Dotze entitats reclamen més concreció i recursos per al pla de conservació de les zones marines somes
Dotze entitats conservacionistes de les Illes Balears han presentat conjuntament al·legacions al projecte de Pla d’acció per a la conservació de les zones marines somes, actualment en tramitació per part del Govern balear. Les organitzacions consideren que el document ha d’anar més enllà de la planificació general i incorporar actuacions concretes, un compromís pressupostari i un calendari per executar-les.
Les entitats valoren positivament l’elaboració del pla, que consideren una passa per impulsar polítiques de conservació d’aquests espais, però reclamen que el document sigui “realment un pla d’acció”. En aquest sentit, proposen ampliar les mesures previstes i reforçar-ne el seguiment, la governança i la transparència.
Una de les principals demandes és establir criteris clars per catalogar les zones marines somes i elaborar un estudi base que permeti conèixer tant el seu estat ecològic com les pressions i els impactes que pateixen.
Més seguiment d’espècies i de la qualitat de l’aigua
Les al·legacions plantegen també la creació de protocols específics per fer un seguiment de les principals espècies formadores d’hàbitats. Entre aquestes hi ha la posidònia, la Cystoseira s.l., la Cymodocea nodosa, coneguda com a algueró, i el corall Cladocora caespitosa, una espècie endèmica de la Mediterrània que també es troba en zones poc profundes.
A més, les entitats demanen que el seguiment s’estengui a altres espècies considerades clau o vulnerables, com els bogamarins o eriçons de mar, les nacres Pinna nobilis i Pinna rudis, els cavallets de mar i els peixos pipa. També reclamen incorporar anàlisis de la qualitat de l’aigua per disposar d’una radiografia més completa de l’estat d’aquests ecosistemes.
En l’àmbit de la governança, les organitzacions proposen incrementar la representació de les entitats conservacionistes en la comissió consultiva de zones marines somes que està previst crear.
Regulació dels fondejos i reducció dels abocaments
El document ja preveu actuacions relacionades amb algunes de les principals pressions que afecten aquests espais, com la regulació dels fondejos i de la velocitat de navegació o el control de les espècies invasores. Les al·legacions demanen, però, que aquestes actuacions vagin acompanyades d’un calendari d’execució.
També proposen incorporar noves mesures per reduir la contaminació, especialment les relacionades amb els abocaments d’aigües contaminades procedents de les zones de varada i amb les xarxes de clavegueram que aboquen aigües brutes a les zones marines somes.
Les entitats plantegen igualment mesures específiques per a la restauració d’aquests espais, com intervencions destinades a mitigar les pressions existents i agilitzar els permisos necessaris per desenvolupar projectes de recuperació.
El paquet d’al·legacions inclou, a més, la incorporació d’accions de divulgació i sensibilització per millorar el coneixement d’aquests espais entre la ciutadania, així com un compromís financer que garanteixi que les actuacions previstes puguin executar-se.
Espais essencials per als ecosistemes marins
Les zones marines somes són àrees d’aigües poc profundes que acullen una elevada diversitat d’hàbitats i tenen un paper especialment rellevant en els ecosistemes marins, entre altres qüestions perquè constitueixen espais d’alevinatge per a nombroses espècies.
Les entitats alerten que, malgrat aquesta importància ecològica, aquests espais estan sotmesos a múltiples pressions que afecten el seu estat de conservació. Per això consideren necessari que el pla incorpori eines concretes per identificar, reduir i fer un seguiment d’aquestes amenaces.
Les organitzacions que han signat les al·legacions són Arrels Marines, GEN-GOB, GOB Mallorca, GOB Menorca, GOB Formentera, Fundació Cleanwave, Fundació Iniciatives del Mediterrani, Fundació Marilles, Salvem Portocolom, Salvem sa Badia de Portmany, Save the Med i SEO/BirdLife.
Com a informació complementària, les entitats recorden que el Pla de Conservació Marina presentat pel Govern balear el passat mes de febrer inclou el compromís de finançar el 50% dels plans de restauració de badies somes que estiguin enllestits. També assenyalen que ja existeixen tres plans de restauració elaborats per l’IME-OBSAM que aporten una metodologia de referència i incorporen un estudi base.