El confinament per la covid: un repte psicològic per als esportistes d’alt rendiment

El Grup de Recerca en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha analitzat els efectes negatius del confinament imposat per covid-19 en esportistes d’alt rendiment. En total s’han avaluat 310 atletes de tres continents del món i la seva resistència ha estat millor de la inicialment prevista.

La covid-19 ha privat els esportistes d’entrenar i de competir en un entorn adequat per al rendiment de primer nivell, i han hagut d’assumir cancel·lacions d’esdeveniments rellevants en les seves carreres esportives, com els Jocs Olímpics de Tòquio, que s’havien de fer l’estiu de 2020 i que es varen ajornar per a l’estiu de 2021. Aquesta situació podria haver causat nivells d’estrès i altres trastorns emocionals similars als experimentats pels esportistes durant els períodes de lesió.

Aquest ha estat el camp de treball d’un equip d’investigadors del Grup d’Investigació en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (GICAFE) de la Universitat de les Illes Balears i de la Universitat de Múrcia. Els investigadors varen aprofitar el confinament causat per la pandèmia de coronavirus per analitzar com es varen enfrontar a la situació un grup de 310 atletes (141 dones i 169 homes) de diferents països d’Europa, Àsia i Amèrica, i de diversos esports i disciplines d’alt rendiment. L’estudi s’ha publicat recentment a la revista científica Frontiers in Public Health.

Mitjançant qüestionaris en línia realitzats durant el mes d’abril de 2020, en un dels moments més greus de la pandèmia, els investigadors varen analitzar les relacions entre el perfeccionisme i els nivells d’ansietat amb indicadors de salut mental, com l’estat d’ànim, la depressió, l’ansietat situacional i l’estrès, explorant les estratègies d’afrontament que els esportistes d’alt rendiment han aplicat i si aquestes es perceben com a útils per manejar estats emocionals negatius.

Per fer-ho, adaptaren el Protocol d’Avaluació Psicològica del Centre d’Alt Rendiment de Múrcia (Espanya), amb l’objectiu d’avaluar el perfeccionisme, l’ansietat, estats d’ànim, estrès, de depressió, estratègies d’afrontament i son.

Els resultats obtinguts mostren que el perfeccionisme desadaptatiu estava relacionat amb tots els indicadors de la salut mental dels esportistes. No obstant això, els nivells d’ansietat, estrès i els símptomes depressius són relativament baixos, i l’ús d’estratègies d’afrontament, com la reestructuració cognitiva i la calma emocional, es varen associar a estats emocionals positius. A més, aquests resultats són congruents amb la bona qualitat del son reportada pels esportistes durant el confinament. Els ritmes de son i els seus paràmetres són un factor sensible a qualsevol signe d’estrès, i bons indicadors indirectes de l’estat emocional dels esportistes, ja que correlacionen negativament i significativament els estats d’ànim percebuts com a negatius (ansietat, depressió, estrès, fatiga, tensió i ira).

L’estudi s’ha realitzat en el marc del projecte de recerca europeu ELIT-in (Integration of elit athletes into the labour market through the valorization of their transversal competences), que coordina la Universitat de les Illes Balears i té el finançament de la Unió Europea a través del programa Erasmus+. Els investigadors que han participat en l’estudi són els doctors Alexandre Garcia Mas, Francesc Xavier Ponseti, Antoni Núñez i Federico Leguizamo, investigadors del GICAFE de la UIB; i Roberto Ruiz, Aurelio Olmedilla i Verónica López, de la Universitat de Múrcia.

Foto: A.Costa/UIB

#Foravila