Més de vint cans participen a l’Exposició Nacional de Ca de Bou a Alcúdia
Avui matí s’ha celebrat a Alcúdia l’exposició Nacional de Ca de Bou, vàlida per al campionat d’Espanya. En total han participat 21 cans de diferents categories, des de cadells mascles i femelles, a classe intermèdia i madura.
L’exposició ha estat organitzada pel Club Español de Ca de Bou, fundat l’any 1991, amb l’objectiu de recuperar la raça de Ca de Bou, mític ca de presa, autòcton de les Illes Balears i posseïdor de virtuts molt valorades.
La feina del Club de Ca de Bou es centra a fomentar la cria i selecció de la raça, donar a conèixer la seva tipificada racial i promoure els exemplars típics dins i fora de les nostres fronteres.
Des de l’any 2000 és reconegut com a únic Club espanyol de Ca de Bou per Govern de les Illes Balears i des de llavors col·laboren amb el llibre genealògic de la raça i la conservació del prototip racial.
Les característiques que millor defineixen aquesta espècie -no poden obviar que es tracta d’un animal típic de presa- són el seu aspecte massís, fort i poderós que fan que la seva sola presència ja imposi respecte; de fet, la seva alçada mitjana i el seu caràcter valent i coratjut el converteixen en un animal altament recomanable com a guardià. Malgrat aquesta presència impactant, sol ser un animal tranquil i molt sociable en el tracte amb les persones -especialment en les de casa-.
Una de les característiques que millor defineixen el ca de bou és el seu cap gros i massís, amb una cara molt musculada a causa del desenvolupament dels maxil·lars. El morro sol ser ample i cònic amb una longitud aproximada d’un terç del cap; el nas és sempre negre i té els ulls grossos i ovalats, mentre que les orelles són petites i tirades endarrere. El ca de bou presenta també un coll fort i gros, una mica allargat que dona pas a un cos una mica llarguer, amb un pit ample i ben marcat. La gropa sol ser una mica més alta que la creu, mentre que la cua és més gruixada al començament i es va aprimant cap al final, podent arribar fins als garrons de l’animal. Les extremitats són moderadament curtes -les posteriors més llargues que les anteriors-, fortes i ben musculades; igual que els peus que presenten uns dits força amples.
Per altra banda, la seva pell és gruixada, aferrada al cos -a excepció de les galtes on sol presentar algunes arrugues. I al coll on pot presentar una petita gorga-. Mentre que el seu pèl és curt i aspre al tacte.