La tecnologia reforça la recuperació de la milana a Mallorca amb el seguiment de 27 exemplars
El programa de seguiment telemètric de la milana a Mallorca continua consolidant-se com una eina clau per a la conservació d’aquesta espècie, catalogada en perill d’extinció a escala estatal. Actualment, 27 exemplars estan monitoritzats amb emissors GPS, un sistema que permet detectar amenaces, conèixer els seus moviments i actuar amb rapidesa davant possibles casos de mortalitat.
El projecte, impulsat pel GOB amb el suport d’Endesa i en col·laboració amb la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, ha equipat enguany 17 milanes amb dispositius GPS-GSM. Vuit corresponen a polls marcats als nius i la resta són exemplars recuperats al COFIB abans de ser reintroduïts al medi natural. De moment, quatre dels animals marcats aquest any han estat localitzats morts, mentre que les causes encara s’investiguen.
La telemetria forma part del programa de recuperació de la milana des de l’any 2000. Durant aquest quart de segle s’han marcat 361 exemplars, una feina que ha permès documentar 141 casos de mortalitat i crear una de les sèries de seguiment més completes d’Europa per a aquesta espècie.
Les dades obtingudes durant aquests anys, presentades el passat gener al IV Congrés Internacional sobre la Milana, han confirmat la importància dels conreus extensius tradicionals per a la supervivència dels exemplars juvenils, especialment durant la seva etapa més vulnerable. L’estudi també revela que moltes de les principals àrees d’alimentació de la milana queden fora de la xarxa d’espais naturals protegits, fet que reforça la necessitat d’incorporar criteris de conservació al territori agrari.
Pel que fa a les amenaces, els investigadors constaten una reducció significativa dels casos d’enverinament, que fa dues dècades van situar la població al límit de l’extinció. Tot i aquest descens, la pràctica continua present. Durant el 2025, el seguiment per GPS ha permès detectar dos episodis d’enverinament que varen provocar la mort de tres milanes, uns fets que han estat denunciats davant la Fiscalia per un presumpte delicte contra la fauna.
Paral·lelament, la recuperació de la població ha fet aflorar altres causes de mortalitat, com les electrocucions, els ofegaments, les col·lisions o diversos traumatismes, que cada vegada representen una part més important de les baixes registrades.
Els responsables del programa consideren que mantenir aquest seguiment científic és essencial per anticipar noves amenaces i adaptar les mesures de conservació a l’evolució de la població. Després de 25 anys de treball, la tecnologia continua sent una aliada decisiva per garantir la recuperació d’una de les aus rapinyaires més emblemàtiques de les Illes Balears.