Torralba d’en Salort treu a la llum unes antigues cases rurals ocultes durant dècades
Les excavacions arqueològiques a Torralba d’en Salort han permès aprofundir en la història d’un edifici d’uns 300 metres quadrats que durant dècades havia quedat pràcticament ocult per la vegetació i les construccions de pedra seca. El projecte d’investigació, iniciat el 2022, estudia un conjunt conegut popularment com “ses antigues cases de Torralba”, que podria tenir els seus orígens entre els segles XV i XVI.
La campanya de 2026, la cinquena consecutiva, va començar el 17 d’agost i els seus resultats es varen presentar aquest dijous. Els treballs, impulsats per la Fundació Illes Balears i vinculats a Amics del Museu de Menorca, combinen excavació arqueològica, restauració i recerca documental per reconstruir l’evolució de l’edifici i la vida dels seus habitants.
La primera intervenció va permetre desbrossar completament l’espai i identificar una construcció amb característiques pròpies de l’arquitectura domèstica tradicional menorquina: murs de pedra i morter de calç, arcs i voltes de marès, teules àrabs, paviments i revestiments de calç.
Enguany, els arqueòlegs han continuat delimitant nous espais i documentant paviments, murs i diferents fases constructives. Paral·lelament, els restauradors consoliden les estructures que van quedant al descobert per garantir-ne la conservació.
El projecte està codirigit per Carlos de Salort i Francesc Isbert i compta amb especialistes de diverses disciplines, a més d’una desena d’estudiants i voluntaris de Menorca i d’altres universitats espanyoles.
Objectes que expliquen la vida quotidiana
Les excavacions han proporcionat nombrosos materials que permeten reconstruir com era la vida a l’edifici entre els segles XVI i XVIII. Entre les troballes hi ha ceràmiques locals i importades, eines agrícoles i domèstiques, claus, ferradures, monedes, pipes, fitxes de joc i objectes relacionats amb la religiositat.
Aquest conjunt arqueològic ofereix informació no només sobre la cronologia de l’edifici, sinó també sobre les activitats econòmiques, els costums i les pràctiques socials dels seus ocupants.
La recerca documental complementa aquestes dades. L’estudi de capbreus, protocols notarials i altres documents ha permès relacionar les terres de Torralba amb famílies establertes a Menorca després de la conquesta cristiana de 1287, entre elles els Gonyalons, Marquès, Villalonga i Cardona.
D’un habitatge a un possible ús religiós
Les evidències apunten que l’edifici va patir diverses reformes al llarg dels segles i que probablement va deixar de ser un habitatge estable durant el segle XVII. Posteriorment, alguns dels seus espais podrien haver tingut altres funcions.
Una de les principals incògnites és precisament l’ús posterior del conjunt. La singular portalada flanquejada per dues petites capelletes amb creus llatines i la presència d’objectes vinculats a la religiositat han portat els investigadors a plantejar la hipòtesi d’una possible reutilització de caràcter religiós.
El projecte té un interès especial perquè són escasses les excavacions dedicades a l’arquitectura rural tardomedieval i moderna de Menorca. Així, la investigació permet ampliar el coneixement de l’illa més enllà del seu patrimoni prehistòric i estudiar la formació del paisatge rural i de la societat menorquina després de 1287.
La portalada, el pròxim repte
Els treballs continuaran les pròximes setmanes amb una actuació especialment esperada: el desmuntatge arqueològic i controlat del paredat que actualment tanca l’antiga portalada.
La intervenció permetrà estudiar amb més detall aquesta estructura i la seva relació amb les diferents fases de l’edifici, a més d’avançar en la recuperació del que probablement va ser l’accés històric al conjunt. D’aquesta manera, un espai que havia romàs amagat i pràcticament oblidat durant generacions començarà a recuperar el seu lloc dins la història de Torralba d’en Salort i de la Menorca rural.