La Serra de Tramuntana, un paisatge per a tothom?
La serra de Tramuntana és reconeguda internacionalment com un paisatge cultural excepcional, declarat patrimoni mundial per la Unesco. Camins empedrats, marjades, possessions i una relació secular entre l’ésser humà i la natura han configurat un territori emblemàtic de Mallorca. Però fins a quin punt aquest espai és realment accessible per a tothom? Aquesta és la pregunta de fons que articula el treball «Inclusió social i dret d’accés a la natura. El cas de la serra de Tramuntana», de la mestra Aina Font, un dels dos estudis guardonats als Premis d’Investigació Serra de Tramuntana d’enguany.
La recerca, de caràcter bibliogràfic i analític, parteix d’un plantejament clar: l’accés a la natura no és només una qüestió recreativa o turística, sinó un dret vinculat a la salut, al benestar i a la plena participació social. En aquest sentit, Font analitza fins a quin punt la Serra compleix els principis d’accessibilitat universal i inclusió, especialment pel que fa a persones amb diversitat funcional, gent gran o col·lectius amb necessitats específiques.
El treball revisa el marc legal vigent, tant a escala estatal com autonòmica i europea, i el posa en diàleg amb els criteris del disseny universal. L’objectiu és valorar si la planificació i la gestió dels espais naturals protegits —i en particular de la Serra de Tramuntana— incorporen realment aquests principis o si, per contra, continuen reproduint barreres físiques, sensorials o cognitives.
Una de les idees centrals de la investigació és que la protecció del paisatge i la conservació ambiental no són incompatibles amb l’accessibilitat. Al contrari, Font defensa que una planificació inclusiva pot reforçar el vincle social amb el territori i contribuir a una millor valoració col·lectiva del patrimoni. En aquest punt, el treball connecta amb el Conveni Europeu del Paisatge, que posa l’accent en el dret de la ciutadania a gaudir del paisatge i a participar en la seva gestió.
Hi manca visió global
La recerca també evidencia una manca de criteris homogenis i d’estratègies clares en matèria d’accessibilitat als espais naturals. Tot i que hi ha experiències puntuals i iniciatives positives, aquestes sovint no responen a una visió global ni a una planificació a llarg termini. Això fa que l’accés a la Serra continuï essent desigual, tant des del punt de vista físic com social.
La Comissió de Selecció dels Premis ha destacat el valor del treball d’Aina Font com una aportació necessària per repensar la gestió dels espais naturals des d’una òptica inclusiva. No es tracta només d’adaptar infraestructures, sinó d’incorporar la inclusió com a criteri transversal en la presa de decisions, en la interpretació del paisatge i en les polítiques públiques vinculades al patrimoni natural i cultural.
Amb aquest reconeixement, el Consell de Mallorca posa el focus en una dimensió sovint poc visible del debat sobre la Serra de Tramuntana: qui hi pot accedir i en quines condicions. La recerca d’Aina Font obre la porta a noves mirades i planteja un repte clar per al futur: fer possible que un dels grans símbols del paisatge mallorquí sigui, realment, un espai compartit.