El Consell de Mallorca ret homenatge a Miquel Ferriol, el darrer saig de l’illa
El saig, aquella figura que recorria els carrers dels pobles per anunciar les novetats i fer arribar les ordres municipals a tots els veïnats, és pràcticament història a Mallorca. Només hi queda un representant en actiu: Miquel Ferriol Estrany, conegut popularment com a Miquel de l’Havana, que manté viva aquesta tradició a Maria de la Salut. El president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, l’ha rebut aquesta setmana per reconèixer la seva tasca i retre homenatge a una professió que durant generacions va formar part de la vida quotidiana dels municipis de l’illa.
Nascut a Maria de la Salut l’any 1945, Ferriol va assumir aquesta responsabilitat l’octubre del 2020, en plena pandèmia, quan va considerar que recuperar les crides municipals podia ser una bona manera de mantenir comunicat el poble en un moment en què les restriccions de mobilitat havien reduït considerablement les relacions entre els veïnats.
La seva incorporació no va ser fruit d’un nomenament cercat, sinó d’una iniciativa personal. Tal com explicava en una entrevista concedida a FORA VILA el 2021, les crides havien estat una tradició gairebé ininterrompuda a Maria fins que, uns tres anys abans, s’havien deixat de fer. Les duia a terme un empleat municipal, però la seva desaparició va fer que Ferriol es plantejàs recuperar-les.
«A mi era una cosa que m’agradava molt perquè era una manera de fer poble i, sobretot, perquè érem l’únic poble de Mallorca on encara es conservava aquesta tradició», explicava aleshores.
La pandèmia va acabar de donar sentit a la iniciativa. Amb la població confinada i les possibilitats de comunicació presencial molt limitades, Ferriol va proposar a l’Ajuntament que es tornassin a fer les crides. Inicialment, ni tan sols pensava assumir-ne personalment la responsabilitat, però, davant la possibilitat que no hi hagués ningú disponible, es va oferir a fer-ho ell mateix. L’Ajuntament va acceptar la proposta i, després de resoldre les qüestions administratives relacionades amb el vehicle, l’assegurança i el material, va ser nomenat oficialment saig mitjançant un edicte de batlia.
De la trompeta a les xeremies
La figura del saig tenia antigament una funció essencial en la comunicació entre els ajuntaments i la població. Era un treballador municipal encarregat de fer citacions, transmetre ordres i anunciar públicament les informacions d’interès general. Les crides es feien habitualment de viva veu, sovint acompanyades d’un tambor o d’una trompeta, i permetien que les notícies arribassin fins als indrets més allunyats del nucli urbà.
A Maria, però, la tradició ha evolucionat amb els temps. Ferriol no recorre els carrers amb un instrument a les mans, sinó amb un vehicle municipal elèctric equipat amb un sistema de megafonia, micròfon i altaveus. Tampoc no utilitza el tradicional tambor per anunciar la seva arribada: l’acompanyament musical són les xeremies.
Una elecció que, segons explicava a l’entrevista, tenia també un component d’homenatge al batle d’aleshores, Bernat Xeremier. Ferriol havia posat una condició quan va assumir la tasca: no recuperar la música de «Paquito el Chocolatero», que havia acompanyat algunes de les darreres crides abans de la seva incorporació.
El seu anunci, en canvi, manté una de les fórmules més característiques d’aquest ofici: «Es fa saber…». Una expressió que durant dècades va servir per reclamar l’atenció dels veïnats i que encara avui identifica les crides populars.
També ha canviat el contingut dels anuncis. Si antigament el saig era l’encarregat de transmetre les disposicions de l’autoritat municipal i començava les seves intervencions amb un «Per ordre del senyor batle», les crides actuals de Ferriol tenen un caràcter principalment cultural o informatiu. Anuncia activitats, actes i avisos de l’Ajuntament, i en algunes ocasions grava prèviament els missatges per poder-los reproduir mentre recorre els diferents carrers del poble.
Una herència familiar i una vocació de servei
La vinculació de Miquel Ferriol amb aquesta tradició també té un component familiar. El seu pare havia fet algunes crides a Maria, tot i que no havia estat nomenat saig oficial. Era un home molt vinculat a la vida municipal, que havia fet diverses feines per a l’Ajuntament, agranat la plaça, muntat una banda de cornetes i tambors i regentat un petit establiment de venda de cacauets.
Aquell exemple va contribuir a despertar en Ferriol l’interès per una activitat que considera una manera de mantenir viu el sentiment de comunitat. De fet, un dels arguments que va defensar quan va proposar recuperar les crides va ser que permetien fer arribar la informació a tothom, sense dependre exclusivament de les xarxes socials i dels canals digitals.
La seva tasca també ha inclòs anuncis singulars, com la convocatòria de les primeres misses dels nous rector i vicari de Maria, després del trasllat dels seus predecessors. En canvi, les defuncions, que tradicionalment s’anunciaven a través dels altaveus del campanar de l’església, no formen part habitualment de les seves crides.
Un ofici que desapareix
Durant la recepció, Llorenç Galmés va agrair a Ferriol la dedicació al municipi i va destacar que es tracta d’un treballador al servei de Maria de la Salut i de tots els seus veïnats, que desenvolupa la seva tasca de manera altruista. El president insular també va lamentar la desaparició progressiva d’una professió amb una llarga trajectòria històrica a Mallorca.
I és que el saig, que antigament tenia presència a tots els municipis, ha anat desapareixent a mesura que els sistemes de comunicació i els canals d’informació municipal han canviat. Els bans, les xarxes socials, les aplicacions de missatgeria i els webs institucionals han substituït bona part de les funcions que abans assumia aquesta figura.
A Maria de la Salut, però, les crides continuen tenint un espai propi. Miquel Ferriol les manté sense cobrar, per voluntat de servei al seu poble i amb la mateixa convicció que el va dur a recuperar-les durant la pandèmia.