Formentera aconsegueix reduir el trànsit… i encara ho vol fer més

El Consell de Formentera ha presentat una bateria d’informes tècnics que avalen l’efectivitat del programa Formentera.eco i que serviran de base per definir una proposta plurianual de regulació de l’entrada i circulació de vehicles a l’illa entre 2026 i 2029. La documentació es va exposar en el darrer Consell d’Entitats per part de la Conselleria de Mobilitat i Medi Ambient.

Els estudis s’emmarquen en l’aplicació de la Llei 7/2019 de sostenibilitat mediambiental i econòmica de Formentera, que fixa com a objectius evitar la saturació de la xarxa viària, reduir l’impacte ambiental del trànsit rodat i preservar la qualitat de vida de la població resident, especialment en els períodes de major pressió turística.

Un dels informes principals analitza els distintius mediambientals dels vehicles que han accedit a l’illa durant la temporada 2025 (de l’1 de juny al 30 de setembre), a partir de dades de càmeres de control i del creuament amb la base de la DGT. En total, s’han estudiat 41.756 vehicles amb matrícula vàlida, dels quals el 74,32% corresponen a no residents: 31.032 vehicles turístics davant 10.740 de residents, una dada que confirma que la major part de la pressió viària està vinculada a la mobilitat de visitants.

Les conclusions

Les conclusions situen Formentera per damunt de la mitjana estatal en termes de sostenibilitat del parc mòbil. Els vehicles amb distintiu 0 i ECO dupliquen la mitjana espanyola, més del 94% dels vehicles tenen algun tipus d’etiqueta ambiental —més de 20 punts per sobre del conjunt de l’Estat— i només un 5,89% circulen sense etiqueta.

Segons la consellera de Mobilitat i Medi Ambient i vicepresidenta primera, Verónica Castelló, aquests indicadors “no només milloren, sinó que situen Formentera per damunt de la mitjana estatal”, un fet que atribueix a l’aplicació continuada de la regulació.

Paral·lelament, el pla d’aforaments realitzat durant la setmana de màxima afluència d’agost de 2025 constata una reducció global del trànsit del 6% en relació amb 2019. Tot i això, es detecten increments rellevants en trams concrets, com de la Savina a ses Illetes i entre es Pujols i ses Illetes. L’estudi també identifica la carretera PM-820 com a eix amb especial concentració de vehicles, sobretot entre Sant Francesc i Sant Ferran, amb franges de màxima congestió entre les 11 i les 13 hores i entre les 19 i les 20 hores, on es generen colls d’ampolla estructurals.

Viure a fora vila

Els informes apunten que, malgrat els efectes positius de la regulació, la xarxa viària de l’illa té limitacions físiques i que el fet que dues terceres parts de la població visquin en disseminat incrementa la dependència del vehicle privat. En aquest context, qualsevol augment de la demanda es tradueix directament en congestió.

A partir d’aquest diagnòstic, el Consell ha posat sobre la taula una proposta plurianual per al període 2026–2029 que preveu reduir de manera gradual l’entrada de vehicles més contaminants, redistribuir les quotes de visitants segons criteris mediambientals i mantenir la quota de vehicles de lloguer, que ja s’ha reduït un 16% entre 2019 i 2023. El plantejament inclou també la creació d’una quota específica per a treballadors no residents, l’impuls d’un model de mobilitat més eficient i ordenat, l’avanç cap a una Zona de Baixa Emissions (ZBE) estacional i la promoció del transport públic i de la bicicleta.

Castelló defensa que “la capacitat de Formentera no és una opinió, és una restricció física: la xarxa viària no pot créixer, però la demanda sí”, i subratlla que la planificació plurianual ha de permetre una gestió basada en dades objectives.

Durant el Consell d’Entitats s’han presentat dues opcions, que hauran de ser sotmeses a votació en una segona sessió prevista per dilluns 19 de gener. Ambdues propostes coincideixen a ordenar les categories, eliminar progressivament les places de vehicles sense etiqueta i reduir les de categoria B, tot mantenint estables les de categoria C. La diferència principal rau en el ritme: l’opció A aposta per una transició gradual, sense eliminar del tot la categoria B i amb un creixement moderat de les categories 0 i ECO; l’opció B planteja una aplicació més contundent, amb la desaparició anticipada de les places sense distintiu, la reducció fins a eliminar la categoria B en dos anys i un augment decidit de les categories més netes.