Les perspectives dels olivars del Pla de Mallorca, en entredit
Mallorca ha estat històricament una illa diversa des del punt de vista agrícola. El cereal al Pla i al Llevant, els ametlers i garrovers al Raiguer, les hortes de sa Pobla o els fruiters de muntanya han configurat un paisatge productiu que encara avui defineix bona part del territori. En aquest mosaic, l’olivar ocupa un espai singular, especialment a la serra de Tramuntana i, antigament, també a la serra de Llevant.
Miquel Gual Pons, president de la Cooperativa de Sant Bartomeu, defensa que el futur de l’olivera a Mallorca passa precisament per recuperar la mirada cap a la muntanya i cap a les varietats pròpies. Considera que durant dècades es va menystenir el patrimoni olivarer tradicional, especialment al Llevant, on moltes oliveres centenàries acabaren arrabassades i convertides en objectes decoratius, mentre les terres quedaven abandonades.
Ho fa en un article titulat “El futur del cultiu de l’olivera a Mallorca”, inclòs en el llibre “El cultiu de l’olivera i la producció d’oli a la vall de Sóller” presentat fa uns dies en complir-se els cent anys de la tafona d’aquesta cooperativa.
Explica Gual uqe durant els darrers trenta anys, l’expansió de l’olivar al Pla de Mallorca semblava un model d’èxit. Les noves plantacions de regadiu, sovint amb varietats com la picual o l’arbequina, oferien produccions regulars i rendibles. Però, segons l’expert, aquests olivars comencen a mostrar signes de fragilitat. L’alternança de collites, les malalties com el repiló, la manca d’aigua, la pobresa dels sòls i l’excés de calor posen en qüestió la viabilitat futura d’aquest model intensiu.
La varietat escollida
També critica la poca aposta inicial per la varietat mallorquina, adaptada durant segles al clima illenc i empeltada damunt ullastre, molt més resistent a la sequera i als terrenys pobres que no pas les escollides. De fet, defensa que aquesta varietat local, relacionada segons alguns estudis amb antigues oliveres de Síria, podria ser clau davant els efectes del canvi climàtic gràcies a la seva resistència i adaptació.
A diferència dels olivars del Pla, les plantacions tradicionals de muntanya presenten diversos avantatges. La pluviometria és superior, els sòls són més fèrtils i les oliveres han demostrat una gran capacitat de resistència fins i tot després d’anys d’abandonament. A més, els olis elaborats amb oliva mallorquina han assolit nivells de qualitat reconeguts internacionalment.
Producte singular
En aquest context, les denominacions d’origen protegides es converteixen en una eina fonamental. Tant la DOP Oliva de Mallorca com la DOP Oli de Mallorca permeten diferenciar un producte singular i garantir-ne la qualitat, fet que obre la porta a una millor comercialització i a un valor afegit per als productors.
El cicle tradicional de collita continua marcant el calendari de moltes explotacions de la Tramuntana. Primer arriben les olives verdes per adobar; després, entre octubre i desembre, es recull l’oliva bragada destinada a l’oli verge extra; finalment, a finals d’hivern, es cullen les olives negres de taula. Tot aquest procés continua molt vinculat a la feina manual i a l’activitat de les cooperatives i tafones.
Les dificultats d’un olivar a la muntanya
Gual admet que l’olivar de muntanya presenta dificultats importants: la manca de mecanització, la necessitat de mà d’obra especialitzada i els costos elevats. Però també destaca els factors que juguen a favor seu: el valor paisatgístic, la qualitat del producte, el suport institucional i una consciència creixent de preservació del territori.
Per això, considera que els olivars de la serra de Tramuntana, especialment a Sóller i Fornalutx, que és on es troba més estès i cuidat, tenen avui unes perspectives més sòlides que moltes de les noves plantacions del Pla. Un futur que, segons afirma, dependrà sobretot de mantenir viu el respecte per la terra i pels arbres que durant segles han modelat el paisatge mallorquí.