Àngela Torres: “Encara hi ha molta gent que no és del tot conscient que la sang només es pot obtenir gràcies a les donacions”

Hi ha compromisos que no fan renou però que contribueixen a sostenir la vida de moltes persones. El de n’Àngela Torres n’és un bon exemple. Des de fa molts d’anys és voluntària de la Germandat de Donants de Sang a les Illes Balears i ha treballat de manera constant per conscienciar la ciutadania sobre la importància de donar sang i teixits.

Aquesta donació és imprescindible per poder dur a terme operacions quirúrgiques, tractaments contra el càncer i per atendre situacions d’emergència.

La seva tasca es va fer especialment visible a partir de l’any 2018, quan el seu company de feina, Pere Rodríguez, va impulsar una experiència d’Aprenentatge i Servei al col·legi Sagrats Cors de Sóller. No va ser casual que la primera persona convidada fos n’Àngela. Al centre ja coneixien el seu compromís, el seu coneixement sobre el món de la donació i la seva manera propera de relacionar-se amb les persones. Tot plegat la convertia en una col·laboradora molt valuosa per al projecte.

Gràcies a la col·laboració entre el voluntariat, el professorat i l’alumnat, aquesta experiència d’Aprenentatge i Servei es va convertir en una activitat educativa amb un impacte social real. Era una iniciativa arrelada al territori i pensada per fomentar valors de solidaritat i responsabilitat.

Aquesta entrevista vol reconèixer la trajectòria de n’Àngela Torres i, al mateix temps, recordar la importància de la donació de sang com a gest solidari que pot salvar vides. També vol mostrar com projectes educatius com aquest poden ajudar els joves a prendre consciència del valor del compromís i del servei a la comunitat.

Pregunta. Com va començar el teu vincle amb el voluntariat de donants de sang a les Illes Balears i què et va empènyer a mantenir-hi el compromís al llarg dels anys?

Resposta. El meu vincle amb el voluntariat de donants de sang va començar a través de la meva sogra, Antònia Ramis. Ella va ser una de les primeres voluntàries de Mallorca que es va implicar en aquest moviment. Juntament amb un grup de dones del Casal de Cultura, dins el Foment de la Dona, varen començar a col·laborar per promoure la donació de sang.

Jo vaig conèixer la Germandat de Donants de Sang a través d’elles. En un moment determinat em varen demanar si m’hi volia implicar i vaig decidir entrar-hi. D’això ja en fa uns vint-i-sis o vint-i-set anys.

He continuat amb aquest voluntariat perquè veig molt clara la necessitat de col·laborar en les donacions de sang. La sang és imprescindible per a moltes intervencions i tractaments mèdics. A més, hi ha un fet molt important que sovint la gent oblida: la sang no es pot fabricar. L’única manera de tenir-ne és gràcies a les persones que decideixen donar-ne de manera voluntària. Per això consider que és un gest solidari molt necessari.

P. Què és la Germandat de Donants de Sang?

R. La Germandat de Donants de Sang és una associació de voluntariat formada per persones que, de forma altruista, dediquen una part del seu temps lliure a fer una tasca social. En el nostre cas, aquesta tasca consisteix a col·laborar amb el Banc de Sang i Teixits per promoure la donació de sang entre la població.

Els voluntaris ajudem sobretot en la promoció de les campanyes de donació i també en l’acompanyament dels donants quan es fan les col·lectes als pobles. Cada membre de la Germandat sol treballar dins el seu municipi, ajudant a preparar les jornades de donació i a informar la gent sobre la importància de donar sang.

Després de la pandèmia, la nostra feina s’ha centrat encara més en la promoció i en intentar aconseguir nous donants, perquè és molt important que sempre hi hagi persones disposades a donar sang. Només així es pot garantir que els hospitals tenguin les reserves necessàries per atendre els malalts.

P. Des de la teva experiència, creus que la societat encara no acaba d’entendre la importància real de la donació de sang i teixits?

R. Des de la meva experiència, crec que encara hi ha molta gent que no és del tot conscient que la sang només es pot obtenir gràcies a les donacions. No hi ha cap fórmula ni cap descobriment científic que permeti fabricar-la artificialment. Per això cada bossa de sang que arriba als hospitals depèn sempre de la generositat d’una persona que ha decidit donar.

També pens que moltes persones no s’aturen a pensar que en qualsevol moment de la seva vida poden necessitar sang o fins i tot un trasplantament. Com que sovint no ho viuen com una realitat propera, simplement no hi pensen.

És cert que hi ha molts donants i persones molt conscienciades. Tot i això, només un dos per cent de la població dona sang de manera habitual, i aquest percentatge és molt baix. Per això és tan important que cada vegada més gent, especialment els joves, prengui consciència de la importància de la donació de sang. Només així es poden garantir les reserves que necessiten els hospitals.

P. Recordes la proposta que et va fer Pere Rodríguez l’any 2018 per mirar de dur endavant el projecte d’APS a l’escola? Què et va convèncer d’acceptar-la?

R. Sí, ho record perfectament. En Pere Rodríguez i jo érem companys a l’escola i durant aquells anys havíem compartit molta feina. Un dia em va comentar la idea d’organitzar una donació de sang al centre i d’integrar-la dins un projecte d’Aprenentatge i Servei ben estructurat.

Des del primer moment la proposta em va semblar molt bona. Entre tots dos hi vam començar a fer feina i vam pensar de quina manera ho podíem dur endavant. Jo tenia contacte directe amb el Banc de Sang i Teixits i ens hi posàrem en contacte per explicar-los la idea. Un cop la varen recolzar, poc després ho vam presentar al claustre del centre i la proposta va ser molt ben rebuda.

A partir d’aquí el projecte es va convertir en una iniciativa de centre en què participava tota la comunitat educativa. Hi prenien part alumnes des dels tres anys fins als setze anys, cada curs amb activitats adaptades a la seva edat. També vàrem crear una comissió de professors que s’encarregava d’organitzar les activitats i coordinar el projecte, encara que en realitat hi participava tot el professorat i tot l’alumnat.

La primera donació de sang al centre estava prevista per a l’abril de 2020, però la pandèmia ho va aturar tot. Durant el confinament no vàrem poder fer la donació a l’escola. Tot i això, el projecte no es va aturar. Des del centre continuàrem fent feina per animar la gent a participar en les donacions que es feien a la seu de la Creu Roja, mentre no es podia utilitzar el PAC per mor de la pandèmia.

Quan la situació sanitària es va normalitzar, vam poder reprendre la iniciativa i començar a fer donacions de sang a l’escola. Des d’aleshores s’organitza cada any amb una participació molt bona. Una de les satisfaccions més grans va arribar l’any passat, quan alguns antics alumnes del centre, que ja havien complert els divuit anys, varen venir a donar sang. Per a nosaltres va ser un moment molt emocionant.

Pel que fa al paper de l’escola, crec que és fonamental. L’educació té un paper molt important en la formació de persones solidàries i responsables. A l’escola aprenem a respectar el medi ambient, a reciclar, a ser empàtics amb els altres i a valorar molts aspectes de la convivència. Dins aquesta formació també és essencial entendre la importància de la donació de sang i de teixits.

Hi ha moltes persones que depenen d’aquest gest solidari: persones amb malalties greus, pacients amb càncer, persones que han patit accidents o que necessiten operacions. Totes elles poden continuar vivint gràcies a la sang que donen altres persones. Per això és tan important que des de petits aprenguem a valorar aquesta forma de solidaritat.

P. Què t’ha aportat, personalment, el contacte amb l’alumnat i el claustre en aquestes experiències educatives vinculades a la donació de sang?

R. Personalment m’ha aportat molta satisfacció i també un gran sentiment de companyonia, tant amb l’alumnat com amb els meus companys de feina —mestres i professors— i amb el personal no docent. Ha estat una experiència en què tota la comunitat educativa s’ha implicat d’una manera o d’una altra, i això ha fet que tothom se sentís part del projecte.

Una de les coses que més m’ha emocionat és veure l’alegria que es crea cada vegada que es fa la donació de sang a l’escola. Veure la gent que ve a participar, comprovar que la resposta és bona i que tothom col·labora perquè tot funcioni bé és una experiència molt especial.

Aquesta sensació de treball col·lectiu i de solidaritat és difícil d’explicar, però dona una satisfacció molt gran. No és un premi material, sinó una recompensa emocional. I, al meu parer, aquest tipus de recompensa és molt més valuosa que qualsevol reconeixement material. També pens que els alumnes, quan participen en experiències com aquesta, poden sentir aquesta mateixa satisfacció d’haver fet una feina útil per als altres.

P. Quin missatge adreçaries a les persones que encara dubten a fer el pas de donar sang per primera vegada?

R. El que diria a les persones que encara dubten és que pensin que en qualsevol moment ells mateixos o qualcú de la seva família pot necessitar sang. Cada vegada hi ha més demanda perquè hi ha més operacions, més tractaments i més situacions mèdiques que en necessiten.

També hi ha gent jove que no s’anima perquè té por de l’agulla. Però en realitat és una punxadeta molt petita i molt senzilla, semblant a una analítica. A més, tot el procés el fan professionals del Banc de Sang que tenen molta experiència i molta cura.

Una altra cosa que molta gent no sap és que una sola bossa de sang es pot separar en diferents components, que es poden utilitzar per ajudar tres persones diferents. Això vol dir que amb una sola donació es poden salvar fins a tres vides.

Donar sang és un gest senzill, però pot tenir un valor immens per a qui la necessita.

P. Les teves paraules són molt encoratjadores. Hi ha qualque cosa més que t’agradaria afegir?

R. Sobretot m’agradaria donar-vos les gràcies per la feina que heu fet preparant aquesta entrevista i per l’interès que heu mostrat per aquest tema.

També m’agradaria que, quan sigueu majors d’edat, vos plantegeu la possibilitat de fer-vos donants de sang o fins i tot donants de medul·la òssia o d’òrgans. És una decisió molt personal, però també és una manera molt directa d’ajudar altres persones.

Per part meva, simplement moltes gràcies a vosaltres. Ha estat un plaer poder compartir aquesta estona i parlar d’un tema que consider tan important.

Entrevista realitzada per Lucia Calero i Charlie Brown (alumnes de 4t d’ESO del Col·legi Sagrats Cors de Sóller)