Les depuradores de les Illes Balears, al límit per la pressió turística i el creixement poblacional
Les depuradores de les Illes Balears afronten una pressió creixent derivada de l’augment de la població i de la massificació turística. Així ho adverteix l’Aliança per l’Aigua en els nous capítols de sanejament i depuració del seu informe anual 2025, elaborat a partir de les dades de les 80 depuradores gestionades directament per l’Agència Balear de l’Aigua i la Qualitat Ambiental (ABAQUA).
Les instal·lacions analitzades varen tractar l’any passat 49,3 hectòmetres cúbics d’aigües residuals. En els darrers cinc anys, el volum d’aigua que arriba a les depuradores ha augmentat un 15,1% a Mallorca, un 10,1% a Menorca i un 6,8% a Eivissa. Formentera és l’excepció, amb una davallada del 19%, tot i que l’entitat alerta que aquesta xifra està condicionada per la manca d’algunes dades.
La pressió és especialment intensa a les zones costaneres. Entre el 2021 i el 2025, el volum tractat per les depuradores litorals ha crescut un 30,3%, mentre que als nuclis de l’interior només ho ha fet un 0,8%. El cas més extrem és el de Cales de Mallorca, on pràcticament s’ha triplicat el volum d’aigua residual rebut.
Aquesta situació ja es tradueix en problemes de capacitat. Cinc de les 78 depuradores analitzades varen superar el seu cabal de disseny durant més de set mesos de 2025: Campanet, Campos, Consell i Inca, a Mallorca, i Ferreries, a Menorca. Campanet presenta el cas més preocupant, ja que supera la seva capacitat durant els dotze mesos de l’any.
L’Aliança relaciona aquesta situació amb l’increment de la pressió humana sobre les illes. Entre 2016 i 2025, la població resident de Mallorca, Menorca i Eivissa ha augmentat entre un 12% i un 16%, mentre que l’Índex de Pressió Humana, que incorpora també els visitants, ha crescut entre un 7% i un 9%.
Mallorca concentra bona part dels problemes
A Mallorca, l’augment del volum d’aigua residual ha estat del 15,1% en cinc anys. El creixement es concentra sobretot en zones costaneres, amb increments especialment importants a Cales de Mallorca, Cales de Manacor, Camp de Mar i Son Servera.
Al mateix temps, quatre depuradores —Campanet, Consell, Inca i Campos— superen el seu cabal de disseny durant bona part de l’any. L’Aliança destaca que Campanet i Campos no han estat remodelades des de la seva construcció als anys noranta, mentre que Consell, tot i haver estat remodelada el 2018, torna a superar la seva capacitat.
La situació també es deteriora pel que fa a la qualitat de l’aigua d’entrada. 38 de les 56 depuradores de Mallorca, un 68%, varen registrar algun mes d’incompliment durant el 2025. En conjunt, el 27,6% del cabal rebut va arribar amb paràmetres d’entrada que incomplien els límits, davant el 15,1% de 2021.
Aquesta elevada càrrega contaminant acaba afectant també l’aigua depurada. Algunes instal·lacions varen registrar concentracions de DQO molt per damunt del límit legal de 125 mg/l, amb 490 mg/l a Cala d’Or i 464 mg/l a Cala Ferrera.
La situació empitjora durant els mesos d’estiu, quan el cabal tractat augmenta un 55,4% respecte de l’hivern. Entre juny i setembre, el compliment per llindar baixa fins al 80,1%. A més, el 76,2% del volum d’entrada de Mallorca supera el llindar de salinitat, un problema que l’Aliança atribueix principalment a infiltracions d’aigua marina provocades pel mal estat de les xarxes de clavegueram.
Menorca: Ferreries ja no dona l’abast
Menorca ha registrat un increment del 10,1% del volum d’aigua residual en cinc anys. Els augments més destacats corresponen a Sant Climent, Sant Lluís i Cala en Porter.
El cas de Ferreries és especialment significatiu: ha passat de no presentar problemes de capacitat a superar el seu cabal de disseny durant vuit mesos de 2025, tot i haver estat remodelada el 2017.
La qualitat de l’aigua d’entrada, però, es manté més estable que a Mallorca i Eivissa. Menorca presenta també els millors indicadors de compliment de les quatre illes. El principal punt conflictiu és Es Mercadal, l’única depuradora menorquina que supera els límits legals de sortida, amb 253 mg/l de DQO.
La pressió estacional és, tanmateix, molt elevada: el cabal tractat durant l’estiu augmenta un 101% respecte de l’hivern. Quatre depuradores —Cala Galdana, Ciutadella Sud, Es Mercadal i Ferreries— superen en algun moment la seva capacitat de disseny.
Eivissa té la pitjor qualitat d’entrada
Eivissa presenta un creixement més moderat del volum d’aigua residual, del 6,8%, però és l’illa amb els indicadors més preocupants quant a la qualitat de l’aigua que arriba a les depuradores.
Les 11 depuradores eivissenques, el 100% del parc analitzat, varen registrar algun mes d’incompliment durant el 2025. En conjunt, el 40,1% del cabal va arribar amb paràmetres d’entrada inadequats, el percentatge més elevat de les quatre illes i l’únic que manté una tendència ascendent des de 2021.
En canvi, Eivissa ha experimentat una notable millora en la qualitat de l’aigua depurada de sortida gràcies a la posada en servei de la nova depuradora de Sa Coma, que ja tracta el 46,9% del cabal de l’illa i compleix tots els criteris analitzats. La instal·lació, però, arriba després d’un llarg procés iniciat amb la seva licitació el 2015 i culminat amb la finalització de les obres el 2024.
La pressió turística torna a ser determinant durant l’estiu: el cabal tractat gairebé es duplica respecte de l’hivern, amb un increment del 99,1%. Vuit de les onze depuradores superen durant algun mes estival els límits de DBO5 i DQO.
A més, Eivissa presenta el pitjor registre de salinitat: el 97,9% del volum d’entrada supera el llindar establert, amb Vila, Sant Antoni i Can Bossa al 100%.
Formentera, l’excepció
Formentera és l’única illa on disminueix el volum d’aigua residual rebut, tot i que l’Aliança demana interpretar la dada amb cautela per la manca de registres de diversos mesos.
La seva única depuradora no presenta problemes de capacitat i, per cinquè any consecutiu, el 100% de l’aigua depurada compleix els criteris legals de sortida. També és l’única illa que no registra cap volum de sortida amb incompliment.
La instal·lació, però, té més de 25 anys i està pendent d’una renovació valorada en 6,1 milions d’euros, actualment en construcció. Pel que fa a la salinitat, el 52,8% del volum d’entrada va superar el llindar durant el 2025.
Un parc envellit i obres que arriben tard
L’informe posa el focus també en l’envelliment del sistema. L’any mitjà de construcció de les 80 depuradores d’ABAQUA és 1995, el 82,5% varen ser construïdes abans de l’any 2000 i la meitat no han estat remodelades mai.
Entre 2018 i juny de 2026, ABAQUA només ha licitat sis obres de remodelació per damunt d’un milió d’euros, un 7,4% del parc. Si es mantingués aquest ritme, l’Aliança calcula que caldrien gairebé 57 anys per remodelar les 40 depuradores que encara no han rebut cap actuació.
El cas d’Inca exemplifica el retard entre les necessitats i l’execució de les infraestructures. La nova depuradora, destinada a substituir una instal·lació que supera el seu cabal de disseny onze mesos de l’any, encara no havia arribat a la licitació de les obres el juliol de 2026.
Davant aquesta situació, l’Aliança per l’Aigua reclama que qualsevol nou creixement urbanístic quedi condicionat a la capacitat real de les infraestructures de sanejament. També demana accelerar les actuacions previstes al Pla Hidrològic de les Illes Balears per a Campanet, Consell, Campos, Inca i Ferreries, pressupostades en 24,19 milions d’euros, així com reparar les xarxes de clavegueram per reduir les infiltracions d’aigua marina i controlar els abocaments il·legals.
L’entitat planteja, finalment, potenciar la reutilització de l’aigua depurada per a usos agrícoles i urbans i per a la recàrrega d’aqüífers. La seva conclusió és que el problema no és únicament de pressupost, sinó també de capacitat d’execució administrativa: mentre la població i la pressió turística creixen, les infraestructures avancen a un ritme molt més lent.