Eivissa Preservation revela que l’illa només va reutilitzar el 2’5% de l’aigua depurada durant 2025
L’Observatori de Sostenibilitat Eivissa Preservation ha advertit sobre la baixa reutilització de l’aigua depurada a Eivissa, en un context marcat per la sequera recurrent i la pressió creixent sobre els aqüífers. Segons les dades corresponents a 2025 de què disposa l’entitat, només es va reutilitzar aproximadament el 2,5% del total d’aigua tractada a l’illa, malgrat que aquest recurs és considerat clau per avançar cap a una gestió hídrica més sostenible.
Les xifres, elaborades a partir d’informació facilitada per ABAQUA, AENA, el Govern balear i Golf Eivissa, formen part de l’Informe de Sostenibilitat finançat pel Consell d’Eivissa. En total, durant l’any passat es varen reutilitzar 351.648,6 metres cúbics d’aigua regenerada, davant els més de 14,3 milions de metres cúbics depurats per les principals estacions de tractament de l’illa i l’aeroport.
La principal infraestructura reutilitzadora continua essent el Golf d’Eivissa, que va concentrar més del 83% del volum reutilitzat, amb 292.000 metres cúics destinats principalment al reg. L’aeroport d’Eivissa va reutilitzar 55.648,6 metres cúbics, mentre que la bassa de Sa Rota només va aportar 4.000 metres cúbics, corresponents encara a una prova pilot, ja que la instal·lació no estava plenament operativa. La seva entrada en funcionament complet està prevista per enguany.
Ha augmentat
Tot i que el volum reutilitzat el 2025 augmentà lleugerament respecte de l’any anterior —un 1,9% més—, des de l’Observatori consideren que el ritme és insuficient davant les necessitats hídriques de l’illa. L’entitat alerta que cada any es desaprofiten milions de metres cúbics d’aigua depurada que podrien contribuir a reduir l’extracció d’aigua subterrània i alleugerir la pressió sobre els aqüífers.
La directora d’IbizaPreservation, Inma Saranova, assenyala que “en un territori limitat com Eivissa resulta difícilment justificable que l’aigua depurada continuï tractant-se com un residu i no com un recurs estratègic”. També recorda que la Unió Europea disposa d’un marc normatiu específic, el Reglament (UE) 2020/741, per impulsar la reutilització segura de l’aigua regenerada, especialment en usos agrícoles.
L’Observatori compara la situació d’Eivissa amb la de territoris mediterranis com Xipre, que reutilitza bona part de les seves aigües residuals tractades. Segons les dades aportades, el 69% de l’aigua regenerada a Xipre es destina directament al reg agrícola i de zones verdes, mentre que només un 4% acaba abocat a la mar.
Des d’IbizaPreservation insisteixen que la reutilització hauria de convertir-se en una peça estructural de la política hídrica insular. Per això, reclamen accelerar les inversions en infraestructures i fomentar la demanda d’aigua regenerada tant per part d’administracions públiques com d’instal·lacions privades. En aquest sentit, Inés Roig defensa que ampliar els usos de l’aigua depurada pot impulsar noves inversions i incrementar la disponibilitat d’aquest recurs.
L’entitat també planteja obrir el debat sobre la recàrrega controlada d’aqüífers amb aigua regenerada, una pràctica que ja s’analitza en altres territoris sotmesos a estrès hídric. Segons Saranova, aquesta possibilitat només s’hauria d’abordar dins una estratègia integral que passi primer per millorar la qualitat de la depuració, reduir pèrdues a la xarxa i garantir controls ambientals estrictes.