Ara llegint
Silvia Lerín guanya el Premi Ciutat de Manacor d’Arts Plàstiques 2024

Silvia Lerín guanya el Premi Ciutat de Manacor d’Arts Plàstiques 2024

Silvia Lerín guanya el Premi Ciutat de Manacor d'Arts Plàstiques 2024

Silvia Lerin (València 1975), artista visual resident a Londres, és la guanyadora del Premi Ciutat de Manacor d’Arts Plàstiques 2024 per l’obra Copper hair. Li ha fet entrega del Premi el batle de Manacor, Miquel Oliver, aquest dissabte horabaixa al Museu d’Història de Manacor, on s’ha inaugurat l’exposició amb totes les obres finalistes i que es podrà visitar fins dia 3 de novembre.

“Cooper hair”, de Silvia Lerín, obra guanyadora.

A més, l’artista visual, mediador i investigador cultural Biel Llinàs (Felanitx, 1994), ha estat reconegut amb la Menció d’Honor del XXVII Premi Ciutat de Manacor d’Arts Plàstiques 2024 per l’obra Obrir una finestra a Sants o com travessar un barri una línia.

Obrir una finestra a Sants o com travessar un barri una línia“, de Biel Llinàs.

Silvia Lerin és una artista visual amb seu a Londres. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València. Ha exposat individualment a Alemanya, Espanya i el Regne Unit. Destaquen especialment les exposicions que va fer a la Galeria Sophien-Edition de Berlín (Alemanya) i a la Galeria Outpost de Norwich (Regne Unit). Ha rebut nombrosos premis i subvencions, destacant entre d’altres la Pollock-Krasner Foundation Grant de Nova York el 2013 que la va portar a Londres, on va decidir quedar-se, i el 2017 va ser guardonada amb l’Annex Collection Award al Regne Unit. La seva obra també s’ha mostrat en fires i exposicions col·lectives als Estats Units, Regne Unit, Espanya, Finlàndia i Alemanya. Hi ha nombroses obres d’art seves en diversos edificis públics i en moltes col·leccions privades arreu d’Espanya i a l’estranger.

Silvia Lerin ha guanyat el XXVII Premi Ciutat de Manacor d’Arts Plàstiques amb l’obra Copper hair la qual, com el seu nom indica, evoca una esplendorosa ballerera de coure. Aquesta ens transporta a un món oníric, eteri, elèctric, singularíssim, en què les formes prenen el protagonisme. La calidesa del coure esfilagarsat, brillant i dúctil, contrasta amb la caiguda dels bocins de tela, llarguers i més amples que els fils de coure. La transformació, però, no és casual: les tires de tela prenen el color més apagat del coure oxidat, amb tonalitats verdoses i blavenques que contrasten amb la lluentor del metall. La conclusió, gens atzarosa, és harmònica i compensada, plàcida.

Cooper hair enllaça amb Cooper skin (pell de coure), una sèrie autobiogràfica que investiga la manera com el coure, durant el seu procés d’oxidació, produeix un verd turquesa únic sobre la seva superfície, com una mena d’epidermis metàlica; és a dir, una pell de coure protectora que, en lloc d’evocar el procés de deteriorament i decadència, esdevé quelcom bell, positiu, plàcid.

L’obra de Silvia Lerin comprèn majoritàriament pintures i instal·lacions. Aquestes dues pràctiques es basen en la manipulació del material que plega, retalla i superposa per crear formes, fins a aconseguir un equilibri en la composició. En aquest procés de creació, molt sovint combina material pintat sobre llenç amb altres materials diferents a través de collages i/o acoblaments amb “objectes trobats” o amb objectes lleugerament manipulats si la composició final així ho requereix. Aquesta juxtaposició de diferents materials també ofereix una mescla de textures que enriqueix la peça a través d’impressions d’ombres, plecs i esquerdes.

En el seu treball, destaca la importància de la relació física amb el material. L’estudia i explora les seves possibilitats expressives per crear obres que suggereixen objectes, llocs o experiències i que, després d’una observació lenta, desencadenen una mena de reconeixement de l’objecte, el lloc o l’emoció que l’han inspirat, prenent nous camins d’imaginació. En aquest sentit, els títols de les obres d’aquesta artista tenen un paper important en aquest procés de reconeixement. Algunes vegades donen pistes i altres actuen amb més claredat, com una autèntica declaració d’intencions.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt