Mor Carlos Zayas, activista de l’ecologisme i l’antifranquisme

L’empresari, ecologista, periodista i polític Carlos Zayas Mariátegui va morir ahir als 88 anys d’edat a Palma, segons ha comunicat avui l’entitat ecologista Amics de la Terra Mallorca, de la qual en va ser fundador i membre actiu fins al final de la seva vida.

Fa tan sols uns mesos, el passat juliol, Amics de la Terra va regalar-li un senzill homenatge pel “seu activisme i contribució a la lluita contra el canvi climàtic” aprofitant la presentació del seu llibre “Memorias de un aristo(á)crata: una vida antifranquista, socialista y ecologista”, que es va dur a terme a l’incomparable marc de la carrera del Camp d’en Prohom, seu del Museu Balear de Ciències Naturals de Sóller, rodejat del seu cercle més íntim d’amics i col·laboradors.

I és que Carlos Zayas va dedicar les dues darreres dècades de la seva vida a la defensa dels boscos, en especial el de la finca familiar de Son Torrella, als peus del cim del Puig Major. Allà hi va plantar més de 60.000 arbres i Amics de la Terra va ser un puntal per aquesta reforestació, com també ell i la seva parella, Sandy Hemingway, ho foren per a l’entitat ecologista.

Durant aquest temps d’activisme ecologista va alçar la veu denunciant construccions il·legals, les noves carreteres de Mallorca, els polígons industrials, les ampliacions dels ports, els abocadors, i va reclamar des de l’altaveu que li proporcionaven els diferents mitjans de comunicació que solia utilitzar per defensar el medi ambient i lluitar activament contra el canvi climàtic.

Però abans d’aquesta faceta -i de la darrera com a escriptor de les seves memòries tan sols fa uns mesos-, Zayas es va llicenciar en Dret, i va contribuir a Madrid a la fundació de la revista “Cambio 16” i “El Mundo”. Durant la dictadura va mostrar obertament la seva oposició al règim franquista i per això va anar a la presó en dues ocasions, el 1958 i el 1963.

Entre 1977 i 1979 va ser Diputat pel PSOE, un partit que després abandonaria per discrepàncies amb la seva cúpula, i entre 1974 i 1981 va estar casat amb la cantant Massiel, amb qui té un fill.

Els darrers anys els va passar a Biniaraix (Sóller), lluny del seu món de joventut, però sempre atent al que succeïa a Son Torrella i amb una ullada fixada en tot allò que pogués fer malbé la natura que l’envoltava.

Veus de la Serra

L’entitat Tramuntana XXI té publicada a la seva web, dins l’apartat “Veus de la Serra”, un testimoni en primera persona de la història de Zayas, escrita per ell mateix, que diu així:

Vaig néixer el 1933 a ca els meus avis, els Marquesos de Zayas, a Porto Pí a Palma, encara que vaig viure una gran part de la meva vida amb els meus pares a Madrid. 

Els meus avis havien reconstruït la casa de Ca Ribera a Biniaraix i allí vaig passar diversos anys de petit durant la Guerra Civil, juntament amb altres néts dels Marquesos. Els meus avis tenien diverses propietats a l’illa, entre elles Son Torrella, la finca més alta de Mallorca. Em recordo recorrent la finca de Ca Ribera amb els meus cosins, semblàvem cabres salvatges totalment integrades en la naturalesa. Em recordo també pujant a peu el Barranc de Biniaraix per a arribar a Son Torrella i passar allí la nit. Encara no existia la carretera Ma10. 

Probablement en aquest temps va sorgir el meu amor profund per la naturalesa, la muntanya, pels arbres i sobretot per la Serra de Tramuntana. Mai vaig deixar de visitar Sóller i Biniaraix fins que en 1984 vaig decidir comprar una casa a Biniaraix amb vistes a Can Ribera i aquelles meravelloses muntanyes que tant admiro. Així passava tots els estius a Binaraix amb la meva dona i els meus fills i en 1994 ens instal·lem definitivament a Mallorca. 

A mi la vall de Sóller sempre m’ha semblat el lloc més bell del Mediterrani. La meva arribada definitiva en 1994 va coincidir amb la jubilació de l’amo de Son Torrella que havia tingut una explotació d’ovelles i porcs en la finca. Vaig veure l’oportunitat d’encarregar-me de la finca, que per aquell temps l’havia heretat la meva germana Inmaculada. 

Jo era un ecologista convençut però no tenia experiència pràctica. Participava activament a Madrid en l’associació ecologista Amics de la Terra i havia participat en algunes jornades de reforestació en la Península. 

La meva instal·lació a Mallorca va coincidir també amb la reforma de la Política Agrària Comuna de la Unió Europea, que va establir una original nova línia de subvenció orientada a reforestar amb espècies autòctones, però amb la condició de cessar l’activitat agrària o ramadera. Com la finca estava disponible i les seves característiques i circumstàncies s’ajustaven exactament a les condicions requerides, vaig decidir posar-me a la feina juntament amb Amics de la Terra Mallorca. Així va ser que durant els 13 anys següents arribem a plantar 60.000 arbres, majoritàriament pins i alzines, en una àrea de 70 hectàrees, de les quals sobreviuen avui almenys 35.000. No ha estat tasca fàcil i la lluita contra les cabres salvatges ha estat constant. Afortunadament des del principi havia decidit aixecar una extensa prop d’exclusió de 1,5 metres d’altura per a aïllar les àrees reforestades de les cabres. Sens dubte és la reforestació privada més important duta a terme a les Illes i amb més èxit. 

En els últims anys, continuo pujant setmanalment a la finca per a recórrer-la i assegurar-me que està tot en ordre. També continuo participant en activitats en la finca a través de Amics de la Terra, que té un acord de Custòdia del Territori amb la meva germana Inmaculada. Fem diverses activitats amb el voluntariat de l’associació, entre elles el manteniment de les zones reforestades. 

Fa poc, el responsable de l’empresa que duia a terme una poda en aquestes zones com a part del manteniment em va dir: “Aquí estem, a podar el bosc de Carlos Zayas”. Per a mi va ser una gran alegria escoltar “el bosc de Carlos Zayas”, perquè això és el que realment he volgut fer: un bosc.