Arranca a Inca l’excavació per localitzar les restes del llucmajorer Joan Mut
La màquina excavadora ha començat a primera hora d’avui dematí a obrir les dues parcel·les de 2 per 6 metres de superfície del cementeri d’Inca, on un equip d’Aranzadi se centra en la recerca de les restes de Joan Mut Jaume, única víctima de la qual es té constància que roman enterrada a la fossa comuna, tot i que no es descarta la presència d’altres individus inhumats a causa de morts violentes per repressió.
Aquesta és la segona actuació que la Direcció General de Memòria duu a terme dins el tercer Pla de Fosses del Govern de les Illes Balears, a partir d’una proposta d’intervenció aprovada per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears divendres passat, 14 de gener.
«No hi ha paraules per descriure el que sent una família que duu més de 80 anys esperant trobar el seu familiar», ha expressat aquest migdia el vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes al cementiri d’Inca. Ha dit que «al llarg d’aquests anys, i gràcies al treball previ realitzat per les entitats memorialistes de les Illes i als investigadors, ja s’han excavat 17 fosses on s’han trobat 215 víctimes, trenta de les quals s’han pogut retornar a les seves famílies. Encara que només hi hagués hagut un identificat ja hagués valgut la pena. I no ens cansarem de demanar perdó per arribar tard, perquè, més de 40 anys després de l’arribada de la democràcia, tenim encara una xifra inadmissible de desapareguts en el nostre país».
Per la seva part, el batle d’Inca, Virgilio Moreno, ha destacat que “des de l’Ajuntament d’Inca farem tot el que estigui al nostre abast per contribuir en el desenvolupament del Pla de Fosses que duu a terme el Govern i aconseguir que les famílies puguin trobar els seus familiars desapareguts després de tants d’anys”.
El vicepresident i el batle d’Inca han estat acompanyats del secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado; el director general de Memòria Democràtica, Marc Herrera; la regidora de Memòria Democràtica, Alice Weber; la regidora de Serveis i espai públic i de Cementeri, Maria del Carmen Oses, i el regidor d’Urbanisme i Patrimoni, Andreu Caballero. També han assistit familiars de víctimes de la repressió a Inca i representants de Memòria de Mallorca, com a membres de la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears; l’historiador Miquel Pieras; l’investigador del Mapa de Fosses, Arnau Matas, i Antoni Armengol, investigador de la repressió d’Inca.
El Pla d’actuació
La intervenció que s’ha iniciat avui al cementiri d’Inca té una durada prevista de poc més d’una setmana. El punt de partida és la recerca de Joan Mut Jaume, un soldat d’artilleria de la caserna General Luque d’Inca, segons recull el Diccionari Vermell. Va ser condemnat a mort i la afusellaren. Tenia 19 anys i era originari de Llucmajor. Segons la causa judicial 1049/36, el seu cadàver va ser traslladat al cementeri de la ciutat d’Inca el 5 de novembre de 1936, on va ser enterrat.
Segons la informació analitzada —notes de l’enterrador del cementiri d’Inca en els anys 30 del segle XX, dels documents de la causa judicial 1049/36, de les ordenances municipals vigents en el moment de l’afusellament i de la interpretació dels plànols del cementiri—, Joan Mut estaria enterrat a la parcel·la central esquerra, segons s’entra al cementiri. Amb tot, no es descarta una segona possibilitat, que apunta la fitxa de la fossa comuna d’Inca, dins el Mapa de Fosses de Mallorca, que ubica l’enterrament a la parcel·la final del costat esquerre.
És per això que el pla d’intervenció de la Societat de Ciències Aranzadi proposa l’excavació de dos sondejos de 2 x 6 metres en cada una de les parcel·les possibles, prioritzant la ubicació més probable; és a dir, la parcel·la central.
L’excavació es durà a terme amb mitjans mecànics en els estrats més superficials, sota la supervisió de l’equip arqueològic i la direcció tècnica del doctor en arqueologia Nicolau Escanilla, membre de l’equip d’Aranzadi. S’espera localitzar les primeres restes humanes entre els 130 i 140 cm de profunditat. A partir d’aquest punt es continuarà treballant de manera manual. L’equip tècnic d’aquesta intervenció està format per tres arqueòlegs i una antropòloga.
El tercer Pla de Fosses
El tercer Pla de Fosses del Govern de les Illes Balears durà a terme tasques d’excavació, exhumació i identificació de cossos a set fosses de les Illes Balears. Actuacions que executarà la societat Aranzadi, seguint el calendari aprovat per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears. La primera intervenció ha estat la segona fase de Son Coletes, a Manacor, on ja han finalitzat les tasques de camp i en aquests moments es realitzen les anàlisis antropològiques.
La intervenció d’Inca és la segona que es posa en marxa dins el Pla d’Actuacions en Fosses de la Guerra Civil 2021-2022 que impulsa el Govern de les Illes Balears. També estan previstes intervencions al cementeri nou de Sant Francesc de Formentera; la tercera fase del cementiri de ses Figueretes d’Eivissa; el cementiri de Selva, el cementeri de Mancor de la Vall i el pou de Son Danús, a Santanyí.
El Pla es completa amb la realització de sis estudis històrics, que durà a terme l’empresa ATICS, SL, i que se centraran entorn de la fossa comuna de Capdepera; el cementeri de Petra; el cementeri de Palma (carrer de Sant Silvestre); el cementeri de Porreres; el cementeri de Muro, i la fossa de Cala Sant Vicenç, ubicada a Pollença. També serà ATICS qui durà a terme la restauració, consolidació i conservació dels materials o objectes trobats en el procés d’excavació i documentació de les fosses exhumades en els anteriors plans d’exhumació de 2016, 2018 i 2019.