La UIB comença el curs amb una lliçó magistral sobre el canvi climàtic i els límits del turisme a les Illes Balears
La Universitat de les Illes Balears va celebrar ahir l’acte d’obertura de l’any acadèmic 2024-25 a la sala d’actes de Son Lledó, presidit pel Rector de la Universitat, doctor Jaume Carot, i la presidenta de les Illes Balears, Margalida Prohens.
El doctor Jaume Flexas, catedràtic de l’àrea de Fisiologia Vegetal, va ser l’encarregat d’impartir la lliçó inaugural del nou curs, amb el títol «Canvi climàtic, demografia, economia i plantes: recepta per a un bon brou!».
La Universitat de les Illes Balears comença les classes el proper dilluns, 9 de setembre, amb 11.000 alumnes de grau matriculats. Les dades són provisionals, ja que la matrícula continua oberta, com també ho està la inscripció i matrícula als màsters universitaris i altres cursos de la UIB, el que suposarà un total de 13.000 alumnes per al curs que comença. El nombre d’alumnes que inicien els estudis enguany és actualment de 3.028 estudiants.
La lliçó inaugural
El doctor Flexas començà la seva intervenció ressaltant la importància d’entendre el canvi climàtic des d’un punt de vista científic i sense controvèrsies sobre la seva existència. Les dades de les temperatures recollides durant les darreres dècades mostren un augment clar que, combinat amb l’increment demogràfic, comporta una major pressió sobre els ecosistemes i els recursos naturals.
Un dels punts centrals del discurs és la relació entre l’augment de la població i la major necessitat de recursos. Flexas assenyala que l’augment demogràfic comporta un increment de la producció agrícola i energètica, cosa que, a la seva vegada, alimenta l’increment de les emissions de diòxid de carboni. Aquestes emissions provoquen l’escalfament global, que genera una roda de retroalimentació positiva, on l’augment de la temperatura afecta negativament tant la productivitat dels cultius com la capacitat dels boscos d’actuar com a embornals de CO₂.
Turisme, creixement demogràfic i contaminació
El doctor Flexas destaca que aquesta situació és particularment problemàtica a les Illes Balears, una regió amb un creixement demogràfic accelerat i una gran dependència del turisme. Aquest model, que requereix grans quantitats de recursos, exacerba la situació, ja que el territori de les illes és limitat i no pot sostenir indefinidament aquest creixement.
Un dels exemples clau utilitzats per Flexas és el paper de les plantes i la seva relació amb el canvi climàtic. Tot i que un augment de CO₂ i de temperatura podria semblar beneficiós per a la fotosíntesi, en realitat comporta grans desavantatges. El canvi climàtic redueix la disponibilitat d’aigua, un recurs especialment escàs a les Balears. Això, combinat amb l’expansió de les àrees urbanes a expenses de terres agrícoles i boscoses, provoca una disminució en la capacitat de producció de les plantes i en la seva capacitat de capturar CO₂.
Un altre tema destacat és la incompatibilitat entre creixement econòmic i la limitació d’espai i recursos. Flexas utilitzà la metàfora del creixement dels arbres, que no poden créixer indefinidament a causa de les limitacions en la capacitat de transportar aigua i nutrients. Aquesta analogia és aplicable també, va dir, al creixement econòmic i demogràfic, especialment en regions amb recursos limitats com les Illes Balears.
Solucions i futur
Flexas va concloure la seva lliçó amb una reflexió sobre la necessitat urgent d’un canvi radical en el model econòmic actual. Encara que els avanços en fisiologia vegetal podrien ajudar a mitigar alguns dels efectes negatius del canvi climàtic, no són una solució definitiva. La clau, segons Flexas, resideix en prendre decisions polítiques valentes que afrontin directament els reptes del canvi climàtic, la demografia i l’ús dels recursos. Sense aquest canvi, la situació podria empitjorar i es podria arribar a un punt de no retorn.
A les Illes Balears, el model econòmic basat en el turisme massiu també exerceix una pressió enorme sobre els recursos naturals. Flexas va fer una crida a reconèixer la magnitud d’aquest repte, especialment pel que fa a les emissions de CO₂ associades amb els vols turístics.
Un altre factor és la pressió sobre els ecosistemes locals, com les praderies de Posidonia oceanica, que tenen un paper fonamental en la captació de carboni, però que estan en perill a causa de la destrucció dels seus hàbitats.
Fotos: A. Costa / UIB