Els dos parcs eòlics del nord de Menorca ocuparan tant d’espai com la suma de Maó i Alaior

El Pla d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM) aprovat ahir pel Consell de Ministres preveu la possibilitat que al nord-est de Menorca s’hi puguin ubicar dos parcs eòlics marins flotants d’un total de 19 que s’han dissenyat en el conjunt del litoral espanyol.

El document preveu una àrea major, de 147’35 quilòmetres quadrats, situat al Nord d’Es Grau, i una menor de 75 quilòmetres quadrats, situat a l’Est del port de Maó, i ha desestimat una tercera àrea situada més al Sud. Aquestes superfícies es troben a una distància mínima de 5 quilòmetres de la costa.

Els 222’35 quilòmetres sumen la mateixa superfície que el territori dels municipis de Maó i Alaior.

Les condicions d’aquests espais són que la profunditat del llit marí ha de ser menor als 1.000 metres, per fer possible la seva connexió a la xarxa; que no han d’estar lluny de terra per poder evaquar l’energia generada; i que s’han de situar a llocs especialment ventosos.

“No hi haurà molins a tota l’àrea”

El director general d’Energia i Canvi Climàtic del Govern Balear, Pep Malagrava, ha assenyalat que aprovar el Pla d’Ordenació per aprofitar l’energia eòlica marina “és una passa necessària perquè s’iniciïn els projectes” i ha volgut ressenyar que “no es posaran molins a tota l’àrea reservada, sinó que aquestes franges són allà on se’n poden posar”.

Malagrava també es mostra satisfet perquè el Pla d’Ordenació ha respectat els valors naturals de la zona Nord de Menorca: “La biodiversitat s’ha de protegir, i es fa”.

Per al director general, l’energia eòlica funciona de forma complementària a la fotovoltaica i permet reduir la necessitat d’emmagatzemar energia. Creu que “ara mateix no es podia connectar cap parc eòlic a Menorca perquè manca capacitat a la xarxa”, per la qual cosa ha dit que “toca esperar”.

Les Illes Balears compten, segons el pla aprovat, amb dues úniques àrees destinades a l’energia eòlica marina, segons un document que s’ha aprovat després de cinc anys de gestació. Dels 7.500 quilòmetres inicialment prevists, el Pla els ha reduït a menys de 5.000.

Instrument estratègic transversal

El POEM ha estat descrit com “un instrument estratègic transversal que permet un òptim aprofitament de l’espai marítim, reduint conflictes i potenciant coexistències i sinergies, que es realitza per primera vegada al nostre país”, segons fonts del Ministeri per a la Transició Ecològica. Asseguren que els POEM “han de garantir la protecció dels ecosistemes, els hàbitats i les espècies sensibles i vulnerables, inclosos els protegits per normativa autonòmica, nacional o supranacional”, i han recalcat que són un instrument de planificació que es renova cada sis anys.

L’ordenació de l’espai marítim permetrà analitzar i organitzar les activitats humanes a les zones marines, per garantir la sostenibilitat de les activitats humanes a la mar i, alhora, facilitar el desenvolupament dels sectors marítims i la consecució dels objectius que aquests sectors s’han fixat, amb especial atenció a aquells establerts per complir els compromisos del Pacte Verd Europeu, l’Acord de París, l’Estratègia d’adaptació al canvi climàtic de la UE i l’Estratègia de la UE sobre la biodiversitat el 2030, entre d’altres.

El Pla identifica un conjunt de Zones d’Ús Prioritari (ZUP) per a activitats d’interès general i altres Zones d’Alt Potencial (ZAP) on prevalen les activitats sectorials que requereixen ocupació específica i el seu ús potencial en temps futurs.

Les ZUP comprenen la protecció de la biodiversitat; els jaciments d’àrids destinats a la protecció costanera avaluats ambientalment; la protecció del patrimoni cultural; la Investigació, Desenvolupament i Innovació (R+D+i); la defensa nacional i la seguretat en la navegació.

Les ZAP, per la seva banda, fan referència a la conservació de la biodiversitat; els jaciments d’àrids que es podrien destinar a la protecció costanera; la R+D+i; l’activitat portuària; el desenvolupament de l’energia eòlica marina i l’aqüicultura marina.

A cadascuna d’aquestes zones s’estableixen disposicions per facilitar la coexistència de l’ús prioritari o d’alt potencial amb altres usos i activitats. Aquesta ordenació s’ha realitzat a partir de criteris de coexistència sostenible, criteris per a la integració de les interaccions terra-mar i d’altres.

Enfocament ecosistèmic

En el procés d’elaboració dels POEM el Ministeri fet servir tota la informació generada per les estratègies marines d’Espanya i s’ha aplicat un enfocament ecosistèmic, mitjançant el qual no es compromet la consecució del bon estat ambiental del medi marí, segons asseguren.

A més, han explicat que l’aprovació d’aquests plans ha precisat un procés ampli de coordinació interadministrativa, en col·laboració amb tots els ministeris, així com amb altres administracions, especialment les comunitats autònomes. De la mateixa manera, s’ha fomentat la participació àmplia dels agents interessats i de la societat civil, mitjançant processos de participació i consultes públiques.

El sector pesquer ha estat present a tot el procés d’elaboració dels plans. S’han mantingut reunions d’alt nivell i tècniques i fins i tot s’han assistit a jornades convocades pel sector. A més a més, es va obrir un canal de comunicació continu i la informació rebuda es va analitzar conjuntament amb el MAPA i l’IEO, segons han explicat.

Igualment, els plans d’ordenació de l’espai marítim s’han sotmès a avaluació ambiental estratègica.