La revista Sa Plaça celebra 500 números amb la mirada posada en la proximitat

Arribar als 500 números no és només una qüestió de xifres. Per a Sa Plaça, aquesta fita representa gairebé 25 anys d’una trajectòria vinculada a la informació de proximitat, però també a la cultura, a la vida social i a les persones de la contrada. La revista ha anat evolucionant amb el pas dels anys, però manté una idea que la seva directora, Antònia Coll, considera essencial: la necessitat d’estar a prop de la gent i explicar allò que passa des del mateix lloc on passa.

“M’agrada molt la feina i em fa molta il·lusió poder continuar fent això: informar, donar a conèixer activitats i interactuar amb la població”, explica Coll. La trajectòria de la publicació, de fet, no s’ha limitat a l’edició de la revista. Durant aquests anys, Sa Plaça també ha impulsat activitats culturals com excursions, exposicions i llibres, alhora que ha servit de punt de trobada per a artistes, escriptors i col·laboradors.

“Sa Plaça no només ha consistit a fer revistes”, assenyala la directora. A través de les pàgines de la publicació “s’han acostat artistes i escriptors” i s’ha anat construint “una xarxa de col·laboradors que han fet activitats conjuntament”. Aquesta dimensió és, per a Coll, una de les parts més gratificants d’un projecte que ha anat molt més enllà de la publicació periòdica.

Un projecte nascut amb vocació comarcal

Els orígens de Sa Plaça es remunten a una iniciativa de l’Obra Cultural Baler de Sa Pobla que varen començar a elaborar la revista de manera desinteressada. Cap al 1999 es va plantejar la continuïtat del projecte i, segons explica Coll, va ser al voltant de l’any 2000 quan varen començar a donar-li forma ella i Damià Quetglas.

Des del principi, però, hi havia dues qüestions que consideraven fonamentals: que la revista fos en català i que, tot i tenir l’origen a sa Pobla, tengués una mirada que anàs més enllà del municipi.

“Volíem que sortís de sa Pobla i que tengués un àmbit més comarcal, perquè pensàvem que tots els pobles estaven interrelacionats”, recorda Coll. Les relacions familiars, les festes, les activitats i els moviments habituals entre municipis justificaven aquesta mirada més àmplia.

La revista ha anat canviant també en la seva periodicitat i en la manera d’abordar la informació. Dels primers números, amb una informació més limitada, s’ha evolucionat fins al model actual, amb una periodicitat aproximadament quinzenal. Un procés d’adaptació que, segons la seva directora, també ha anat lligat als canvis de la mateixa societat.

El paper encara resisteix

En un panorama comunicatiu dominat per la immediatesa digital i les xarxes socials, Sa Plaça continua apostant pel paper. La publicació també ofereix la possibilitat de rebre-la en PDF, però la demanda entre els seus subscriptors és molt menor.

“Del nombre de subscriptors que tenim, és una quantitat ínfima la que la vol per ordinador”, explica Coll. La majoria prefereix continuar rebent la revista física i tenir-la “damunt la taula de casa” perquè la pugui fullejar tota la família.

Per a la directora, aquesta diferència també explica que el paper mantengui un espai propi. Les xarxes socials permeten una difusió molt més ràpida, però també provoquen que les informacions siguin substituïdes ràpidament per unes altres.

“Les xarxes socials donen informació molt ràpidament, però també és una informació que passa molt ràpid”, apunta. La revista, en canvi, manté una relació diferent amb el lector i permet una lectura més pausada i compartida.

La proximitat com a element diferencial

És precisament aquesta proximitat el que Coll considera que diferencia un mitjà local d’un gran mitjà generalista. No es tracta només de parlar d’un mateix fet, sinó d’explicar-lo des del territori i perquè la gent el pugui identificar.

Un mitjà generalista pot informar, per exemple, d’un accident en una determinada carretera. La informació de proximitat, en canvi, pot situar el lector davant un lloc concret: “Si dius que hi ha hagut un accident a la rotonda de sa Pobla, la gent sap perfectament de quin lloc parlam”.

Aquesta manera d’entendre el periodisme implica també posar noms i llinatges, conèixer les persones i sortir al carrer. “Has d’estar pel carrer, estar molt en contacte amb la gent i fugir un poc de limitar-te al comunicat de premsa que t’arriba de l’Ajuntament o dels partits polítics”, defensa.

Per a Coll, el treball periodístic no pot quedar restringit a reproduir les versions institucionals. Davant comunicats diferents sobre una mateixa actuació, la feina del mitjà local és anar al lloc dels fets, comprovar què hi passa i parlar amb les persones implicades.

“Tu passes per allà i comproves què està passant realment”, explica. És una manera de treballar que, segons la directora, permet fer una informació més contrastada i vinculada al territori.

“Jo crec que la proximitat dona això: treballar sobre el terreny, estar a prop de les persones i de les institucions, poder parlar directament amb elles i situar els fets allà on passen.”

Un projecte que també depèn del teixit local

La continuïtat d’un mitjà de proximitat no depèn només dels periodistes o dels lectors. Per a Coll, també és fonamental l’existència d’un teixit comercial que faci possible el finançament del projecte.

Sa Plaça funciona com una cooperativa i els ingressos provenen principalment de la publicitat. El suport de negocis locals ja siguin cafès, botigues o perruqueries, és el que permet assumir part dels costos de la publicació i mantenir una estructura professional.

“També és necessari que hi hagi una xarxa de comerç i de publicitat que pugui mantenir unes nòmines mínimes perquè els redactors puguin anar a fer feina”, assenyala Coll.

La impressió i la distribució d’una revista en paper tenen un cost i, per això, la directora també reivindica una major col·laboració institucional a través de la publicitat. Però més enllà dels ingressos, considera essencial mantenir una xarxa de col·laboradors i corresponsals.

“Són els que t’acaben portant allà on tu no arribes o et donen una altra visió”, explica. Aquesta xarxa permet ampliar l’abast territorial de la revista i incorporar mirades diferents a la informació.

Evolucionar sense perdre l’essència

Els 500 números també obren la porta a pensar en el futur. Coll considera que hi ha elements que Sa Plaça no ha de modificar: la capçalera, la proximitat i la llengua catalana. Però, al mateix temps, la publicació ha d’evolucionar perquè també ho fa la societat.

“Jo entenc que s’ha de mantenir la capçalera, la proximitat i el fet de treballar al carrer”, afirma. També considera necessari “reforçar la llengua catalana”.

El canvi, segons explica, ha de venir sobretot de la manera de fer la revista. “Hem d’anar fent una revista millor, més encaminada a un altre tipus de reportatges i d’informacions, perquè la societat no és la mateixa.”

Aquesta evolució passa per observar els canvis en les festes, les activitats i la vida de carrer i intentar que la revista continuï reflectint aquesta realitat. No es tracta, per tant, de renunciar a l’essència del projecte, sinó d’adaptar-ne la manera de contar allò que passa.

Els Galls, un reconeixement a la contrada

Una altra de les iniciatives que formen part de la trajectòria de Sa Plaça són els Galls, un reconeixement que la revista concedeix habitualment cada dos anys a persones o col·lectius de la contrada que han tengut una trajectòria o una implicació destacada.

“Els Galls són un petit reconeixement que donam a gent molt propera de la contrada que ha tengut una rellevància per diferents motius i que no ha passat desapercebuda”, explica Coll.

Enguany, els reconeixements han recaigut en tres trajectòries diferents: Cucorba, Joan Llabrés i Francina Armengol.

En el cas de Cucorba, Sa Plaça ha volgut posar en valor una trajectòria de 50 anys vinculada a la música, especialment per la seva tasca d’apropar-la als infants i per la seva aportació a la cultura i a la llengua.

Joan Llabrés, per la seva banda, és reconegut per la seva trajectòria com a fotògraf i, especialment, per l’arxiu que ha anat construint al llarg dels anys. Coll destaca que disposa d’un fons d’unes 200.000 fotografies, classificades i amb les persones que hi apareixen identificades i localitzades.

És una feina que la directora considera especialment important per a la memòria del municipi. “És una feina de recerca molt important i una gran aportació a la memòria gràfica de sa Pobla”, assenyala.

Finalment, el tercer reconeixement és per a Francina Armengol. Coll destaca tant la seva trajectòria política com la seva implicació social i la seva participació en diferents causes, entre elles la lluita del poble sahrauí. També recorda la relació que havia mantingut amb Sa Plaça abans d’entrar en política.

500 números després, continuar a peu de carrer

Després de gairebé un quart de segle, la revista arriba al número 500 amb la voluntat de continuar exercint aquest paper de mitjà proper a la ciutadania. Per a Coll, la clau passa per mantenir una relació directa amb els lectors i continuar explicant aquella part de la realitat que sovint només pot contar un mitjà que coneix el territori.

La directora reivindica el paper de Sa Plaça i d’altres mitjans locals com a eines per explicar el dia a dia dels municipis. “No serà una informació tan àmplia ni tractarem tantes coses generalistes, però sí que crec que tocam bastant la fibra del que és el dia a dia d’un municipi, molt a la mida de la gent.”

Aquesta proximitat, explica, permet generar una relació particular amb els lectors, que coneixen els llocs i les persones que apareixen a les informacions i que també poden contrastar o qüestionar allò que s’hi explica.

“Crec que tenim aquesta empatia per connectar amb la gent que després ens ha de llegir”, afirma.

Amb aquesta mirada, Sa Plaça afronta el futur després d’haver arribat als 500 números. Una trajectòria que, per a Coll, només té sentit si manté allò que considera essencial: la llengua, la proximitat, el contacte amb la gent i la voluntat de sortir al carrer per explicar què hi passa.