Ara llegint
L’albercoc de Porreres i la mel d’Eivissa, les dues noves incorporacions al Catàleg d’Aliments Tradicionals

L’albercoc de Porreres i la mel d’Eivissa, les dues noves incorporacions al Catàleg d’Aliments Tradicionals

La Comissió d’Aliments Tradicionals de les Illes Balears, òrgan consultiu adscrit a la conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, ha aprovat aquest dimarts la inclusió de dos nous aliments al Catàleg. Es tracta de l’albercoc de Porreres i de la mel d’Eivissa.

Amb la incorporació de l’albercoc de Porreres, l’illa de Mallorca compta al catàleg amb un total de setze aliments, entre els quals es troben l’ensaïmada de Mallorca, la porcella de porc negre mallorquí, el gató mallorquí, el vi de Binissalem, Pla i Llevant, Mallorca i Serra de Tramuntana-Nord; la tàpera de Mallorca, les herbes, el Palo de Mallorca i la Flor de Sal des Trenc (incorporada el passat mes d’octubre), entre altres.

L’illa d’Eivissa, amb la inclusió de la mel, ja compta amb quatre aliments al Catàleg. Es tracta de les herbes eivissenques, el vi d’Eivissa i l’oli d’Eivissa.

Produces amb història

L’albercoc s’ha cultivat tradicionalment a la comarca de Porreres des de fa molts d’anys, possiblement més de cent. Actualment, aquesta comarca és la principal zona productora d’aquesta fruita a l’illa i hi ha sembrades un gran nombre de varietats d’albercoquer, tant varietats locals com varietats comercials. Se sol comercialitzar sobretot en fresc, tot i que antigament es feia en sec. També se n’han fet confitures. Les varietats que han tingut més difusió territorial han estat el galta vermella, el canino i el taronjal.

La superfície d’albercoquer de la zona de Porreres i terres del voltant supera les 75 hectàrees, la qual cosa representa més del 70% de la superfície total d’albercoquer de l’illa de Mallorca i, per tant, es considera la zona de major producció d’albercocs de l’illa. El 2020 es varen produir 125 tones d’albercoc amb un valor de comercialització de 173.750 euros.

La mel d’Eivissa és la mel produïda per les abelles a partir del nèctar de les flors i secrecions ensucrades de determinades plantes ubicades a Eivissa. El caràcter específic de la mel d’Eivissa deriva directament de la flora de l’illa i també del factor humà. La gastronomia també és una prova del vincle de la mel d’Eivissa amb la cuina tradicional, per exemple a la Salsa de Nadal o el flaó. Pel seu origen, aquestes mels poden ser monoflorals o multiflorals, i a les explotacions apícoles d’Eivissa s’utilitza tant el mètode de maneig de rusc vertical com l’horitzontal, en funció de l’apicultor. L’aprofitament de la mel a Eivissa es remunta als temps de Ca Na Costa (abans del 1600 aC), i segons l’Associació d’Apicultors d’Eivissa, avui dia encara hi ha un apicultor que fa servir caseres ancestrals, possiblement de l’època dels fenicis. Actualment, l’Associació d’apicultors d’Eivissa té 3255 caseres, que representen el 23,75% de les caseres de les Balears. La producció de mel d’Eivissa va ser de 12.600 quilos el 2020, amb un valor de mercat de 315.000 euros. El preu mitjà de la mel d’Eivissa és de 25,54 euros per quilogram.

El Catàleg

Amb aquestes dues incorporacions, el Catàleg té registrats 28 aliments de totes les Illes. El Catàleg va ser creat l’any 2004 amb l’objectiu de preservar i revalorar el patrimoni alimentari illenc, i s’inclouen aliments típics i tradicionals de les Balears. S’entén que un aliment és tradicional de les Illes Balears quan se n’acrediti un mínim de trenta anys de producció, elaboració o comercialització a les Illes, independentment del fet que estigui protegit o no amb una figura referida a l’origen o a la qualitat del producte.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt