Esporles registra 28 al·legacions per adaptar la Llei Serra al territori
L’Ajuntament d’Esporles és un dels pocs que ha registrat al·legacions a la Llei Serra, que ha estat en exposició pública fins al dia d’avui. Concretament ha presentat un total de 28 al·legacions al projecte de regulació del paisatge cultural de la Serra de Tramuntana, impulsat pel Consell de Mallorca. El consistori valora positivament que s’hagi posat damunt la taula un text normatiu que permeti obrir el debat, tot i que considera necessari introduir-hi millores per adaptar-lo a la realitat del territori.
Des del municipi es destaca el clima de diàleg mantingut durant el procés, amb diverses reunions entre institucions i agents locals. En aquest sentit, subratllen especialment la trobada celebrada el passat 8 d’abril a Esporles, que va reunir representants del Consell, de l’Ajuntament i d’entitats del municipi, i que va servir per aclarir dubtes i avançar en propostes compartides.
El consistori també posa en valor la implicació del teixit associatiu local en l’elaboració de les al·legacions, amb aportacions d’entitats com l’Ermassets Club de Muntanya, el Grup de Defensa de Camins Públics i el col·lectiu Conream la Serra, vinculat al sector agrari.
Camins, competències i seguretat jurídica
Entre les propostes presentades, destaquen la voluntat de mantenir el control municipal en l’atorgament de llicències, així com la necessitat de garantir la protecció i l’ús públic dels camins. En aquesta línia, Esporles reclama evitar situacions d’inseguretat jurídica en la regulació d’aquestes vies i aposta per impulsar un catàleg de camins públics.
Altres al·legacions fan referència a la necessitat de reforçar els recursos humans destinats a la vigilància i gestió del territori, així com a la incorporació de la figura d’“Ecoterritori” com a eina per avançar cap a un model més sostenible.
Un paisatge viu i productiu
L’Ajuntament defensa una concepció de la Serra de Tramuntana com un paisatge cultural viu, resultat de segles d’interacció entre l’activitat humana i el medi natural. En aquest sentit, considera que la seva protecció ha de ser compatible amb els usos socials, culturals i econòmics, especialment amb l’activitat agrària.
Amb aquestes aportacions, el consistori reafirma el seu posicionament a favor d’un model que combini la conservació del patrimoni amb l’accés públic, la continuïtat de les activitats tradicionals i la participació activa del territori en la presa de decisions.
Des del Consell
Per la seva banda, el conseller de Presidència, Toni Fuster, juntament amb el director insular de la Serra de Tramuntana, Toni Solivellas, i el gerent del Consorci Serra de Tramuntana, Lluís Vallcaneras, han destacat avui que durant el temps d’exposició han mantingut trobades amb entitats ambientals, culturals, esportives i de custòdia del territori, així com amb empreses amb el Distintiu Serra i amb totes les persones que ho han sol·licitat, per conèixer de primera mà les seves propostes i valoracions.
El conseller ha dit que «la Serra de Tramuntana és un espai viu, amb una gran diversitat, i la Llei vol integrar aquesta realitat». En aquest sentit, ha volgut agrair la tasca feta «a totes aquelles persones i entitats que han dedicat el seu temps a analitzar la proposta i a fer aportacions des dels diferents sectors, contribuint a millorar i enriquir el text».
A més, Toni Fuster ha subratllat que «les al·legacions no són només un tràmit, sinó una eina real per ajustar, completar i reforçar la norma». Així mateix, ha recordat que «el termini d’al·legacions, que ha tengut una durada de dos mesos, el doble que en la legislatura anterior, ha permès ampliar la participació i garantir un procés més complet i obert».
En el marc d’aquesta ronda de reunions, s’han pogut recollir aportacions, aclarir continguts de l’avantprojecte i compartir amb cada sector els aspectes de la norma que els afecten directament, contribuint així a la millora del text.