Una espasa en un talaiot de Puigpunyent aporta llum sobre l’ús d’armes durant l’edat del bronze

Al setembre de 2019, un equip d’investigadors trobà una espasa prehistòrica mentre excavava al talaiot del Serral de ses Abelles (Puigpunyent, Mallorca). Els estudis que derivaren d’aquesta important troballa i s’acaben de publicar a la revista científica Journal of Archaeological Science: Reports, foren duits a terme per l’equip científic liderat per Pau Sureda, de l’Incipit-CSIC, amb participació de la Universitat de les Illes Balears, la Universitat de Granada i el Museu Arqueològic de Deià. La recerca ha estat finançada amb fons de l’Ajuntament de Puigpunyent i l’Agència Gallega d’Innovació (GAIN) de la Xunta de Galicia.

L’estudi aporta informació essencial per entendre aquests objectes com a elements emblemàtics més que com a armes funcionals, i els contextualitza en les societats balears de final de l’edat de bronze i les rutes comercials més àmplies de la Mediterrània Occidental.

El notable estat de conservació de l’espasa i el fet de ser l’única peça del seu tipus documentada al segle XXI en una excavació arqueològica la converteixen en una troballa excepcional. El propòsit principal d’aquesta recerca va ser caracteritzar tecnològicament l’espasa, estudiar-ne la procedència i aprofundir en el paper d’aquests artefactes en les societats de la prehistòria balear.

Gràcies als mètodes d’anàlisi usats a l’estudi —carboni 14, fluorescència de raigs X, radiografia, tests de metal·lografia i microduresa, etc.— s’ha pogut datar per primera vegada un d’aquests objectes, a més d’aportar informació important per entendre el procés de fabricació d’aquesta espasa, la seva funcionalitat, transcendència social, així com aspectes relacionats amb la procedència dels minerals de coure utilitzats.

Una troballa insòlita en un jaciment talaiòtic

Durant la campanya de restauració del jaciment talaiòtic del Serral de ses Abelles (Puigpunyent, Mallorca) al setembre de 2019, es desenterrà una espasa balear conservada perfectament. Aquest fet constitueix una circumstància excepcional, ja que només es coneixen 19 espases similars —incloent-hi la de l’estudi—, la majoria de les quals estan fragmentades o aparegueren sense un context arqueològic associat.

Els talaiots són estructures turriformes monumentals que construïdes i emprades a principi del I mil·lenni aC, durant l’edat del ferro. El talaiot del Serral de ses Abelles està situat en un promontori que domina tot l’entorn de la vall de Puigpunyent. Avui en dia, aquest monument turriforme és la principal estructura visible, encara que alguna vegada hagi estat vinculat a un poblat més gran, desaparegut per construccions posteriors.

Tot el conjunt arqueològic data del segle VIII aC. El talaiot fou excavat parcialment (més del 75 per cent de la cambra) per l’arqueòleg Guillem Rosselló-Bordoy el 1959, el qual va suggerir que el monument va ser buidat i destruït pel foc. El 2019 es tornà a excavar l’emplaçament per explorar una àrea preservada al costat nord de la cambra. Aquests treballs permeteren documentar, una vegada més, la seqüència estratigràfica observada el 1959 i confirmar les capes associades al foc en diverses unitats, incloent-hi el col·lapse de l’estructura de cobertura, que donà lloc a una reconsideració de la interpretació inicial.

Conclusions de l’estudi

Un dels aspectes principals que es desprenen de la recerca és que l’espasa no era funcional com a arma, perquè no la treballaren per reforçar-la ni tampoc tenia talls preparats. Les anàlisis de composició química i isotòpica demostren que aquesta espasa es feu en bronze possiblement a Mallorca, seguint els models locals i utilitzant dues bugades metàl·liques amb coure procedent de Linares (Jaén), aliades amb diferents quantitats d’estany en funció dels interessos tecnològics del metal·lúrgic prehistòric. A més, mitjançant les radiografies —moltes de les quals han estat fetes a l’Hospital Són Llàtzer de Palma—, s’ha observat que es va compondre a partir de dues peces posteriorment assemblades amb tres reblons.

L’estudi detallat del context d’aparició ha permès comprendre que possiblement era a un lloc elevat de l’edifici i que va aparèixer ja amortitzada i associada als nivells d’ensulsiada de la coberta d’un edifici turriforme (talaiot) durant un incendi. Les datacions radiocarbòniques (C14) realitzades permeten situar aquest esdeveniment amb posterioritat al 793 aC.

Finalment, cal destacar que l’aparició de les espases baleàriques se circumscriu a un moment molt concret de la prehistòria balear, i aparentment concentrat a Mallorca. Aquest moment, a final de l’edat de bronze, és considerat un període associat a transformacions socials importants al conjunt de l’arxipèlag. La localització d’aquesta espasa en un lloc destacat del jaciment permet suggerir als científics que aquesta va tenir un paper d’objecte emblemàtic en el context de les societats talaiòtiques de Mallorca.