El mapa de situació acústica de Menorca destaca l’impacte sonor del trànsit rodat

El Consell Insular ha presentat els resultats del Mapa de situació acústica de Menorca, un estudi que ha analitzat la realitat acústica de l’illa, i les principals fonts i nivells de soroll sobre el seu territori. L’estudi considera la contaminació acústica generada per la xarxa viària com el factor més important a tenir en compte dins de l’illa, junt amb les infraestructures portuàries i aeroportuàries, i destaca un augment del nivell sonor durant el segon i el tercer trimestre de l’any.
L’estudi, realitzat al llarg d’un any i per als períodes de dia, vespre i nit, ha centrat l’atenció en l’impacte acústic que genera l’activitat a les principals infraestructures viàries, aeroportuàries i industrials de Menorca, però també l’activitat d’oci a l’illa o el clima de soroll existent a les diferents zones naturals de l’illa, així com als espais protegits. Entre les infraestructures de comunicació i industrials estudiades, destaquen les carreteres titularitat del Consell Insular, els ports de Maó i Ciutadella, l’aeroport i els polígons industrials de cada municipi.
El treball, coordinat pel departament de Medi Ambient, Reserva de Biosfera i Cooperació, ha cartografiat els resultats per tal de poder mostrar clarament els nivells de soroll als que es troba exposada la població de Menorca i les fonts de soroll principals presents dins de cada municipi. L’objectiu és poder comptar amb una eina de prevenció, control i gestió eficac¸ de la contaminació acústica a l’illa, realitzar una diagnosi dels punts més conflictius i avançar-se a la generació de noves zones acústicament saturades. També permet realitzar un control de les infraestructures i activitat industrials, a més de pal·liar i disminuir l’exposició de la població mitjançant mesures correctores.
“El Consell Insular volia tenir una primera diagnosi sobre la situació acústica a l’illa que permetés treballar sobre les fonts de soroll de més impacte, tant per a les persones com per al medi natural. Amb els resultats obtinguts estudiarem les mesures correctores d’acord amb la legislació vigent en la matèria”, ha explicat el conseller de Medi Ambient, Reserva de Biosfera i Cooperació, Simón Gornés.
Trànsit rodat i infraestructures viàries de l’illa
Les carreteres amb més afectació sonora sobre el territori són la Me-1 en tota la seva longitud de Maó a Ciutadella, la Me-8 en el tram de Maó a Sant Lluís, la Me-22 d’accés a Cala Galdana, i la Me-24 en el tram de Ciutadella a Cala’n Bosch. En aquestes carreteres l’impacte acústic incrementa entre 6 i 10 dB més durant el segon i tercer trimestre en comparació amb la resta de l’any, arribant a superar els 60 dBA en zones habitades properes, un nivell considerat el mínim per determinar que el territori pateix contaminació acústica.
Pel que fa a la xarxa viària urbana, s’ha identificat la necessitat d’implantar plans d’acció específics per reduir la contaminació acústica en punts com la Ronda de Maó, la Ronda de Ciutadella i l’Avinguda de Sant Lluís.
Infraestructures portuàries i aeroportuàries
Pel que fa als ports i l’aeroport de Menorca, els mesuraments de renou i les simulacions acu´stiques realitzades al Port de Ciutadella mostren un impacte acústic menor de la infraestructura portuària respecte del trànsit rodat de vehicles pesats que utilitzen el port, que generen un impacte considerable (55 dBA per al període dia) tot i no superar els objectius de qualitat acústica establerts per la normativa vigent.
En canvi, els mesuraments fets durant l’estudi al Port de Maó sí mostren un impacte acústic considerable (55 dBA) durant els períodes dia, vespre i nit per part del vaixell Ciudad de Granada. L’estudi comprova que els nivells de renou generats per les maniobres d’atracament i estada d’aquest vaixell augmenten considerablement el renou generat per la infraestructura respecte dels altres vaixells, i considera necessari realitzar un estudi concret sobre les seves maniobres, definint-la com la font de renou més perjudicial dins el port. Durant els mesuraments de renou realitzats en període nit per validar les simulacions acústiques realitzades s’han obtingut mesures puntuals de fins a 70 dBA a la zona d’habitatges situada al carrer de Fornells.
Pel que fa a l’aeroport de Menorca, l’estudi ha mesurat les operacions de terra de les aeronaus a Menorca. En aquest cas, considera que l’impacte acústic generat a la infraestructura aeroportuària es manté força constant durant tot l’any, incrementant-se fins a 5 dB durant el segon i tercer trimestre de l’any. Els nivells de renou a l’aeroport es troben per sota dels objectius de qualitat acústica establerts per la legislació vigent pel que fa a les operacions de les aeronaus a terra. No s’han simulat les operacions d’enlairament i aterratge ni les rutes aèries d’aproximació a l’illa.
Soroll industrial
Quant a l’impacte acústic dels polígons i l’activitat industrial a l’illa, l’estudi conclou que el soroll generat pels polígons industrials no es considera un factor important a tenir en compte a dia d’avui, amb nivells poc contaminants per als períodes dia i vespre en habitatges més propers, i nuls durant la nit. Per açò no es considera necessari adoptar mesures correctores i de mitigació.
Mesures de control i mitigació de l’afectació sonora
Els resultats i conclusions del Mapa de situació acústica de Menorca s’estudiaran en detall per tal d’implementar mesures de control i mitigació de l’afectació sonora, tant als punts detectats de major impacte com en un sentit general.
En quant a l’activitat portuària i per reduir la incidència del Ciutat de Granada des del mes d’octubre de 2024 el vaixell Ciudad de Granada va començar a fondejar fora del port per evitar aquesta situació, reduint-se considerablement l’impacte sonor actual.
Entre les actuacions ja planificades, per part del departament de Mobilitat es durà a terme el seguiment perquè l’actual estudi permeti donar compliment a la normativa vigent i implementar les mesures per la reducció de l’impacte sonor.
A més, l’actual equip de govern incideix en la implementació cada vegada major de més punts de recarga, impulsant i fomentant l’ús del vehicle elèctric i incidint positivament d’aquesta manera amb una reducció de l’impacte sonor.