Domingo Bonnín: “La pesca balear no té per què pagar els errors d’altres”

Domingo Bonnín, president de la Federació Balear de Confraries de Pescadors, reclama una major regionalització de la política pesquera europea i mesures específiques per a la realitat insular. També alerta que l’encariment del gasoil està portant algunes embarcacions a treballar pràcticament a pèrdues.

P.- Com definiria la situació actual del sector pesquer a les Illes Balears?

R.- La situació actual és agredolça. És difícil d’explicar, però sobretot d’entendre. La Unió Europea és una idea molt bona, perquè la unió fa la força. Però quan baixes a peu de carrer, a peu de moll, t’adones que hi ha coses que no quadren.

Un dels pocs sectors en què la Unió Europea té plenes competències és la pesca. Per tant, pràcticament tot surt d’un reglament o d’una directiva comunitària. El problema és que un reglament que entra en vigor avui pot haver començat a negociar-se cinc anys enrere. Passa pels grups polítics, la Comissió, el Consell de Ministres, el Parlament i el famós tríleg. I entre el que entra al Parlament i el que acaba publicat, de vegades no hi ha color.

Durant aquests cinc anys les situacions han canviat i, per tant, el reglament pot sortir amb una realitat totalment diferent de la que hi ha a peu de moll, especialment al Mediterrani i, molt especialment, a les Illes Balears.

P.- Considera que les normes europees tenen prou en compte la realitat específica de la pesca balear?

R.- Normalment les normes surten amb una mentalitat molt nòrdica, dels països del nord, i amb una pressió mediambientalista molt potent. Potser aquestes mesures poden ser bones per a la pesca que tenen allà, que en molts casos és una pesca industrial, amb embarcacions que poden passar setmanes a la mar.

Nosaltres tenim una realitat totalment diferent. Tenim una pesca multiespecífica. Quan una barca aixeca un art, pot trobar quaranta espècies diferents, amb quaranta talles diferents. Això complica molt l’aplicació d’algunes normes.

Per exemple, amb una modificació del reglament de control es demana a les barques de bou que facin un preavís d’entrada a port de quatre hores. Una barca que pesca a una o dues hores del port ha d’avisar amb quatre hores d’antelació que entrarà. Són coses que no quadren amb la realitat.

P.- Què falla quan aquestes normes arriben a l’àmbit estatal?

R.- Comença amb un reglament comunitari que passa per Madrid. Madrid modifica les coses que passen a Espanya, però Espanya té un sector molt gros i amb realitats molt diferents. No és la mateixa pesca a l’Atlàntic que al Cantàbric o al Mediterrani.

Quan arriba aquí, a l’administració més propera, moltes coses no es poden adaptar prou a la nostra realitat. I falta tenir en compte el fet insular, que és tan fàcil d’entendre. Avui som illes i demà continuarem essent illes. No és la mateixa realitat que la península.

P.- La Federació reclama una major regionalització de la política pesquera. Què implicaria exactament?

R.- El que reclamam és una regionalització. Això vol dir que s’apliquin normes diferenciades a persones que tenen realitats diferents.

Quan diuen que el Mediterrani està sobreexplotat, jo no ho qüestionaré. Segons quines zones han patit molts desastres. Però dir que hi ha una sobreexplotació general del recurs pesquer a les Balears és molt injust.

Si nosaltres hem fet les coses de manera diferent i les hem fet bé, també s’han d’aplicar normes diferents. Els informes científics ho avalen i els quilòmetres quadrats d’espais marins protegits també.

P.- Considera que les Illes Balears estan pagant les conseqüències d’una situació que no és la seva?

R.- Nosaltres volem fer les penitències pels pecats que hem comès nosaltres, però no tenim per què fer les penitències pels pecats que han comès altres.

Hi hauria d’haver normes diferenciades que beneficiassin o reconeguessin la nostra manera d’actuar. Però, a dia d’avui, no s’ha aconseguit. Continua prevalent el cafè per a tothom, i això és injust.

P.- Quina és la dimensió actual de la flota pesquera balear?

R.- Actualment tenim uns 460 pescadors professionals a les Balears i 266 barques de pesca professionals, disperses per tota la geografia de les Illes. No tenim un punt calent de concentració de flota.

Nosaltres consideram que, de tot el peix i marisc congelat, refrigerat o fresc que es menja a les Balears, no arribam al 15% del consum. I d’aquest 15%, aproximadament un 60% l’aporten les barques de bou.

Les barques de bou són les més castigades per la normativa. En els darrers cinc anys, a causa d’alguns d’aquests famosos reglaments, els han llevat un 40% dels dies de pesca.

I això s’ha de posar en context. Nosaltres, pel fet de ser illes, tenim una realitat totalment diferent. Si nosaltres pescam cada dia una mica, com que som poca flota, sempre queda molt. Les nostres aigües són més netes i més vives i tenim més reserves que ningú dins el Mediterrani. Hem fet els nostres deures.

Quan hi ha un reglament, però, ens apliquen el cafè per a tothom: la mateixa norma per a tothom. Encara que tenguis poca flota, hagis adaptat l’activitat i siguis sostenible, t’apliquen la mateixa norma. I t’estan castigant.

P.- Com es pot combinar el criteri científic amb la realitat de la pesca balear?

R.- És molt important perquè és una decisió política. El que reclamam des del sector, des de la Federació i sobretot des de la nostra comunitat autònoma és aquesta regionalització.

No qüestionam que hi hagi zones del Mediterrani sobreexplotades, però no es pot posar tota la pesca mediterrània dins el mateix sac. Si hi ha una regionalització científica que ja diferencia les conques, també s’hauria de reflectir en les normes.

El Consell General de Pesca del Mediterrani, que depèn de l’ONU, ja fa dècades que va determinar que el Mediterrani no tenia les mateixes realitats a totes les conques pesqueres. Per tant, la regionalització ja existeix des del punt de vista científic.

P.- La política pesquera europea margina d’alguna manera la pesca artesanal i de proximitat?

R.- Hi ha un debat sobre què és pesca artesanal, pesca costanera i pesca industrial. Per a mi, tota la nostra flota local i artesanal és mediambientalment sostenible.

El problema és que hi ha conceptes molt ideologitzats que s’han posat enmig durant molt de temps, amb un discurs molt en contra del sector. Quan vas a determinats fòrums i expliques la realitat, quan aportes arguments, moltes vegades aquest discurs queda descol·locat.

Per això jo vaig allà on em conviden i explic la nostra realitat.

P.- Quins mecanismes de control té actualment la flota?

R.- Tenim les caixes blaves, que són un sistema de seguiment. El dia que una caixa blava no funciona com toca, la barca no pot sortir a la mar, perquè si surt i la localitzen la multa pot ser superior al valor de la barca.

També hi ha aplicacions i sistemes de seguiment de les embarcacions. Abans de sortir a la mar s’ha d’obrir la sessió del diari electrònic i demanar telemàticament permís per sortir. Durant tota la jornada s’ha d’anar registrant on has anat, on has pescat i què has fet.

Això és control. I és un control molt important.

P.- El gasoil s’ha convertit en un dels principals problemes del sector. Com està afectant l’augment dels preus?

R.- Ens està fent molt de mal. Primer de tot, hem de tenir clar que parlam d’un sector que s’ha de declarar essencial. Durant la pandèmia es va declarar essencial i ho és perquè parlam d’alimentació. No és una cosa banal.

Nosaltres, a la mar, per descarbonitzar, tenim un problema. Sí o sí, actualment hem de passar pel gasoil. L’hidrogen, per exemple, avui encara presenta unes condicions que fan que a bord pugui ser una bomba de rellotgeria. L’electrificació també avança molt, però tenim un problema greu d’autonomia.

El nostre gasoil, a més, ha passat d’uns 0,64 euros el litre al gener a 1,407 euros el litre dilluns passat. Això és més del doble.

P.- Què suposa aquest increment en una jornada de pesca?

R.- Una barca de bou d’un amic meu gastava uns 600 litres cada vegada que sortia. Al gener, això suposava aproximadament 400 euros de combustible. Ara, amb el litre a 1,40 euros, s’acosta als 900 euros.

I això és només per sortir a la mar. Després hi ha la Seguretat Social, l’alimentació, els olis, els filtres i el manteniment. Aquesta barca, entre una cosa i l’altra, no crec que li basti amb 1.000 euros cada dia per sortir a la mar, independentment del que vengui.

Hi ha barques que estan sortint pràcticament a pèrdues.

P.- Quina solució reclama la Federació davant aquesta situació?

R.- Si em demanassis fer la carta als Reis d’Orient, una de les coses que reclamaria és establir un gasoil professional amb un preu estable durant tot l’any.

Les nostres barques són empreses, tenen una comptabilitat, treballadors i famílies. I, a més, pel fet de ser illes, pagam el gasoil més car que a la Península. Hi ha un diferencial a l’alça pel fet insular.

Això és injust i s’hauria de corregir.

P.- Quin futur li veu a la pesca balear si es mantenen els actuals costos d’explotació?

R.- Tenim tres sectors diferents: el cerco, que pesca sardines; les barques d’arts menors, a les quals el combustible afecta menys, i les barques de bou, que són les que realment pateixen més l’augment del gasoil.

Jo sempre dic que, si alguna cosa ha de fer caure el sector pesquer com a tal, hauria de ser la falta de recursos marins. Però els nostres recursos estan en molt bones condicions i això ho certifiquen les entitats científiques.

El que hi ha és un malestar generalitzat. Entre la normativa que tenim, la inestabilitat del preu del gasoil i la inestabilitat del preu del nostre producte, hi ha espècies que tenen preus de fa vint anys.

La pesca podria ser rendible. És una feina espectacular, però necessita estabilitat.

P.- Aquesta situació també dificulta el relleu generacional?

R.- Sí. Els pescadors tenen una mitjana d’edat de 55 o 56 anys i estan a punt de jubilar-se. I això és preocupant.

No és que no hi hagi recursos marins o que la pesca no sigui rendible. És que la gent està cremada per totes les normatives i totes les dificultats que té.

També tenim casos de persones que tenien la pesca com una afició, que sortien a la mar a pescar, i que s’han fet professionals. Tenim un cert increment de pescadors d’arts menors.

Si no tenguéssim tota aquesta pressió normativa i tenguéssim una certa estabilitat, segurament seria molt més fàcil.

P.- Quina importància tenen les barques de bou per al conjunt de les confraries?

R.- Les barques de bou mantenen una part molt important dels ingressos de les nostres confraries. Si les barques de bou cauen, tot tindrà un problema perquè no hi haurà ingressos suficients per mantenir aquestes estructures.

És un efecte dòmino.

P.- Què demana la Federació a les administracions més enllà de les ajudes econòmiques?

R.- El que demanam és que ens deixin fer feina amb tranquil·litat. Poder planificar tot un any.

I quan parl d’insularitat no em referesc només a les compensacions econòmiques. Està bé tenir subvencions i ajudes, però també reclamam que, a l’hora de legislar, hi hagi una norma de caràcter superior que obligui a legislar de manera diferenciada per a les illes.

I això hauria de venir de Brussel·les, perquè els estats membres no ho poguessin desvirtuar. Amb això ja faríem una petita passa.

P.- També considera necessari canviar la percepció social que existeix sobre el sector pesquer?

R.- Sí, i això és una cosa molt important. S’ha de canviar la imatge que té la societat del sector.

Durant molts anys s’ha transmès la imatge dels pescadors com a destructors o gairebé com els assassins del medi ambient. I això no és cert. Hi ha sectors que s’han dedicat durant molts anys a transmetre aquesta imatge.

Jo he tengut alumnes de l’Escola Nàutica que han vengut a fer pràctiques amb nosaltres, tant de mòduls de formació professional de grau mitjà com superior, i el concepte que tenien de la pesca abans de venir era totalment diferent del que tenen quan se’n van.

Per tant, els nostres deures com a sector són donar a conèixer la nostra realitat a la societat.

Si aconseguim canviar aquesta mentalitat i aquesta visió que té una part important de la societat sobre el sector pesquer, també serà més fàcil treballar el relleu generacional.

P.- Quina és la pròxima iniciativa de la Federació per apropar aquesta realitat a la societat?

R.- Els dies 1 i 2 d’octubre hi haurà una jornada de pesca sostenible organitzada per l’Autoritat Portuària. La Federació i les confraries hi estan implicades.

És important continuar explicant què feim i quina és la realitat del sector.