Què podem fer al desembre? Feina al camp, tradicions i sabor d’hivern
Amb l’entrada al mes de desembre arriba el pes de l’hivern: humitats persistents, serenes que aguanten fins ben entrat el dia i un paisatge agrícola que entra en repòs. Als horts, als corrals i dins les cases, però, no falta mai la feina. Aquest mes és ple d’oportunitats pageses i també de costums que tornen puntuals cada any.
Les pluges i la manca d’insolació converteixen els horts en un autèntic fangar. No convé llaurar perquè la terra, massa xopa, forma crostes i es fa malbé. Tot i això, podem avançar tasques aprofitant les finestres de bon temps. És moment de sembrar alls, faves tendres, llenties, cebes i les ensalades d’hivern. També es poden collir bledes i cols de Brussel·les, que aquests dies entren sovint a la cuina per acompanyar els àpats de festa.
A finals de mes ja surten les primeres lletugues sembrades quan refrescava, i els cítrics comencen a tenir protagonisme: mandarines, clementines i les primeres taronges nàvel aporten un toc dolç a la temporada.
El camp: podes suaus i llenya per al futur
Els arbres fruiters demanen una poda lleu, perquè la majoria fructifiquen sobre la fusta de l’any anterior. Els ametllers i els noguers, de fulla caduca, s’acostumen a tocar dins lluna vella, i la darrera de l’any és una bona oportunitat si encara no s’hi ha passat.
També es poden sembrar garrovers i figueres, ja que l’amarament de la terra i el repòs vegetatiu afavoreixen que arrelin amb força. Als sementers lliures s’hi pot sembrar pastura, un bon recurs per al bestiar quan arribi el pròxim estiu.
L’olivar continua en plena collita i alguns aprofiten per començar a exsecallar per tenir feina avançada. A les finques on ja tocava renovar llenya, és un bon moment per tallar arbres de fulla perenne o aprofitar alzines talladores.
La plena de la matança i el bestiar ben cuidat
Desembre és el mes clàssic de la matança del porc. L’absència de mosques i el fred estable fan d’aquest període el més adequat per elaborar llangonisses, botifarrons i altres embotits. Si la truja ha criat, algun porcell pot acabar al forn per Nadal, mentre que la resta solen tenir bon preu en aquestes dates.
El ramader d’oví ha de reforçar l’alimentació del ramat amb alfals sec. Les ovelles, que es troben en ple període de lactació o gestació avançada, necessiten una aportació proteica que la pastura fresca no els pot garantir.
Al galliner, els galls i indiots engreixats al llarg de la tardor ja estan a punt per convertir-se en sopa, escaldums o rostits.
Bolets inesperats i altres regals del bosc
Enguany, amb un temps atípic de ruixats i temperatures irregulars, els pinars i boscos de les illes han esclatat de bolets. Esclata-sangs, pixacans, orelles de llebre, peus de rata, gírgoles i picornells han omplert paners i plats. Per a molts aguiats ha estat una sorpresa que el bosc florís així a les portes de Nadal.
Els horabaixes curts conviden a quedar-se dins. La vora del foc es converteix en centre de reunió familiar per encetar ametles, torrar-les o fer-ne garapinyades. Són una de les joies gastronòmiques que la terra mallorquina ofereix, i també una base imprescindible per preparar el torró d’ametlla amb neula, clàssic de totes les cases per aquestes dates.
També és època de posar al dia eines i mànecs, una feina que sovint queda pendent quan el camp apreta.
Productes de temporada i costums de port
Als pobles pescadors, el desembre té gust de mar: els calamars farcits són un plat tradicional de les festes. També és moment de treure del rebost els melons tenrals guardats des de setembre, aquells que solen venir de Vilafranca i que ara, ben madurs, ofereixen tota la dolçor.
Desembre, avui dotzè mes del calendari, havia estat originàriament el desè del cicle romà antic. Més enllà de la feina al camp, és un mes marcat per tradicions profundes.
L’Advent obre el camí cap a Nadal, amb les seves quatre setmanes de preparació, un temps que històricament combinava austeritat i esperança. Les corones d’Advent, les espelmes i les històries populars, com la de l’estel brillant que només apareixia durant aquest període, formen part d’un imaginari que perviu encara avui.
A les llars modernes, els calendaris d’Advent —siguin de xocolata o de petits detalls— han substituït la figura antiga de retallar extremitats a mesura que avançaven els diumenges.