Sant Llorenç des Cardassar reivindica Salvador Galmés amb un any de commemoració literària i cultural
Sant Llorenç des Cardassar es prepara per convertir l’any 2026 —i part del 2027— en un temps dedicat a la memòria i la difusió de la figura de Salvador Galmés i Sanxo, un dels noms destacats de la narrativa mallorquina del primer terç del segle XX. El Ple de l’Ajuntament ha aprovat la declaració de l’“Any Salvador Galmés”, una iniciativa que s’estendrà fins al 25 d’abril de 2027, coincidint amb dues efemèrides simbòliques: el 150è aniversari del seu naixement i el 75è de la seva mort.
El municipi del llevant de Mallorca, on l’escriptor va néixer el 9 de març de 1876 a la possessió de Ses Sitges i on també va morir el 25 d’abril de 1951, vol aprofitar la commemoració per reforçar la difusió del seu llegat literari i cultural. La programació, impulsada amb la participació d’entitats, especialistes i agents culturals locals, desplega un calendari d’activitats que combina recerca, divulgació i memòria històrica.
La iniciativa parteix d’una voluntat clara: reactivar la lectura i el coneixement d’un autor que va retratar com pocs la ruralia mallorquina des d’una mirada marcada pel modernisme literari, amb una obra que inclou relats com La dida, Negrures, El garriguer d’Infern o Entre els dos mons, a més de la novel·la Flor de card. També destaca el conjunt de proses i relats històrics que completen un corpus narratiu considerat clau en la narrativa catalana anterior a Llorenç Villalonga.
Un autor entre la fe, la cultura i el modernisme
La trajectòria vital de Galmés està estretament lligada a les transformacions culturals de la Mallorca de finals del segle XIX i inicis del XX. Format al Seminari Diocesà de Palma en temps del bisbe Pere Joan Campins, va créixer en un entorn on es promovia la incorporació de la llengua i la cultura pròpies als estudis eclesiàstics. Aquest ambient va marcar profundament la seva vocació intel·lectual.
La seva xarxa de relacions amb figures com mossèn Antoni Maria Alcover el va situar en el centre dels principals projectes lingüístics i culturals del moment, com la participació en el Diccionari català-valencià-balear o la presència al I Congrés Internacional de la Llengua Catalana de 1906. Paral·lelament, va formar part d’entitats com la Societat Arqueològica Lul·liana o l’Associació per la Cultura de Mallorca, espais clau del moviment cultural de l’època.
Ordenat sacerdot i amb responsabilitats dins la cúria diocesana, la seva activitat literària es va veure condicionada pel seu paper eclesiàstic i pel context social i polític, especialment a partir de la Guerra Civil. Diversos estudiosos han apuntat que aquesta tensió entre vocació religiosa i creació literària, juntament amb factors ideològics i contextuals, va contribuir a reduir progressivament la seva producció narrativa.
Una obra marcada pel món rural i la intensitat humana
La narrativa de Galmés s’inscriu plenament en el corrent modernista i en l’anomenada Escola Mallorquina, amb una mirada sovint tràgica sobre el món rural. Els seus relats, escrits majoritàriament entre 1908 i 1928, exploren la pobresa, les passions extremes i la relació indissociable entre paisatge i psicologia dels personatges.
El llenguatge, ric i expressiu, alterna el registre literari amb les varietats dialectals mallorquines, reforçant la sensació d’autenticitat i arrelament territorial. El resultat és una obra on el paisatge no és només escenari, sinó element actiu que reflecteix l’estat emocional dels personatges.
Aquest univers narratiu es reflecteix en títols com La dida, Pica-calderes o El garriguer d’Infern, així com en relats de caràcter costumista o reflexiu que aborden la condició humana des d’una perspectiva sovint marcada pel pensament cristià.
Un programa extens fins al 2027
L’Any Salvador Galmés inclou un programa d’activitats que s’estendrà al llarg de dos anys, amb exposicions, itineraris, conferències, publicacions i propostes escèniques. Entre les activitats previstes hi ha rutes literàries per Palma, mostres documentals sobre la seva vida, presentacions de llibres, xerrades i la recuperació de la seva obra en formats adaptats a nous públics, incloent l’àmbit educatiu.
També es preveu la relectura i reinterpretació de la seva obra, amb iniciatives teatrals i projectes de divulgació que busquen acostar l’autor a noves generacions.
Memòria, identitat i patrimoni cultural
Amb aquesta commemoració, Sant Llorenç des Cardassar situa Salvador Galmés al centre de la seva agenda cultural, reivindicant-lo no només com a figura literària, sinó també com a element de construcció de la identitat local.
El projecte s’inscriu en una línia de treball que vincula patrimoni, literatura i memòria històrica, amb la voluntat de projectar la figura de l’escriptor més enllà de l’àmbit acadèmic i consolidar-lo com un referent viu del llegat cultural del municipi.
Un programa que, més que una efemèride, es planteja com un recorregut col·lectiu per revisitar una obra que continua dialogant amb el present des de la Mallorca rural que Galmés va saber convertir en literatura.