L’artanenc Sebastià Gili Vives (1811-1894) fa una passa més cap a la seva beatificació
El papa Francesc ha signat aquesta setmana el decret pel qual es reconeixen les “virtuts heroiques” del mallorquí Sebastià Gili Vives (1811-1894), el que suposa la primera passa en el procés per a la seva beatificació. Ho ha fet després de mantenir una audiència amb el cardenal Marcello Semeraro, prefecte del Dicasteri per a les Causes dels Sants.
Sebastià Gili, nat a Artà i fill de pagesos, dedicà la seva vida “als malalts i necessitats” i fou fundador de la congregació de les Agustines Germanes de l’Empar l’any 1859 “amb l’objectiu de donar una mà al necessitat sense accepció de persones”. A més, “de 1844 a 1868 participà activament en el procés de consolidació i vertebració de les institucions de beneficència de Mallorca”, segons han explicat des del Bisbat de Mallorca.
I és que, tal com assenyala la Reial Acadèmia de la Història, “en acabar els estudis sacerdotals, manifestà una clara vocació pels malalts i necessitats. Mirà amb ulls de pare la infància abandonada, a la qual dedicà bona part de la seva vida. Trobà els establiments de beneficència en una situació demencial, ja que era d’urgent necessitat dur-hi a terme una sèrie de reformes encaminades a dignificar la vida dels asilats”.
Camí iniciat el 1991
El 9 de juny de 1991 s’obrí a Palma el procés informatiu de beatificació, que es clogué el 22 de novembre de 1992. El procés apostòlic s’inicià a Roma l’11 de gener de 1993 i el 20 d’abril de 1994 la Congregació per a les Causes dels Sants n’atorgà el Decret de Validesa i es començà a elaborar la Positio super vita et virtutibus. No ha estat fins quasi 30 anys després que les seves virtuts heroiques han estat reconegudes pel papa Francesc.
El camí cap a la santedat consta de diverses etapes: la primera és ser declarat venerable servent de Déu, la segona beat i la tercera, sant.
Venerable servent de Déu és el títol que es dona a una persona morta a la qual es reconeix “haver viscut les virtuts de manera heroica”. Perquè un venerable sigui beatificat, cal que s’hagi produït un miracle per la seva intercessió, i perquè sigui canonitzat, declarat sant, es necessita un segon miracle obrat “per la seva intercessió”, després de ser proclamat beat.