nutricionals seguits per mares durant l’embaràs i la lactància. D’una banda, una dieta similar a la mediterrània, rica en fibra com la inulina —present en aliments com l’all, la carxofa o el porro—, amb predomini de proteïnes vegetals i enriquida amb oli de peix. De l’altra, un patró més pròxim a la dieta occidental, amb un consum major de proteïnes i greixos d’origen animal.
Les mostres biològiques obtingudes varen evidenciar que la dieta mediterrània presentava clars avantatges: millor metabolisme lipídic, més bona resposta immunitària i una microbiota intestinal més equilibrada durant la gestació i la lactància.
“Mantenir aquest patró dietètic durant la lactància sembla revertir de manera eficaç els canvis fisiològics associats a l’embaràs, afavorint la resposta immunitària i evitant l’acumulació de greix”, explica Francisco J. Pérez-Cano, director de l’INSA-UB i autor del treball.
Impacte en el sistema immunitari del nadó
El segon estudi es va centrar en el paper d’aquesta alimentació sobre la salut del nadó, especialment en la seva capacitat defensiva davant infeccions. Els resultats mostren que la dieta de la mare modula la composició de la llet materna i incrementa els nivells d’immunoglobulina A (IgA), una proteïna essencial en la protecció contra patògens.
Segons M. Carmen Collado, investigadora del IATA-CSIC, “la dieta condiciona la qualitat immunològica de la llet materna i modifica el microbioma, aspectes fonamentals per protegir el nadó davant infeccions”.
Per a la professora María José Rodríguez Lagunas, del Departament de Bioquímica i Fisiologia de la UB, “entendre com la dieta materna influeix en la fisiologia de mares i fills és essencial, ja que els seus efectes impacten en la salut a curt i llarg termini”. Tot i això, adverteix que encara hi ha “molts interrogants sobre els mecanismes implicats, sobretot els que afavoreixen la recuperació després del part”.
Els dos estudis reforcen la importància de promoure hàbits alimentaris saludables durant l’embaràs i la lactància. A més, posen en relleu la necessitat d’elaborar recomanacions dietètiques més precises basades en evidència científica, que puguin convertir-se en una eina de salut pública.
La recerca ha estat possible gràcies a la col·laboració entre dos centres de referència acreditats amb els segells Severo Ochoa (IATA-CSIC) i María de Maeztu (INSA-UB).
Foto: Freepik