Pep Tapia: “A cap pàgina web de rutes per la Serra s’explica que hi ha una època de l’any que és millor no anar-hi”

Mallorca és l’única illa del món on hi trobam parelles estables de voltor negre. “Tenim un tresor”, explica Pep Tapia, ornitòleg naturalista, coordinador del programa de conservació del Voltor Negre de la Fundació Vida Silvestre de la Mediterrània (FVSM). Aquesta espècie, en perill d’extinció a finals del 80, ara es troba en una situació estable, amb unes 50 parelles i 35 pollets. Aquests mesos, entre mitjans febrer i mitjans juny, són claus par garantir la supervivència dels pollets que acaben de néixer. Per això, des de la Direcció General de Medi Natural i la FVSM demanen que s’eviti entrar a les zones d’exclusió de la Serra per no afectar la nidificació d’aquesta espècie amenaçada. El dia a dia d’una parella de voltors de la Serra i com creix el pollet es pot seguir a través de la webcam a la plataforma de Youtube de la FVSM. També es pot visitar el seu centre d’educació ambiental situat a Campanet els dimarts, divendres i el primer dissabte de cada mes. 

Pregunta.- Per què és important el voltor negre?

Resposta.- El voltor negre és l’encarregat d’eliminar els cadàvers de la natura. És molt important perquè evita la propagació d’infeccions i malalties. Aquesta és la importància biològica del voltor. I Mallorca és l’única illa del món on trobam població estable reproductora. Hi ha hagut casos d’avistament de voltors a altres illes com Menorca o Còrsega, però només a Mallorca hi trobam població estable. 

P.- On viu el voltor negre?

R.- El voltor negre és un ocell forestal, per tant, fa els nius i el seu hàbitat natural són les zones boscoses. A Mallorca habita la Serra de Tramuntana, des de Sóller a Formentor. Però per alimentar-se, per cercar menjar, es mou per tota l’illa. 

“El voltor ha passat de ser considerat una amenaça, un animal perjudicial pels interessos dels humans, a ser un ocell necessari.”

P.- Com ha canviat la nostra percepció de la importància del voltor negre? Fa anys era considerat una amenaça.  

R.-Ha passat de ser considerat una amenaça, un animal perjudicial pels interessos dels humans, a ser un ocell necessari, que ha d’estar als ecosistemes perquè està a dalt de la cadena tròfica, és l’encarregat de fer net i és molt important que hi sigui. Fins i tot pels pagesos és un benefici, perquè si es mor una ovella o una cabra, se la menja un voltor i ja no l’han d’enterrar o cremar. 

P.- Quan comença la tasca de protecció del voltor negre?

R.- Comença al finals dels anys 80, quan l’espècie estava molt amenaçada. A Mallorca només quedaven 20 voltors i una parella. En aquell moment, el primer que es va fer va ser aprovar una llei per protegir-lo i el Govern va fer un pla de maneig. I a partir d’aquí començaren totes les tasques relacionades amb la conservació: educació ambiental, alimentació suplementària, vigilància de les cries, també es varen dur a Mallorca 35 voltors d’altres bandes d’Europa i la Península… i amb totes aquestes tasques, en les que varen participar la Conselleria de Medi Ambient, organitzacions com la Fundació Vida Silvestre i el GOB i molts de voluntaris, es va aconseguir augmentar el nombre d’exemplars fins avui en dia. 

“No hem de perdre de vista que són 49 parelles que han fet l’ou, i d’aquests només 34 han volat, això vol dir que se n’han perdut bastants pel camí.”

P.- I avui quina és la situació del voltor negre? És bona?

R.- És bona, però encara queda feina a fer. Segons els agents de Medi Ambient, que són els que fan el recompte de les parelles reproductores, hi ha devers 50 parelles i 34 polls, com l’any passat. No hem de perdre de vista que són 49 parelles que han fet l’ou, i d’aquests només 34 han volat, això vol dir que se n’han perdut bastants pel camí. Per tant, hi ha alguna cosa que està fallant. Poden fracassar 2, 3, 4 parelles, això sol passar, perquè són parelles inexpertes o perquè han tengut una molèstia provocada per un grup d’excursionistes o ha passat un avió…  però estam parlant de 12-13 parelles que han fracassat. És molt.

P.- Quines són les principals amenaces per a la seva supervivència?

R.- Als anys 80 la principal amenaça era el verí i la persecució directa. Avui en dia, les amenaces han canviat, per un costat, la massificació i la pèrdua d’hàbitat per la desaparició de la ramaderia extensiva a la serra de Tramuntana. Després, col·lisions tant amb aeronaus com amb esteses elèctriques. 

“Des del 2021 el COFIB fa anàlisis dels animals i han detectat que hi ha bastants de voltors infectats pel plom, i el més normal és que vengui de la munició.”

P.- Com afecten la ramaderia i la caça a la supervivència del voltor?

R.- La ramaderia és molt important, perquè sense la ramaderia el voltor no tindria tant de menjar disponible. La ramaderia també pel mateix espai que ocupa, els camps de conreu, l’hàbitat que necessita per sobreviure. 

La caça major de cabres també procura molt de menjar pels voltors, però estam pendents els darrers anys de l’enverinament per plom, s’han trobat bastants exemplars afectats i és una amenaça que s’ha d’investigar. Des del 2021 el COFIB fa anàlisis dels animals i han detectat que hi ha bastants de voltors infectats pel plom, i el més normal és que vengui de la munició. El plom és molt contaminant i els afecta a nivell físic i neurològic.

“A la primavera és quan els ocells necessiten tranquil·litat, i no la tenen perquè som tots trescant per la Serra.”

P.- Què suposa la massificació de la Serra pel voltor negre? 

R.- Coincideix l’època de més excursionisme, la primavera, amb l’època més sensible, quan estan covant o quan tenen el poll petit. A la primavera és quan els ocells necessiten tranquil·litat, i no la tenen perquè som tots trescant per la Serra. Per això, s’han de respectar les zones que marca el Pla d’Ordenació de Recursos Naturals.

P.- Falta informació perquè la ciutadania en sigui conscient i assumeixi aquesta responsabilitat?

R.-  Pot ser, però hi ha zones que estan senyalitzades. Els agents de Medi Ambient i la Conselleria de Medi Natural posen senyals de prohibit el pas o fulls informatius durant la temporada perquè la gent estigui informada. L’excursionista mallorquí de tota la vida ho sap, perquè fa molts anys que camina per la muntanya, però hi pot haver un excursionista amb manco experiència que pot no estar informat. Noltros feim la vigilància de zones, som al camí que dona accés, quan vé algú informam i normalment la gent és molt amable.

També, des de la FVSM cada any feim una campanya important, sortim pels diaris, i sempre informam i demanam respecte, però si que és vera que falta informació. Sobretot falta informació a totes aquestes pàgines web on es publiquen rutes per la Serra, a cap d’elles s’informa i s’explica que hi ha una època de l’any que és millor no anar-hi.

P.- Quins són els mesos més delicats per a garantir la supervivència dels polls de voltor? 

R.- El voltor és molt primerenc, és un ocell molt gran i li costa molt la reproducció. L’època de nidificació comença el febrer, mes en què fan la posta d’un únic ou, i acaba l’agost. Entre el mitjans de febrer i final de juny és l’època més delicada. Les molèsties en l’època d’incubació poden ser nefastes, ja que l’ou pot quedar desprotegit, i refredar-se i tornar inviable o ser devorat per depredadors. Les primeres setmanes després del naixement també són crítiques, perquè el pollet necessita la protecció i l’escalfor dels adults i també perquè corre perill de ser depredat. A mitjans junys el poll ja té un mes i mig de vida, ja comença a controlar la temperatura del seu cos i ja és prou gros com per no morir-se ni de fred ni de calor, ni ser menjat per un corb o una gavina. Abans sempre necessita el pare o la mare perquè li donin ombra o calor. El juliol els polls ja són prou grans per volar, tot i que es mantenen prop del niu, acompanyats dels progenitors. 

P.- Per tant, quin seria el missatge per a les persones que vagin per la Serra aquests mesos? 

R.- Informar-se abans de fer una ruta per la Serra per saber si està dins les zones d’exclusió, respectar el que diu la llei, i si no s’hi pot anar, esperar a la tardor. Simplement és retardar l’excursió un parell de mesos. 

P.- Com veus el futur de l’espècie ara mateix?

R.- El futur és positiu, des del 2019 l’espècie està molt estable, les parelles reproductores van pujant i esper que enguany pugem el número de pollets. Fa uns mesos hi va haver un cas de verí a Santanyí, per tant, encara hi ha gent que no té aquesta consciència. Hem de continuar fent feina, vigilant… és un tresor que tenim a Mallorca.