F.V.

 

11441 Articles Published | Follow:
Aquest acte no només ens priva d'un element valuós, sinó que també mostra una falta de respecte pel treball i esforç de totes les persones que, dia a dia, fan del Jardí un lloc especial. Si algú té informació sobre aquest fet, us agrairíem que us poséssiu en contacte amb nosaltres. Gràcies per la vostra col·laboració i suport.
Roben un betlem fet de siurells en el Jardí Botànic de Lluc
El Ple de l’Institut d’Estudis Catalans ha acordat incorporar la doctora Francisca Comas Rubí, catedràtica de Teoria i Història de l’Educació de la Universitat de les Illes Balears, com a membre numerària de la Secció de Filosofia i Ciències Socials. Francisca Comas Rubí és actualment la directora del Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques. Anteriorment, ha estat vicedegana de Pedagogia de la Facultat d’Educació i subdirectora de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) i de l’Institut de Recerca i Innovació Educativa (IRIE). És la investigadora principal del Grup d’Estudis d’Història de l’Educació (IRIE-UIB). Ha centrat la seva recerca en la història de l’educació a l’època contemporània. Entre els seus primers llibres destaquen: Melcior Rosselló i Simonet, mestre (1997); La consolidació del sistema educatiu liberal a Mallorca: l’aportació de Francesc Jaume Riutort i Feliu (1812-1885) (2001); Escritos sobre ciencia, género y educación (2001), amb Margarita Comas i José Mariano Bernal; Rosa Roig. Biografia d’una pedagogia, 1890-1969 (2001), amb M. Isabel Miró; Els viatges pedagògics i la renovació educativa. Les relacions de la JAE (Junta para la Ampliación de Estudios) amb les Balears (2007). Ha dirigit, com a investigadora principal, cinc projectes d’R+D+I: tres sobre la fotografia com a font per a la història de l’educació, un sobre canvis i continuïtats en la pràctica escolar, i un darrer sobre història pública de l’educació. Els resultats d’aquests projectes s’han publicat a revistes com ara Paedagogica Historica, History of Education & Children’s Literature (HECL), Educació i Història, Historia y Memoria de la Educación, Revista de Educación, Social and Education History (HSE), Revista Española de Pedagogía i Revista Lusófona de Educação, entre d’altres. Ha estat editora, entre d’altres, dels llibres: L'Escola Annexa. 175 anys de formació pràctica de mestres a les Illes Balears (1835-2010) (2010) amb J. Oliver; L'escola Graduada de Palma. Cent anys aprenent (1912-2012) (2012); Les fonts fotogràfiques en la Història de l'Educació (2017), amb B. Sureda, X. Motilla, S. González i G. Barceló; i Media Matter. Images as Presenters, Mediators and Means of Observation (2021), amb Karin Priem I Sara González. Actualment és vicepresidenta de la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana i de la Sociedad Española para el Estudio del Patrimonio Histórico-Educativo.
Francisca Comas passa a ser membre numerària de l’Institut d’Estudis Catalans
Bunyola aplica un tractament d'endoteràpia als pins d'Es Passeig
Bunyola aplica un tractament d’endoteràpia als pins d’Es Passeig
El Govern reclama a Madrid un major control de les activitats nàutiques a les Balears
El Govern reclama a Madrid un major control de les activitats nàutiques a les Balears
Desbloquejada l’adjudicació del nou servei d’ITV a Mallorca
La Viquillengua es dedica enguany a la ràdio en català amb motiu del seu centenari
La Viquillengua es dedica enguany a la ràdio en català amb motiu del seu centenari
Palma acull el plenari anual de la Xarxa d'Inspecció Ambiental REDIA
Palma acull el plenari anual de la Xarxa d’Inspecció Ambiental REDIA
Un nou destacament de Bombers de Mallorca ha partit avui cap a València
Un nou destacament de Bombers de Mallorca ha partit avui cap a València
L’Ajuntament de Bunyola finalitza el procés d'estabilització de 16 treballadors laborals
L’Ajuntament de Bunyola finalitza el procés d’estabilització de 16 treballadors laborals
El GOB registra en 24 hores més de 500 adhesions a la seva petició d'aturar el decret-llei que permet edificar en zones inundables
El GOB registra en 24 hores més de 500 adhesions a la seva petició d’aturar el decret-llei que permet edificar en zones inundables