El Govern reclama a Brussel·les un pressupost europeu que blindis la pesca balear davant els costos de la insularitat
El Govern de les Illes Balears ha traslladat a Brussel·les una reivindicació històrica: que la Unió Europea reconegui de manera estructural la insularitat en el disseny de les seves polítiques. Durant un acte organitzat per l’Euroregió Pirineus Mediterrània, la directora general de Relacions Institucionals, Xesca Ramis, i el director general de Pesca, Antoni M. Grau, han defensat que el futur Marc Financer Pluriennal 2028-2034 ha d’incloure mecanismes de compensació per als sobrecostos que pateix el sector primari a l’arxipèlag.
Segons ha exposat Ramis davant les institucions europees, la mar no és només un recurs per a les Illes, sinó una barrera que condiciona tota l’activitat econòmica. La directora general ha advertit que els pescadors balears s’enfronten a una “tempesta perfecta”: uns costos logístics molt més elevats que els de la península —especialment en el manteniment d’embarcacions i accés a equipament tècnic— i una competència creixent de productes forans amb preus de producció molt més baixos.
Davant aquesta situació, l’Executiu balear demana una “discriminació positiva” i una flexibilitat normativa que permeti adaptar les regles de joc de la Mediterrània a la realitat insular. Antoni M. Grau ha insistit en la necessitat de simplificar els tràmits administratius, sovint massa feixucs per a la flota artesanal, i ha reclamat que els fons europeus s’orientin cap a inversions que garanteixin un equilibri real entre la protecció ambiental i la viabilitat econòmica i social del sector.
Un dels punts forts de la compareixença ha estat la presentació del model de cogestió pesquera de les Illes Balears com un referent exportable a la resta d’Europa. Aquest sistema, que ja aplica el 70% de la flota professional de les Illes, permet que pescadors, científics, administració i entitats ecologistes decideixin conjuntament el futur de les pesqueries. L’objectiu del Govern és ambiciós: que l’any 2030 la totalitat del sector pesquer balear operi sota aquest model de gestió compartida.
Finalment, el director general de Pesca ha instat la Comissió Europea a escoltar més els consells consultius territorials i a basar les decisions en criteris científics que s’expliquin clarament als actors implicats. Des del Govern es considera que la cogestió és la via més sòlida per mantenir un sector viu, sempre que Brussel·les entengui que no es pot gestionar igual un port continental que una flota aïllada enmig de la Mediterrània.