La insularitat permet al camp balear captar més de 10 milions d’euros addicionals de la PAC en tres anys

El reconeixement de la insularitat dins la nova Política Agrària Comuna (PAC) ha permès que el sector agrari de les Illes Balears incrementi en més de deu milions d’euros els ajuts directes rebuts en només tres anys. Així ho ha destacat el director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández, durant la Jornada d’Avaluació Intermèdia del Pla Estratègic de la PAC (PEPAC), organitzada pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació.

Segons les dades presentades, els ajuts directes destinats als agricultors i ramaders de l’arxipèlag han passat de 28 milions d’euros l’any 2022 a més de 38,2 milions d’euros el 2025, fet que representa un increment del 36,3 %. L’augment es produeix en un context marcat per una reducció aproximada del 10 % del pressupost nacional de la PAC i per una profunda reorganització del sistema de repartiment dels fons.

Fernández ha valorat positivament els resultats obtinguts després de les negociacions de la PAC actual, que varen culminar amb la creació d’una regió agrària específica per a les Illes Balears. Aquesta figura reconeix les particularitats territorials, econòmiques i productives derivades de la insularitat i ha permès adaptar els criteris de distribució dels ajuts a la realitat del sector balear.

“Avui podem constatar que aquella reivindicació ha tingut efectes positius per als nostres agricultors i ramaders”, ha afirmat el director general, qui ha remarcat la importància d’avaluar l’impacte real de les polítiques públiques sobre el territori.

Augment dels principals ajuts

L’evolució positiva es reflecteix en la majoria de línies de suport de la PAC. L’Ajut Bàsic a la Renda per a la Sostenibilitat (ABRS), que substitueix l’antic pagament bàsic, ha passat de 13,7 milions d’euros a més de 18 milions entre 2022 i 2025, amb un increment superior al 31 %.

També han crescut de manera notable els ajuts associats a la producció agrícola, que han augmentat un 64 %, passant de 960.000 euros a més d’1,57 milions. En el cas dels ajuts associats a la ramaderia, l’increment supera el 8 %, amb una dotació que arriba als 5,75 milions d’euros.

Una de les principals novetats de la PAC actual és l’ajut redistributiu complementari, una línia que no existia en el període anterior i que aporta més de 3,7 milions d’euros anuals al sector agrari balear. Aquest instrument està orientat a reforçar el suport a les primeres hectàrees de cada explotació, una característica que afavoreix especialment l’estructura agrària de les Illes.

Paral·lelament, els més de 7,1 milions d’euros que anteriorment es destinaven al denominat “pagament verd” s’han integrat en el sistema d’ecorègims, destinat a incentivar pràctiques agràries beneficioses per al medi ambient, com el pasturatge extensiu, les cobertes vegetals, la rotació de cultius o la conservació de la biodiversitat.

Impuls al relleu generacional

Un dels aspectes més destacats de la nova PAC és l’increment dels ajuts dirigits als joves agricultors i ramaders. Les aportacions destinades a afavorir la incorporació de nous professionals al sector han passat de 278.153 euros l’any 2022 a prop d’1,93 milions d’euros el 2025.

La xifra multiplica per set els recursos destinats al relleu generacional, un dels principals reptes que afronta el camp balear davant l’envelliment de la població agrària i les dificultats per garantir la continuïtat de les explotacions.

La millora també s’observa en el valor mitjà dels drets d’ajut, que gràcies al procés de convergència aplicat a les Balears augmenta entre set i vuit euros per hectàrea cada any. D’aquesta manera, el valor mitjà ha passat dels 122,39 euros per hectàrea del període anterior a superar actualment els 170 euros.

Avaluar per millorar

La Jornada d’Avaluació Intermèdia del PEPAC ha servit per analitzar l’estat d’execució de la PAC i presentar diferents estudis sobre qüestions com la simplificació administrativa o l’impacte ambiental dels ecorègims.

Fernández ha defensat la necessitat de continuar avaluant els resultats de la política agrària per garantir que els recursos públics contribueixen a millorar la competitivitat de les explotacions, afavorir la sostenibilitat i reforçar la viabilitat econòmica del sector.

Segons el director general, les dades actuals evidencien que el reconeixement de la insularitat ha permès adaptar millor els ajuts als sobrecosts que implica produir en un territori insular i reforçar el suport als agricultors i ramaders de les Illes Balears.