Refugi de l’Arxiduc
El paisatge modelat pel aristòcrata austríac Lluís Salvador d’Habsburg constitueix un dels elements més significatius en la història de Mallorca a cavall entre els segles XIX i XX. Les finques que adquirí, així com les transformacions i construccions que impulsà, són encara avui testimoni d’un estil de vida romàntic que ara sembla passat de moda. En aquesta proposta senderista recorrerem algunes de les finques i elements més característics del seu immens llegat al tram de la Serra de Tramuntana que uneix Deià i Valldemossa. El refugi construït a 868 metres serà el destí final de les nostres passes.
El punt d’inici se situa a l’aturada de la línia 203 del TIB —que enllaça Palma amb Valldemossa, Deià i el Port de Sóller— a Ca Madò Pilla, davant l’actual Hotel Continental. Si us fa falta alguna cosa, no recomanam proveir-vos a Valldemossa: per al senderista tradicional s’ha convertit en un lloc incòmode i poc amable.
Caminarem sempre per camins de terra amb afloraments rocosos i una traça clara i evident. El desnivell, tot i ser considerable, s’afronta de manera còmoda i constant. Es tracta d’un itinerari d’anada i tornada pel mateix camí, encara que per a aquells disposats a afegir un parell de quilòmetres més oferirem una alternativa interessant.
Preparau la motxilla amb criteri: calçat adequat i bastons, si hi estau avesats. El terreny no presenta dificultats tècniques, però després de pluges és possible trobar bassiots, fang i zones relliscoses. El mapa continua essent una eina útil per identificar punts clau i confirmar la direcció en cas de dubte. No hi ha punts pel proveïment d’aigua, així que convé dur-ne suficient des de l’inici. El bosc ens acollirà sota la seva ombra, però convé protegir-se de l’excés d’insolació amb un bon capell.
La previsió meteorològica és de consulta obligada en la planificació. Si no és favorable, no passeu ànsia: la muntanya us esperarà. Evitau les temperatures extremes —altes o baixes— i les condicions ambientals adverses: vent, pluges o neu. Ens trobam davant una ruta senzilla de seguir, sense exigència tècnica ni passos exposats, apta per a tots aquells capaços de gestionar els 650 metres de desnivell positiu que afrontareu. El premi serà un paisatge i unes construccions úniques al món.
Mirador dels Tudons i Capella des Puig des Verger
Just davant l’entrada a l’aparcament de l’hotel trobarem l’inici del Camí de la Muntanya. Al cap de pocs metres deixarem a la dreta el caminal que mena a l’Ermita de la Trinitat i continuarem caminant durant uns deu minuts enmig del bosc. En arribar a un replà veurem, a l’esquerra, la contundent figura troncocònica del Mirador dels Tudons.
Després de pujar-ne els massissos esglaons tindrem un tast de la panoràmica de què gaudia l’Arxiduc. Actualment, però, el creixement de la vegetació impedeix contemplar la seva estimada finca de Miramar, i la península de sa Foradada i Son Marroig tot just s’entreveuen entre les branques.
Baixarem de la plataforma i, pràcticament davant, a pocs metres a la dreta, neix un camí que s’endinsa en el bosc. Aquest antic camí de carboners s’enfila en direcció sud-oest fins a descriure un gir que ens condueix cap a una edificació ben peculiar.
La capella des Puig des Verger està construïda en estil àrab, amb arcs de ferradura tant a les portes com a les finestres, i es cobreix amb una elegant cúpula. L’entrada s’obre al costat de la muntanya i s’hi accedeix per una escala que arrenca de la seva base quadrada. L’interior es troba molt deteriorat i tota la decoració original ha estat arrabassada. Novament, el creixement del bosc oculta les vistes que s’hi admiraven en el moment de la seva construcció, cap a l’any 1876.
Just davant les escales veurem un tirany que puja i que, en pocs minuts, ens deixarà dins l’interior d’un conjunt de construccions completament en ruïna. Som a ses Ermites Velles, un indret amb una història mereixedora de divulgació.
L’ermità Joan Mir de la Concepció (1624–1688) arribà d’Alaró l’any 1646 per habitar un antic refugi d’anacoretes abandonat, avui conegut com ses Ermites Velles. El lloc posseïa una aura mística vinculada a l’estada de Ramon Llull a la pròxima finca de Miramar. Pocs anys després, el 1648, fundà l’actual ermita de la Santíssima Trinitat, situada a uns centenars de metres cap a l’oest, on encara avui resideixen membres de l’orde eremítica de Sant Pau i Sant Antoni que ell mateix va crear. El que ara podem observar són les restes esbaldregades d’aquella activitat.
Continuarem cap al nord i entrarem en un recinte tancat per altes parets, del qual sortirem per l’esquerra seguint un camí evident. En suau descens, entre alzines, arribarem en pocs minuts a un indret singular situat a l’esquerra del camí: el Mirador del Pla de s’Ullastre, format per sis bancs de pedra disposats en forma ovalada amb orientació nord-sud. Tot i que es conserva en excel·lent estat, el creixement del bosc torna a ocultar les vistes que antigament oferia.
Reprendrem la marxa passant vora un gegantí forn de calç a la dreta i continuarem tot dret, ignorant els tiranys que surten a l’esquerra. En pocs minuts arribarem novament al Camí de Muntanya, on podrem admirar un excepcional Coll de Tords configurat talment com una trona.
Estret i Coll de Son Gallard
El Camí de Muntanya s’obre cap a la dreta i supera una paret de partió abans d’enfilar-se suaument fins a una collada discreta. Aquí cal abandonar la direcció principal i seguir el tirany que neix a la dreta. Comença aleshores una pujada decidida per un camí estret, traçat amb saviesa antiga, que guanya altura amb constància. A l’esquerra s’estén el barranc de Son Gallard, més intuït que visible, amagat sota la densitat viva de l’alzinar.
Dos revolts exigents més amunt, el camí concedeix una pausa en forma de replà. A l’esquerra s’hi obre el Mirador de Son Gallard, una construcció de línies vagament trapezoidals a la qual s’accedeix superant dos còmodes escalons. La plataforma s’alça sobre les cases de Son Gallard i sa Foradada, amb la mirada projectada cap a la mar, només lleument interrompuda per alguns arbres i matolls tossuts. És un lloc que convida naturalment a l’aturada: recuperar l’alè, assaborir el silenci i donar compte dels queviures guardats a la motxilla.
En reprendre la marxa, el camí avança per un tram relativament planer als peus de les impressionants parets d’es Morro de s’Eco, que s’alcen severes damunt nostre. Aviat arribam a l’Estret de Son Gallard, franquejat per un portell obert en un enreixat metàl·lic que marca el pas cap a un entorn encara més ombrívol. A partir d’aquí, el sender torna a empinar-se i s’endinsa en un alzinar immens, on encara afloren, com petites cicatrius del passat, les restes silencioses de l’activitat carbonera.
Ens trobam ara al tram més rost de l’itinerari, amb pendents que freguen el 15% i obliguen a trobar un ritme pacient. Cames fermes, respiració a compassada i bona companyia fan més lleuger l’esforç. Finalment, el camí s’esvaeix a tocar de la partió entre finques, que superarem per un botador. Des d’aquí, en un instant, apareix la senzilla estructura dels Pedrissos del Coll de Son Gallard.
Val la pena aprofitar aquest indret, situat a l’encreuament del Camí de Muntanya amb els camins de la Talaia Vella i del Pla des Pouet, per aturar-se novament i deixar que el cos recuperi l’alè mentre la muntanya continua respirant al nostre voltant.
Mirador des Garriguer i Refugi de l’Arxiduc
Des del coll prendrem el camí que s’enfila cap a la dreta en direcció nord-oest. Seguirem l’ample Camí de sa Talaia Vella, que ascendeix dibuixant revolts suaus mentre ofereix àmplies perspectives sobre els cingles que sostenen el Camí de l’Arxiduc. Durant uns dos-cents cinquanta metres avançarem guanyant altura amb comoditat, fins que veurem un caminal ben definit que s’obre a la dreta i abandona la traça principal.
Seguirem aquest tirany, que s’acosta progressivament al caire del cingle fins a topar amb un petit paredat que ens separa del buit. Hem arribat al Mirador des Garriguer, un balcó natural des d’on la mirada s’escampa sobre Miramar, Son Marroig, sa Foradada i l’immens horitzó marí, sempre que la meteorologia ens concedeixi el privilegi d’una bona visibilitat.
Del mateix mirador neix un tiranyet en direcció sud-est que, en tot just quatre passes, ens retorna al camí principal. A l’esquerra ja distingirem el petit turó coronat per una construcció discreta. Seguint la pista arribarem a un desviament a l’esquerra que, després de dos revolts consecutius, ens conduirà fins a les portes del Refugi de l’Arxiduc.
El refugi s’alça al cap cimer de sa Talaia Vella, a 866 metres d’altitud. És una petita edificació de planta quadrangular, restaurada fa una dotzena d’anys, amb dos aiguavessos que recullen l’aigua cap a una cisterna situada al costat de ponent. La seva arquitectura rústica combina funcionalitat i una elegància serena, impregnada d’un subtil aire romàntic. L’Arxiduc escrigué que «…hi vaig fer una caseta i una cisterna per comoditat i sopluig dels que hi pugen». Ben merescut és, encara avui, el record agraït envers aquest benefactor de la nostra terra.
Des d’aquí podrem desfer el camí fins al punt d’inici o bé, si encara ens acompanyen les cames i la voluntat, allargar la caminada fins al Mirador de ses Puntes per enllaçar amb el Pla des Pouet i retornar pel coll de Son Gallard. Aquesta variant afegeix aproximadament una hora de recorregut i un centenar de metres més de desnivell.
La decisió, com sempre, queda en mans —i cames— de cada caminant.
Fitxa tècnica resumida
Distància: aproximadament 8.00 km
Desnivell acumulat: pujarem 550 metres per desfer-los en la baixada
Temps estimat: Al voltant de 4 hores sense comptar aturades.
Dificultat: Moderada. El desnivell progressa de forma constant i sempre per camí. Cal parar atenció als innombrables camins i caminois que surten a un costat i l’altre.
Referències
MASCARO-PASARIUS, Mapa General de Mallorca
Diccionari Alcover-Moll
Mapes Mallorca Editorial ALPINA
Wikipedia
El paisatge de l’Arxiduc – Nicolau S. Cañellas Serrano – IEB