L’olivar de Formentera obri una nova etapa amb l’estrena de la nova tafona
Formentera ha començat una nova etapa per al seu olivar. El passat 30 de setembre va entrar en funcionament la primera tafona de l’illa, una instal·lació impulsada per la Cooperativa del Camp de Formentera que permetrà transformar l’oliva en oli sense haver-la de traslladar a Eivissa.
Per als productors, el canvi va molt més enllà de disposar d’un nou equipament. Fins ara, l’oliva s’havia de transportar fins a Eivissa per ser molturada, amb els costos logístics i les dificultats d’organització que això comportava. El temps transcorregut entre la collita i l’elaboració també podia afectar directament la qualitat de l’oli.
«La tafona ens permetrà estalviar costos i evitar pèrdues de qualitat», resumeix Marcos Ribas, president de la Cooperativa del Camp de Formentera. La possibilitat de collir l’oliva i dur-la a moldre el mateix horabaixa permetrà agilitzar un procés en què el temps és determinant.
Fins ara, els pagesos depenien de l’única tafona d’Eivissa que podia elaborar l’oli d’acord amb les exigències vinculades a la IGP. No sempre era possible disposar d’una hora de molta quan es necessitava i, en alguns casos, l’oliva havia d’esperar massa hores abans de ser processada. Una situació especialment problemàtica durant la collita, quan concentrar la producció i aconseguir transportar-la en poc temps no sempre és fàcil.
Amb la nova instal·lació, el recorregut s’escurça considerablement. L’oliva es podrà recollir al matí i arribar a la tafona unes hores després, sense dependre d’un trasllat marítim ni dels horaris disponibles a l’altra illa.
Una producció que encara té marge per créixer
La tafona arriba en un moment d’expansió de l’olivar formenterer. Tradicionalment, l’illa no ha estat un territori amb grans extensions d’oliveres. Les poques que hi havia formaven part sobretot de les explotacions familiars i sovint servien per elaborar olives en salmorra.
La situació ha canviat en els darrers anys. Des de fa quatre hiverns, a Formentera es planten entre 3.000 i 4.000 oliveres cada temporada, i la posada en marxa de la tafona ja ha despertat interès entre propietaris que volen continuar ampliant les plantacions.
La Cooperativa del Camp calcula que, si aquesta tendència es manté, d’aquí a cinc o sis anys l’illa podria arribar a produir entre 120 i 130 tones d’oliva.
La primera campanya de la nova tafona, però, serà més modesta. L’any passat es varen recollir unes 80 tones, mentre que enguany les previsions se situen entre les 30 i les 50 tones. La sequera ha condicionat el desenvolupament de l’oliva i la producció presenta diferències importants segons les zones de l’illa.
La instal·lació disposa de dues batedores amb una capacitat de 400 quilos cadascuna, de manera que pot processar aproximadament 800 quilos d’oliva cada hora. La previsió inicial de la cooperativa és moldre enguany entre 25 i 30 tones, tot i que la xifra podria arribar a les 50.
Entre sis i set productors de certa dimensió ja elaboren oli per comercialitzar-lo i podrien aportar entre quatre i cinc tones cadascun. A aquests s’hi sumaran els petits productors que utilitzin la instal·lació per obtenir oli destinat al consum propi.
Un oli amb accent formenterer
Les varietats predominants a l’illa són la picual, l’arbequina i la cornicabra, semblants a les que es poden trobar a altres zones de les Balears. Però els productors defensen que l’oli de Formentera té alguns trets propis.
Entre aquests hi ha un determinat toc salí que, segons Ribas, estaria relacionat amb les característiques geogràfiques de l’illa, l’ús d’aigua de pou per al reg i la influència dels vents.
La producció mantindrà, de moment, un caràcter individual. Cada agricultor rebrà l’oli corresponent a les olives que hagi aportat i la cooperativa no preveu actualment comercialitzar un oli conjunt.
La voluntat és, en canvi, reforçar el valor d’un producte que ja té una demanda consolidada a l’illa. L’oli de Formentera es comercialitza des de fa almenys una dècada a través del Mercat Pagès, de petites botigues especialitzades i dels restaurants. Segons Ribas, la pràctica totalitat de l’oli produït es consumeix a la mateixa illa.
La possible obtenció d’una Indicació Geogràfica Protegida (IGP) podria representar un altre pas endavant. Identificar a l’etiqueta l’origen formenterer permetria, segons la cooperativa, reforçar el valor afegit d’un producte que ja és reconegut pels consumidors locals.
Fer que el valor de l’oliva es quedi a l’illa
La nova tafona també modifica la dimensió econòmica de la producció. El trasllat de l’oliva a Eivissa multiplicava els costos, segons explica Ribas, ja que implicava transportar la collita, comprar els bitllets, pagar els desplaçaments i tornar a cercar les caixes.
A més, la logística condicionava la quantitat d’oliva que es podia recollir cada jornada. No tenia sentit collir més del que es podia transportar i, si l’oliva esperava massa, començava a fermentar, amb una pèrdua considerable de qualitat.
Ara, aquest procés es pot completar dins Formentera. L’objectiu és que el temps entre la collita i la molta sigui el més curt possible i que una part més important del valor generat per l’activitat romangui a l’illa.
La tafona s’inscriu així en una estratègia més àmplia de recuperació de l’activitat agrària que la Cooperativa del Camp desenvolupa des de fa una dècada. Un dels eixos principals ha estat la recuperació del blat xeixa, mentre que l’expansió de l’olivar respon a una altra realitat: propietaris que no volen cultivar blat ni cedir les seves terres a la cooperativa i que han optat per plantar oliveres.
El repte de tornar a fer viable el camp
L’olivar creix, però el futur de l’agricultura formenterera continua condicionat per obstacles que van molt més enllà de la transformació de l’oliva.
Les explotacions són petites i la burocràcia dificulta en molts casos el desenvolupament de l’activitat. Ribas assenyala les limitacions derivades de figures i normatives com la Xarxa Natura 2000, les ANEI o la Llei de costes, així com els requisits urbanístics necessaris per construir corrals o instal·lar estructures destinades a l’horta.
La conseqüència és que, per a moltes persones, l’agricultura no constitueix una activitat econòmica principal, sinó complementària. Segons l’estimació del president de la cooperativa, entre un 60% i un 70% de les persones que es dediquen al sector —sense comptar jubilats i productors d’autoconsum— són hotelers que han començat a cultivar les seves finques.
Aquesta agricultura de petita escala contribueix, però, a mantenir actiu el paisatge rural i a reforçar la presència del producte local en la restauració.
Més enllà de l’oli
La cooperativa vol que la tafona sigui una peça més d’una recuperació agrària que inclogui diferents sectors. Un dels objectius és reactivar la ramaderia ovina, caprina i porcina aprofitant que l’escorxador de l’illa es troba operatiu.
Actualment ja hi ha productors d’horta, oli i mel, mentre que la cooperativa manté la producció de blat i farina tant per al consum humà com per a l’alimentació animal. La recuperació de la ramaderia podria obrir la porta a nous projectes de transformació, com ara un obrador per elaborar formatges i altres productes.
Mentrestant, l’olivar continua guanyant terreny. La previsió que en cinc o sis anys Formentera pugui superar les 120 tones anuals d’oliva dona una idea de la dimensió que podria arribar a assolir aquesta activitat.
La primera tafona de l’illa arriba, per tant, com una resposta a una necessitat immediata però també com una aposta de futur. Permet moldre més de pressa, reduir despeses i conservar millor la qualitat de l’oliva. Però, sobretot, elimina una de les barreres que fins ara obligava els productors a treure de l’illa una matèria primera que cada vegada és més abundant.
Ara el repte serà que aquesta nova capacitat de transformació vagi acompanyada d’un marc que permeti continuar plantant, cultivant i produint. Perquè la tafona pot convertir l’oliva en oli, però perquè el camp continuï viu cal, abans de tot, que hi hagi pagesos disposats a treballar-lo.