La UIB participa en un projecte d’investigació sobre la influència de la pesca d’arrossegament sobre el moll
Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, s’espera que el consum mundial de peix continuï augmentant, almenys fins l’any 2030. Això reportarà més pressió sobre els recursos pesquers dels oceans, però també farà adoptar mesures de control que en garanteixin una explotació tan sostenible com sigui possible.
En relació amb els mètodes de pesca que es fan servir a l’actualitat, la comunitat científica afirma que un dels grans causants de les pertorbacions físiques directes en les plataformes continentals degudes, en gran part, a l’impacte que exerceix sobre la biodiversitat i els ecosistemes marins, és la pesca d’arrossegament, segons explica la Universitat de les Illes Balears en un comunicat.
A l’actualitat, hi ha un gran nombre d’iniciatives legislatives disposades a controlar i fer més sostenible aquest tipus de pesca per garantir la continuïtat dels recursos marins per a les generacions futures. Això suposa, per tant, més inversió en projectes de recerca que aprofundeixin en els efectes de la pesca d’arrossegament a tots els nivells.
Un d’aquests projectes és MIRROR, que és finançat amb fons europeus i desenvolupat precisament per l’IMEDEA (UIB-CSIC).
MIRROR es proposa investigar en diferents zones de la Mediterrània occidental —la mar de Catalunya i les illes Balears, a Espanya, i el canal i costa nord de Sicília, a Itàlia— com la pesca d’arrossegament afecta la dieta, la condició corporal, el creixement i el potencial reproductiu del moll (Mullus barbatus). El projecte també pretén identificar els llindars d’intensitat d’aquesta mena de pesca amb la finalitat de promoure pràctiques sostenibles que no perjudiquin les poblacions de peixos ni als ecosistemes.
L’elecció del moll com a model es deu a dues raons. La primera és que és una de les espècies bentòniques de la Mediterrània més importants des del punt de vista comercial, i la segona, que és una gran indicadora de la qualitat de l’hàbitat. Així mateix, MIRROR pretén registrar la captura total d’espècies bentòniques —enteses com a competidores i depredadores del moll— per a així tenir en consideració, de manera directa, qualsevol efecte de la pesca d’arrossegament sobre elles i, de manera indirecta, sobre l’espècie model.
Objectius clau
El principal objectiu de l’estudi és el d’investigar la dieta i els canvis de condició del moll al llarg dels gradients d’arrossegament en quatre zones de la Mediterrània occidental
En comparar zones amb diferents historials d’arrossegament i condicions ambientals, els resultats proporcionaran els índexs d’intensitat que maximitzin les condicions de vida de les poblacions de peixos.
Pels canvis en la composició de la dieta dels peixos, s’identificaran, comptaran i pesaran les preses estomacals dels peixos, s’informarà dels estómacs buits, es calcularà el contingut energètic mitjà per estómac utilitzant factors de conversió de biomassa, es prendran mostres de teixit muscular blanc de manera rutinària i es processarà per a l’anàlisi d’isòtops estables.
També pretén investigar les conseqüències dels canvis en els trets de creixement i potencial reproductiu del moll.
El potencial de creixement s’avaluarà a través de l’anàlisi dels increments diaris en els otòlits, mentre que el reproductiu es determinarà a través de l’índex gonadosomàtic de la grandària en la maduresa.
Aquestes dades seran crucials per determinar en quin moment els canvis de condició afecten negativament el cicle vital dels peixos i per ajudar a quantificar la condició òptima mitjana.
Per últim també vol investigar els efectes de la pesca d’arrossegament en la condició del moll a través del temps considerant les diferències locals, tant en l’historial de pesca com en les condicions ambientals
Els resultats identificaran el llindar d’intensitat òptim de la pesca d’arrossegament, així com els factors ambientals que influeixen en la relació entre aquesta i l’estat dels peixos. Existeixen dades de les quatre àrees de treball que poden ser utilitzats per modelar la seva condició i per relacionar-la amb l’esforç pesquer i les tendències temporals i espacials.
Personal de recerca
La coautoria i la responsabilitat d’implementar el conjunt de metodologies i d’integrar les dades del projecte MIRROR correspon a la doctora Cristina Mangano, investigadora en la Stazione Zoologica Anton Dohrn de Nàpols, que ha estat becada per a això amb una acció individual Marie Sklodowska-Curie (MSCA). Aquesta beca té com a missió fomentar la col·laboració i l’intercanvi d’idees entre diferents sectors industrials i disciplines de recerca en benefici de la Unió Europea.
Així mateix, la doctora Mangano treballarà estretament amb el doctor Hilmar Hinz, coautor del projecte i amb qui estudia des de fa més de deu anys els impactes dels diferents tipus de pesca sobre l’ecosistema.
Projectes de l’IMEDEA relacionats
A més del projecte MIRROR, actualment l’IMEDEA duu a terme altres estudis relacionats amb els efectes de la pesca sobre els ecosistemes marins.
Un és el projecte Trasmar, que investiga els efectes de la pesca artesanal de tresmall sobre espècies o hàbitats protegits. Aquest estudi proporcionarà dades sobre els nivells actuals de descartis associats a diferents hàbitats. Per a això, es treballarà amb el sector pesquer i el Govern de les Illes Balears sobre Posidònia oceanica, Lithothamnium coralloides i Phymatholithon calcareum (maerl). L’objectiu principal d’aquest estudi és avaluar com aquesta art impacta sobre el benthos i desenvolupar estratègies que ho facin més sostenible.
D’altra banda, l’IMEDEA col·labora amb un projecte escocès que estudia la pesca de la petxina de pelegrí (Pecten maximus) i com es pot mitigar el seu impacte mitjançant la modificació de les arts de pesca —LISIG. Per a això, treballa en el desenvolupament de dragues de baix cost, el disseny de les quals permet reduir les captures accidentals i minimitzar l’impacte ambiental.
Aquests projectes permeten que la indústria pesquera sàpiga que existeixen mètodes i sistemes de pesca sostenibles que permeten capturar espècies objectiu i que redueixen dràsticament els impactes sobre els ecosistemes marins.