Un estudi de la UIB alerta que hàbits aparentment saludables poden ocultar risc de trastorns alimentaris entre estudiants
Un equip investigador de la Universitat de les Illes Balears ha analitzat els hàbits alimentaris i d’activitat física de prop de 2.000 estudiants universitaris per estudiar la seva relació amb el risc de patir un trastorn de la conducta alimentària.
Els resultats, publicats a la revista científica Nutrients, posen de manifest una paradoxa: els estudiants amb risc d’aquests trastorns presenten patrons que, a primera vista, semblen més saludables que els de la resta d’alumnes, però que poden amagar conductes de restricció alimentària o control excessiu.
La recerca ha estat desenvolupada pel grup d’R+D+I Evidència, Estils de Vida i Salut (EVES), adscrit a l’Institut Universitari d’Investigacions en Ciències de la Salut i a l’Institut d’Investigació Sanitària de les Illes Balears. El treball forma part de la tesi doctoral de la investigadora Maria Antònia Amengual Llofriu, dirigida pels doctors Antoni Aguiló i Pedro J. Tauler Riera.
Dietes més estrictes i més exercici
Segons l’estudi, els estudiants amb risc de trastorn alimentari declaren una major adherència a la dieta mediterrània, especialment per un consum més elevat de fruita i verdura i una menor ingesta d’aliments rics en greixos o sucre en comparació amb la resta de participants.
Tot i que aquest patró podria interpretar-se com un estil de vida saludable, els investigadors apunten que en alguns casos pot respondre a l’evitació d’aliments considerats “calòrics” o “prohibits”, una conducta associada a la restricció alimentària.
Pel que fa a l’activitat física, els estudiants amb risc també fan més sessions d’exercici setmanal i acumulen més minuts d’activitat moderada i vigorosa. A diferència de la població sense risc —on exercici i alimentació saludable solen formar part d’un mateix estil de vida—, en aquests estudiants la pràctica esportiva no sempre està vinculada al benestar general.
L’aparença, principal motivació
Un altre dels elements destacats de la investigació és la motivació que hi ha darrere de la pràctica esportiva. Més del 90% dels estudiants amb risc asseguren que fan exercici principalment per motius relacionats amb l’aparença física.
En canvi, entre els estudiants sense risc predominen altres motivacions, com millorar la salut o reduir l’estrès. Segons els autors, aquesta orientació centrada en la imatge corporal pot derivar en exercici compulsiu o en una relació poc saludable amb el propi cos.
Dificultat per detectar el risc
Els investigadors adverteixen que aquests resultats mostren que uns hàbits aparentment saludables no garanteixen l’absència de risc. Per això, consideren fonamental analitzar les motivacions que hi ha darrere de determinats comportaments alimentaris o esportius.
En l’entorn universitari, afegeixen, la detecció d’aquests trastorns pot resultar especialment complexa, perquè les conductes de risc sovint es confonen amb estils de vida saludables.
L’estudi posa de manifest la necessitat de programes de prevenció i sensibilització dirigits a joves adults, així com d’enfocaments que integrin alimentació, activitat física i benestar emocional per detectar precoçment possibles trastorns i promoure una relació més equilibrada amb el cos i la salut.