La UIB apel·la a la col·laboració ciutadana en un estudi sobre el banyarriquer a la Comuna de Bunyola

Els investigadors del grup de recerca en Ecologia Interdisciplinària de la Universitat de les Illes Balears duen a terme a la comuna de Bunyola un estudi sobre les poblacions del banyarriquer (Cerambyx cerdo), una espècie d’escarabat perforador que representa una amenaça per a les alzines.

Aquesta espècie, que pot fer fins a 5,5 centímetres, les femelles, i fins a 5 centímetres, els mascles, és un insecte volador, de color castany fosc brillant i dotat d’unes antenes molt llargues. Té una mandíbula molt forta i ungles a les potes, amb les quals pot pujar per la superfície dels arbres. Les femelles dipositen els ous a les escletxes de l’escorça de les alzines i les larves que en surten s’alimenten de la fusta durant dos o tres anys, fins que passen a l’estudi de pupes.

L’insecte ataca principalment els arbres malalts i dèbils, i també els que són molt vells. Però quan la població d’aquesta espècie és molt nombrosa pot arribar a afectar també els arbres sans i joves, i els debilita. En el cas de les alzines, l’afectació causada pels banyarriquers se suma a altres plagues i amenaces que, com la sequera, poden fer perillar les poblacions d’alzines.

A les Illes Balears, els nous exemplars adults surten del tronc de l’arbre a final de primavera i principi de l’estiu, que és el moment idoni per estudiar les poblacions de banyarriquers.

Patrons de moviment i supervivència

Des de final del mes de juny i durant tot el juliol, els investigadors de la UIB col·laboren amb el Servei de Sanitat Forestal de la Conselleria de Medi Ambient i Territori i l’Ajuntament de Bunyola per fer un estudi sobre els desplaçaments del banyarriquer i els patrons de supervivència.

Per fer-ho, a cada exemplar que capturen viu, li col·loquen una etiqueta amb un codi alfanumèric que és únic per a cada individu, i seguidament l’alliberen al mateix lloc on el trobaren. Així, cada vegada que algú torna a trobar aquell exemplar es pot saber la distància recorreguda, així com estudiar els patrons de supervivència individual dels exemplars marcats. Actualment, ja s’han marcat prop d’un centenar de banyarriquers i prop d’una vintena han estat recapturats.

Aquesta tipologia de marcatge, pionera a les Illes Balears, és una eina metodològica molt important, donat que permetrà incrementar el coneixement sobre l’ecologia de l’espècie en relació amb els seus patrons de moviment i supervivència, a l’hora que permetrà millorar la gestió que en fa la Conselleria de Medi Ambient i Territori d’aquesta espècie.

De manera paral·lela, el grup de recerca d’Ecologia Interdisciplinària de la UIB fa altres estudis sobre el banyarriquer a diversos indrets d’utilitat pública del paratge natural de la Serra de Tramuntana. La idea és conèixer els períodes d’activitat de l’espècie a partir de diferents paràmetres ambientals, conèixer com es pot millorar el rendiment de captura en funció de diferents tipologies de trampes i esques, així com quina és la fauna no diana que es veu afectada per la gestió del banyarriquer als alzinars de l’illa.

Ciència ciutadana

Els ciutadans que aquests dies visitin la comuna de Bunyola poden col·laborar en aquest estudi. Mitjançant l’aplicació mòbil del projecte Biodibal, els ciutadans poden fotografiar i enviar les imatges dels insectes que hi trobin. També poden enviar les fotografies per WhatsApp o Telegram al 647 36 45 42 o pujar la fotografia de l’observació a través del web de Biodibal.

Biodibal és la plataforma digital més important sobre la biodiversitat de les Illes Balears i té el suport de Red Eléctrica de España. Des que fou creada, l’any 2017, ja s’hi poden consultar 1.136.107 observacions procedents de diferents bases de dades i de la participació ciutadana.