F.V.

 

11423 Articles Published | Follow:
Els Bombers de Mallorca realitzen 115 rescats de muntanya aquest estiu
Set productors menorquins presenten l’excel·lència local al Fòrum Gastronòmic de Barcelona
El sector agrari de Mallorca té marge per reduir fins a un 16 % les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle en els pròxims cinc anys si aplica mesures d’eficiència energètica, millora la gestió dels fertilitzants i dels fems, i aposta per les energies renovables. Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi de la petjada de carboni de les explotacions agràries mallorquines, presentat aquest dijous per Mallorca Rural. L’anàlisi, cofinançat pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER), el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació i la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, s’ha fet sobre una mostra de 30 explotacions representatives d’arreu de l’illa. Inclou finques d’horticultura, vinya, ramaderia i fruita seca, situades majoritàriament al Pla i al Raiguer. Segons el diagnòstic, la maquinària agrícola és la principal font d’emissions, seguida de l’ús de refrigerants, la ramaderia i els productes fitosanitaris. Tot i això, el sector agrari balear només genera el 2,8 % de les emissions totals de les Illes Balears, mentre gestiona més de la meitat del territori no urbanitzat i té un paper essencial en el manteniment del paisatge i la lluita contra la desertificació. L’informe també destaca el potencial de l’agricultura regenerativa i la capacitat de les explotacions per actuar com a embornals de carboni, fet que podria obrir la porta a sistemes de compensació d’emissions per part d’altres sectors econòmics. El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha remarcat que la pagesia «és part de la solució climàtica» i que «les explotacions contribueixen molt poc a les emissions, però fan una feina decisiva per protegir el territori, fixar CO₂ i garantir aliments de proximitat». Segons ha dit, la Conselleria continuarà donant suport al sector «per incorporar maquinària més eficient, ampliar l’autoconsum renovable i impulsar pràctiques que permetin produir més amb menys impacte». Per la seva banda, el vicepresident de Mallorca Rural, Jordi Mora, ha assenyalat que el diagnòstic és «una base tècnica sòlida per accedir a noves línies d’inversió» i ha destacat que «el sector té una oportunitat real per generar ingressos a través de la valorització ambiental i de la circularitat». Les conclusions de l’estudi serviran per orientar les futures estratègies de descarbonització agrària i d’adaptació al canvi climàtic a les Illes Balears.
El sector agrari causa sols el 2’8% de la contaminació i es proposa rebaixar-la més
El Consell Insular de Menorca ha fet públiques dues peticions d’oferta per reforçar la gestió forestal de l’illa: la redacció dels Plans Tècnics de Gestió Forestal (PTGF) de set finques públiques i l’elaboració d’una cartografia detallada de les masses forestals madures. Els plans afectaran les finques des Torretó (Ciutadella), Milà Nou (Maó), Santa Àgueda i S’Enclusa (Ferreries), Son Catlar (Ciutadella), Torre d’en Galmés (Alaior) i Santa Eularieta (Alaior/Mercadal), que sumen un total de 168 hectàrees. Els documents hauran d’incloure criteris d’aprofitament i conservació, una proposta d’ús públic i la identificació dels valors patrimonials i ambientals, a més d’incorporar cartografia compatible amb la Infraestructura de Dades Espacials d’IDE Menorca. Pel que fa a la cartografia de masses forestals madures, l’encàrrec donarà continuïtat a l’estudi recent elaborat per l’especialista Pere Fraga, que ha identificat 35 zones d’interès i quatre grans àrees boscoses de l’illa. El treball inclourà prospeccions de camp i la redacció de fitxes per a cada massa, amb indicadors de maduresa, estat de conservació i pressions que puguin afectar-les. El conseller de Medi Ambient, Reserva de Biosfera i Cooperació, Simón Gornés, ha destacat que aquestes iniciatives “permetran identificar i protegir les formacions amb més valor ecològic, actuals o en formació”. Segons ha avançat, la previsió és disposar de la nova cartografia operativa durant el primer trimestre de 2026. Amb aquests encàrrecs, el Consell vol dotar-se d’eines tècniques per planificar la gestió forestal, ordenar els usos públics i garantir que qualsevol actuació sigui compatible amb la preservació dels boscos madurs i de la biodiversitat de Menorca.
ASEFOME celebra que la nova Llei Agrària reconegui la gestió forestal professional i sostenible
Voluntaris i col·lectius impulsen la recuperació del Torrent Gros
Voluntaris i col·lectius impulsen la recuperació del Torrent Gros
Només 16 hectàrees cremades a les Illes Balears durant el 2025, molt per davall la mitjana dels darrers 20 anys
Només 16 hectàrees cremades a les Illes Balears durant el 2025, molt per davall la mitjana dels darrers 20 anys
Desembarcar turistes en un parc natural té un cost: 70.000 euros en sancions
Desembarcar turistes en un parc natural té un cost: 70.000 euros en sancions
Més brutor i més plàstic: les costes balears acumulen un 32% més de residus que el 2024
Més brutor i més plàstic: les costes balears acumulen un 32% més de residus que el 2024
Els Bombers de Mallorca s’entrenen a Galícia per afrontar nous riscos d’emergències
Els Bombers de Mallorca s’entrenen a Galícia per afrontar nous riscos d’emergències
El novembre arriba amb la seva calma freda i humida, amb dies que s’escurcen i un sol que es retira prest, deixant les feines del camp limitades a les poques hores de llum. A les sis de l’horabaixa ja fa fosca i, per aprofitar el dia, cal aixecar-se d’alba. El paisatge canvia de color, la natura s’adorm i el cicle agrícola entra en una nova etapa. Als jardins, és temps de sembrar anèmones, flors de lis i violetes, plantes que resistiran bé els freds que s’apropen i floriran quan arribi la primavera. També és un bon moment per poder els arbres i plantes de fulla caduca, aprofitant la lluna vella. Als horts, la feina és constant. Es poden collir les bledes, colfloris, cols, colls de Brussel·les, pastanagues, patates primerenques i endívies, que faran bones sopes i guisats. També s’hi poden sembrar o trasplantar cebes, espinacs, xirivies, pèsols, faves, cigrons i alls —aquests darrers, amb lluna minvant—. Els qui vulguin avançar feina poden preparar els planters de primavera i sembrar les llavors de les hortalisses i flors que es posaran més endavant. La terra dels sementers que no s’han sembrat de pastura s’ha de començar a llaurar amb l’arada en pala per airejar-la i preparar-la per a la primavera. És el moment idoni també per adobar amb fems naturals, que enriquiran el sòl de cara a les sembres vinents. A les pastures, que ja han arrelat, s’hi poden amollar les ovelles perquè hi paisseixin, però sense abusar-ne, per evitar que arrabassin l’herba. Les ovelles i cabres, moltes d’elles prenyades o amb anyells petits, necessiten racions extres de menjar: farratge, herba seca o un poc d’alfals per variar la dieta. L’aviram que es vol vendre o menjar per Nadal també s’ha de començar a paixir perquè agafi bon pes i la carn sigui més gustosa. El bosc és generós en aquests dies de tardor avançada. Les pluges abundants han fet sortir esclata-sangs, cames seques, orelles de llebre, peus de rata i, als racons més humits, els primers picornells peluts, que resisteixen bé els freds inicials. També és temporada de tords i grives, molt apreciats pels caçadors i presents a la cuina tradicional, torrats o en arròs brut. Als olivars, el novembre és temps de plena collita. Les olives, ja negres i carregades d’oli, es porten a les tafones, d’on brolla el líquid espès i daurat que omple les cases de fragància. I en els fruiters, la humitat i la baixa insolació fan del mes un moment òptim per sembrar noves espècies —com garrovers o altres arbres difícils de regar—, ja que l’activitat vegetativa és mínima i l’arbre pateix poc en arrelar. Les nits són llargues, humides i plenes de rosada. Quan el cel és clar, les serenes cobreixen els camps, i dins les fondalades s’aixequen les primeres boires, preludi de l’hivern. Pel que fa a la recol·lecció, comença la temporada de les taronges i és plena la de les clementines. També es cullen codonys, kiwis, llimones, olives verdes i nesples, i encara es troben algunes figues de moro, magranes i pomes. Entre les verdures, és moment de pastanagons, porros, raves, cama-rotges, carxofes, cols, espinacs, lletuga, moniatos i patates novelles. Novembre és, a més, un mes de festa i tradició. Culturalment, s’hi considera l’inici de l’hivern i el tancament de l’any agrícola. Les fires, les sembres i les matances marquen el calendari rural, i els primers freds conviden a encendre foc i preparar les primeres llangonisses i botifarrons de la temporada. El dia 1, Tots Sants, i el 2, Difunts, ocupen un lloc central dins el calendari cultural mallorquí. Són jornades de memòria i convivència amb els avantpassats. Antigament, durant la Nit de les Ànimes, es deixaven llums i presents per acollir els difunts, i els infants jugaven al joc de les animetes, cercant panellets i castanyes amagades per la casa, com a mostra del pas de les ànimes visitants. La taula de Tots Sants és plena de productes de temporada: nesples, arboces, aglans, codonys, castanyes, magranes, moniatos, anous, mandarines o cols, acompanyats de vi ranci o novell. La rebosteria típica inclou panellets, bunyols i rosaris ensucrats. Els bunyols, banyats amb mel o arrop, i els panellets, elaborats amb ametlla i pinyons, són símbols d’aquesta època de transició, dolça i melangiosa. El novembre, amb la seva foscor primerenca i el seu ritme pausat, ens convida a reconnectar amb la terra, a fer feina de fons i a honorar les arrels. És el mes que anuncia el repòs de l’hivern i la maduració de tot allò que hem sembrat.
Novembre, temps de mandarines i bolets