Els tancaments virtuals de ramat: la tecnologia que redefineix el pasturatge
La digitalització també ha arribat als sementers de les Illes Balears. En un sector tradicionalment lligat a la terra i als ritmes naturals, la irrupció de noves tecnologies està modificant la manera de gestionar les explotacions ramaderes. Sensors d’activitat, sistemes de monitoratge o aplicacions de gestió permeten avui seguir des de casa el comportament dels animals, detectar problemes sanitaris de manera primerenca i optimitzar l’alimentació del bestiar.
En aquest escenari d’innovació constant, una de les eines que desperta més interès és el tancament virtual de ramat, una tecnologia que promet canviar la gestió del pasturatge eliminant la necessitat de tanques físiques.
El sistema ja s’està provant en diferents territoris i comença a generar debat entre professionals del sector, tant per les seves possibilitats com per les limitacions que encara presenta.
Un perímetre invisible
El funcionament dels tancaments virtuals es basa en una combinació de geolocalització, sensors i aplicacions digitals. En lloc de delimitar el pasturatge amb bardisses o reixes, el ramader estableix un perímetre digital sobre un mapa mitjançant una aplicació al telèfon mòbil o a l’ordinador.
Els animals porten un collaret equipat amb GPS i sensors que permet conèixer la seva posició en temps real. Quan un exemplar s’apropa al límit establert, el dispositiu emet primer un senyal sonor d’advertiment. Si l’animal continua avançant, el sistema aplica un estímul elèctric breu, amb la finalitat de condicionar el seu comportament.
Amb uns dies d’aprenentatge, la majoria del ramat acaba associant el senyal acústic amb el límit i reacciona abans d’arribar-hi. D’aquesta manera, el perímetre invisible funciona com una tanca convencional, però sense infraestructura física.
A més de mantenir el bestiar dins l’espai delimitat, el sistema envia informació constant al ramader: localització dels animals, moviments del ramat o possibles canvis d’activitat que poden indicar problemes de salut.
Menys filats i més flexibilitat
Una de les principals virtuts d’aquesta tecnologia és la flexibilitat en la gestió del pasturatge. Els límits es poden modificar en qüestió de segons des del telèfon mòbil, fet que facilita la rotació de pastures i la planificació del ramat en grans superfícies.
El sistema també permet accedir a zones que difícilment es podrien tancar amb infraestructures convencionals, com pendents pronunciats, terrenys rocosos o àrees de vegetació densa. En explotacions extensives o en serveis de pasturatge de conservació —per exemple per controlar la vegetació i prevenir incendis— aquesta capacitat pot resultar especialment útil.
La tecnologia també aporta dades en temps real sobre el comportament del bestiar, un recurs cada vegada més valorat en la gestió ramadera moderna. Saber on es troba cada animal, detectar si un exemplar queda separat del ramat o rebre alertes immediates quan es travessa un límit pot facilitar el control de grans explotacions.
Una inversió considerable
Tot i les seves possibilitats, el sistema no està exempt de condicionants. El primer és el cost econòmic. Segons diferents fabricants, cada collaret pot superar els 300 euros, als quals cal sumar una quota anual per al servei tècnic i l’ús de l’aplicació.
A més, el sistema depèn d’una infraestructura tecnològica que inclou GPS, connectivitat mòbil i bateries que s’han de carregar o substituir periòdicament. En entorns amb cobertura limitada o explotacions molt petites, aquesta dependència pot reduir-ne l’eficàcia.
Un altre aspecte que genera debat és l’impacte sobre el benestar animal. Els impulsos elèctrics utilitzats per evitar que els animals creuin el perímetre són breus i de baixa intensitat, però alguns professionals alerten que poden generar estrès o alterar el comportament del ramat si el sistema no s’utilitza correctament.
Les principals opcions al mercat
Actualment, diverses empreses desenvolupen aquests sistemes de tancament virtual. Entre les més presents al mercat estatal destaquen Nofence, Digitanimal i, en menor mesura, Pappstor, segons destaca APAEMA en un recent article publicat en el seu web.
Cada fabricant aposta per solucions tecnològiques lleugerament diferents. Alguns models incorporen plaques solars per alimentar els collarets, mentre que d’altres funcionen amb bateries recarregables amb autonomies que poden arribar als vuit mesos o més. També varien els sistemes de comunicació, que poden utilitzar xarxes mòbils convencionals o tecnologies de baix consum pensades per a zones rurals.
Les experiències de camp encara són limitades, però projectes desenvolupats en diverses regions de la península indiquen que el sistema funciona de manera generalment satisfactòria, tot i que en alguns casos s’han detectat problemes tècnics o qüestions relacionades amb la comoditat dels collarets.