Els boscos mediterranis es troben al límit de la disponibilitat d’aigua i no paren de créixer
El III Seminari “Boscos i Aigua”, organitzat per l’Associació d’Empreses Forestals de Menorca (ASEFOME) en col·laboració amb el Consell Insular, va reunir el passat cap de setmana investigadors, administracions i empreses del sector per analitzar la relació entre la gestió forestal i la disponibilitat d’aigua a l’illa. La trobada, que novament va comptar amb una elevadíssima participació professional, va reafirmar Menorca com un espai de referència en el debat forestal a les Illes Balears.
El president d’ASEFOME, Marcelino Hernández, va remarcar la importància d’alinear recerca, polítiques públiques i activitat professional per assegurar boscos més sans i un territori més preparat davant el canvi climàtic.
A l’obertura hi varen participar el conseller insular de Medi Ambient, Reserva de Biosfera i Corporació, Simón Gornés; el conseller de Mar i Cicle de l’Aigua, Juan Manuel Lafuente; i el conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural del Govern balear, Joan Simonet.
Boscos mediterranis, al límit de la disponibilitat d’aigua
Les primeres intervencions varen anar a càrrec d’Eduard Pla (CREAF) i Paula Martín (CTFC), que varen aportar noves dades sobre la situació dels boscos mediterranis en un context de temperatures creixents i disponibilitat d’aigua decreixent. Pla va explicar que aquests boscos funcionen ja “al límit” de les seves necessitats hídriques i que l’increment de superfície forestal registrat en les darreres dècades, fruit de l’abandonament rural, ha comportat més consum d’aigua i més vulnerabilitat davant les sequeres. Va defensar una gestió orientada a reduir densitats, diversificar espècies i generar paisatges més heterogenis.
Martín va remarcar que el futur hidrològic del Mediterrani apunta a una menor disponibilitat d’aigua i a una pluviositat més irregular, factors que intensifiquen l’estrès dels boscos. Segons va exposar, el creixement de superfície forestal combinat amb la disminució dels cabals és un dels principals reptes dels pròxims decennis. També va presentar el projecte HIDROBOSC, que integra dades de sòl, clima i vegetació per orientar decisions de gestió que ajudin a maximitzar la retenció hídrica del territori.
Un bosc més extens i dens: reptes per a Menorca
La taula rodona moderada per Francesc Cano (CTFC) va reunir tècnics i representants del sector per analitzar la situació de Menorca, que en pocs decennis ha passat de 19.000 a més de 33.000 hectàrees de bosc. Aquesta expansió, amb una densitat d’arbres notablement superior, implica més consum d’aigua, un risc d’incendi més alt i menor infiltració cap als aqüífers.
Joan Santana, cap de Servei de Gestió Forestal del Govern balear, va insistir en la necessitat de superar la inacció i apostar per una combinació de gestió forestal, activitat agrària i pasturatge per crear paisatges més resistents. El vicepresident d’ASEFOME, Jaume Fortuny, va reclamar més agilitat administrativa i criteris clars per facilitar les actuacions necessàries, tot advertint que la burocràcia actual dificulta gestions urgents per a la salut dels boscos.
Noves línies d’ajudes
El conseller Joan Simonet va cloure el seminari presentant les línies bàsiques del nou capítol forestal de l’Avantprojecte de Llei Agrària, que situa la gestió forestal com a eix estratègic per a l’arxipèlag. Va anunciar noves convocatòries d’ajudes PIFO per al 2026 i finançament vinculat a l’Impost del Turisme Sostenible per promoure la compra de maquinària, impulsar la biomassa i reforçar la prevenció d’incendis. Simonet va recordar que el 53% del territori menorquí és forestal o rural i va subratllar la necessitat de mobilitzar el territori privat i d’actualitzar la percepció social sobre la funció del bosc per facilitar una gestió activa i efectiva.