Ara llegint
La població de xarxet marbrenc cau a tot el país, però a les Illes Balears registra dades excepcionals de reproducció

La població de xarxet marbrenc cau a tot el país, però a les Illes Balears registra dades excepcionals de reproducció

La població de xarxet marbrenc cau a tot el país, però a les Illes Balears registra dades excepcionals de reproducció

El xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris) és una espècie d’ocell aquàtic que es troba en perill d’extinció a Espanya. El seu hàbitat són els aiguamolls temporals, que depenen de les pluges per mantenir-se inundats. Aquest tipus d’ecosistemes s’han vist greument afectats per la sequera que pateix el sud de la península ibèrica, on es concentra la major part de la població reproductora d’aquesta espècie.

Emperò les circumstàncies meteorològiques han volgut que a les Illes Balears s’hi hagin registrat durant 2023 màxims històrics pel que fa a la seva reproducció.

Segons les darreres dades del grup de treball del xarxet marbrenc, que coordina el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Reto Demogràfic (MITECO), la reproducció de l’aquesta au registrada en el conjunt d’Espanya el 2023 va disminuir un 35% respecte als dades de la temporada anterior. En concret, el passat any es varen registrar 480 pollets, aproximadament un terç menys que el 2022, quan se’n varen comptabilitzar 740, frenant així la tendència alcista dels últims anys.

El nombre de pollades (això és femelles avistades acompanyades per pollets) també es va reduir, passant de 115 el 2022 a 75 el 2023. Aquestes xifres es varen presentar a la darrera reunió del grup de treball, celebrada al Zoobotànic de Jerez de la Frontera (Càdiz).

Per comunitats autònomes, Andalusia és la que va registrar un major nombre de pollets, amb 192 individus. La espècie es va reproduir en 12 dels seus aiguamolls, destacant dos d’ells a l’entorn de Doñana, on es van localitzar cinc pollades en cadascun, a les Marismes d’Henares (Càdiz) i a Braç del Est (Sevilla). Així, les marismes del Guadalquivir segueixen acollint la major part de la població reproductora de la espècie en aquesta regió, amb un 76% de les parelles.

Cal destacar que per primera vegada es va produir la reproducció al Paratge Natural de la Desembocadura de Guadalhorce (Màlaga), on es va observar una femella amb vuit pollets. A més, en aquesta mateixa província s’afiança el petit nucli de Font de Pedra, amb tres parelles exitoses.

Respecte als dades a la Comunitat Valenciana, la espècie es va reproduir en cinc localitats diferents, entre les que destaquen el Parc Natural de l’Hondo (Alacant), el Paratge Natural Municipal Clot de Galvany (Elx), el Marjal d’Almenara (Castelló) i el Parc Natural de l’Albufera de València, amb 15, sis, cinc i quatre pollades, respectivament. En total es van registrar 173 pollets. En aquesta comunitat autònoma es va produir també una reducció del nombre de pollades respecte a 2022, donat que 2023 no va resultar un any tan favorable quant a nivell d’inundació dels aiguamolls del sud d’Alacant.

A diferència de les dues comunitats autònomes anteriors, a les Illes Balears es varen registrar l’any 2023 màxims històrics de reproducció, amb un total de 14 pollades i 115 pollets als aiguamolls de l’entorn de S’Albufera de Mallorca. Aquest fet demostra la importància d’aquest espai natural per a la conservació de el xarxet marbrenc, que troba en aquest entorn un refugi davant les adversitats climàtiques que amenacen la seva supervivència.

A Castella-la Manxa es va registrar només una femella amb pollets al Parc Nacional Tablas de Daimiel, a més d’altres tres pollades a les instal·lacions de cria en captivitat. També es va trobar una posta a la Comunitat de Madrid, en una caixa niu instal·lada a les llacunes de El Porcal, però no van eclosionar els ous.

El xarxet marbrenc és una espècie que requereix mesures urgents de protecció i restauració dels seus hàbitats, així com de la seva gestió adequada. A més, és necessari fomentar la sensibilització i la participació de la societat en la seva conservació, ja que es tracta d’un patrimoni natural únic i irremplaçable, segons destaquen des del Ministeri.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt