Sóller tendrà un museu dedicat a la indumentària popular gràcies a la donació del casal de Paulette Mas

Demà dissabte arranca la seva singladura la Fundació Vicens Mas Coll. El menjador del casal de Can Mas, ubicat en el número 34 del carrer de Reial, ben davant el malaurat teatre Defensora Sollerense, és el lloc elegit perquè deu persones s’hi reuneixin per signar l’acta de constitució de la nova fundació pública, sense afany de lucre, que serà l’encarregada de fer-se càrrec d’aquesta casa quan falti la seva actual propietària, Paulette Mas Miquel, i convertir-la en un museu. Així ho ha anunciat la pròpia Paulette Mas aquesta setmana, que ha obert a la premsa el seu palauet que, un dia, també estarà a disposició de tot el poble de Sóller, seguint els seus desitjos. Durant més d’un any hi ha hagut negociacions amb l’Ajuntament perquè fos aquesta institució la que lideràs la seva conversió en un museu en qualitat de propietari de l’immoble, però fa un mes el consistori va rebutjar l’oferta i la pròpia Paulette Mas considera que “és millor així”. “Són ells els que varen dir que no els interessava, i durant aquest procés he tengut molt de temps per pensar el que volia fer i crec que finalment la decisió que prenc ara és la més correcta”, comenta. Mas ha obert aquesta setmana les portes de ca seva a “Sa Veu” i ens ha concedit una entrevista. Tot i això prefereix no aparèixer en fotografies. El seu apoderat, l’exbatle Guillem Bernat, ens ha acompanyat en tot moment en la conversa amb la propietària de Can Mas i en una visita per les quatre plantes de l’immoble, el seu jardí i l’hort. De quatre plantes Es tracta d’un immoble format per planta noble, la dels dormitoris, els porxos i les botigues. Cada planta suma uns 200 metres quadrats de superfície, aproximadament (772 metres en total). A la banda de darrere compta amb un gran jardí i hort de tarongers, que sumen una superfície d’uns 2.600 metres quadrats. Confina amb els tallers del Ferrocarril de Sóller, el carrer de Joan Marquès Arbona i el d’Es Fossaret, on hi ha un petit immoble amb una cotxeria a la planta baixa. Pel que fa a la casa, es tracta d’un immoble en aparent bon estat de conservació, malgrat que necessita obres de reparació d’humitats, renovació de la instal·lació elèctrica i eliminació de barreres arquitectòniques, si s’ha de convertir en un museu obert al públic. Compta amb nombroses pintures, rellotges, escultures, biblioteca i mobiliari de gran valor artístic, dels segles XVII al XX. Paulette Mas explica que el seu pare era un afeccionat a l’art i que cada any anava comprant nou material. A més, quan tancaren el pis de Marsella varen dur cap a Sóller tot allò que hi guardaven, excepte la col·lecció de numismàtica, que varen considerar que aquí es malmetria a causa de la humitat. Paulette Mas té clar que vol que aquesta casa, les parcel·les adjuntes i tot el que hi ha en el seu interior siguin per al poble de Sóller. Mentre ella sigui viva no vol que es toqui res de la casa, però el seu desig és que a la seva mort Can Mas es converteixi en un museu i que es conservi “tal i com està ara”. Guillem Bernat La planta de porxo, que està pràcticament buida, vol que sigui convertida en el museu d’indumentària que Guillem Bernat sempre ha desitjat crear a Sóller. Paulette Mas recorda com son pare havia estat membre de la mítica agrupació Brot de Taronger i que ella, de joveneta, també hi havia anat i havia tengut contacte amb aquest món. La seva relació amb Guillem Bernat va venir precisament arran del ball. Bernat va acudir a ella quan va organitzar, amb Aires Sollerics, la primera edició de la Mostra Internacional Folklòrica, i ella relata com “a partir d’aquell moment sempre hem tengut amistat”. “Vull que la vila de Sóller pugui gaudir d’aquest espai que jo tant he estimat quan ja no hi sigui, i pens que la millor manera de fer-ho és cedint la casa a aquesta fundació, que duu el nom de mon pare”, explica Paulette Mas. “Jo ja tenc 92 anys i no sé quant de temps viuré més”, comenta. “Vull fer honor a mon pare i que la Fundació que gestionarà la casa dugui el seu nom perquè, tot i que ara la casa és meva, va ser ell qui la va comprar i li va donar el caràcter que té”, conclou.

Demà dissabte arranca la seva singladura la Fundació Vicens Mas Coll. El menjador del casal de Can Mas, ubicat en el número 34 del carrer de Reial de Sóller, ben davant el malaurat teatre Defensora Sollerense, és el lloc elegit perquè deu persones s’hi reuneixin per signar l’acta de constitució de la nova fundació pública, sense afany de lucre, que serà l’encarregada de fer-se càrrec d’aquesta casa quan falti la seva actual propietària, Paulette Mas Miquel, i convertir-la en un museu.

Així ho ha anunciat la pròpia Paulette Mas aquesta setmana, que ha obert a la premsa el seu palauet que, un dia, també estarà a disposició de tot el poble de Sóller, seguint els seus desitjos. És una dona de 92 anys d’edat que, davant la possibilitat de morir sense descendència ni hereus, prefereix donar la casa a la fundació.

Durant més d’un any hi ha hagut negociacions amb l’Ajuntament perquè fos aquesta institució la que lideràs la seva conversió en un museu en qualitat de propietari de l’immoble, però fa un mes el consistori va rebutjar l’oferta i la pròpia Paulette Mas considera que “és millor així”. “Són ells els que varen dir que no els interessava, i durant aquest procés he tengut molt de temps per pensar el que volia fer i crec que finalment la decisió que prenc ara és la més correcta”, comenta.

De quatre plantes

Es tracta d’un immoble format per planta noble, la dels dormitoris, els porxos i les botigues. Cada planta suma uns 200 metres quadrats de superfície, aproximadament (772 metres en total). A la banda de darrere compta amb un gran jardí i hort de tarongers, que sumen una superfície d’uns 2.600 metres quadrats. Confina amb els tallers del Ferrocarril de Sóller, el carrer de Joan Marquès Arbona i el d’Es Fossaret, on hi ha un petit immoble amb una cotxeria a la planta baixa.

Pel que fa a la casa, es tracta d’un immoble en aparent bon estat de conservació, malgrat que necessita obres de reparació d’humitats, renovació de la instal·lació elèctrica i eliminació de barreres arquitectòniques, si s’ha de convertir en un museu obert al públic.

Compta amb nombroses pintures, rellotges, escultures, biblioteca i mobiliari de gran valor artístic, dels segles XVII al XX. Paulette Mas explica que el seu pare era un afeccionat a l’art i que cada any anava comprant nou material. A més, quan tancaren el pis de Marsella varen dur cap a Sóller tot allò que hi guardaven, excepte la col·lecció de numismàtica, que varen considerar que aquí es malmetria a causa de la humitat.

Paulette Mas té clar que vol que aquesta casa, les parcel·les adjuntes i tot el que hi ha en el seu interior siguin per al poble de Sóller. Mentre ella sigui viva no vol que es toqui res de la casa, però el seu desig és que a la seva mort Can Mas es converteixi en un museu i que es conservi “tal i com està ara”.

Guillem Bernat

La planta de porxo, que està pràcticament buida, vol que sigui convertida en el museu d’indumentària que Guillem Bernat sempre ha desitjat crear a Sóller. Paulette Mas recorda com son pare havia estat membre de la mítica agrupació de ball Brot de Taronger i que ella, de joveneta, també hi havia anat i havia tengut contacte amb aquest món.

La seva relació amb Guillem Bernat, el seu apoderat, va venir precisament arran del ball. Bernat va acudir a ella quan va organitzar, amb el grup Aires Sollerics, que aleshores dirigia, la primera edició de la Mostra Internacional Folklòrica, i ella relata com “a partir d’aquell moment sempre hem tengut amistat”.

“Vull que la vila de Sóller pugui gaudir d’aquest espai que jo tant he estimat quan ja no hi sigui, i pens que la millor manera de fer-ho és cedint la casa a aquesta fundació, que duu el nom de mon pare”, explica Paulette Mas. “Jo ja tenc 92 anys i no sé quant de temps viuré més”, comenta. “Vull fer honor a mon pare i que la Fundació que gestionarà la casa dugui el seu nom perquè, tot i que ara la casa és meva, va ser ell qui la va comprar i li va donar el caràcter que té”, conclou.