Xisco Simón

185 Articles Published | Follow:
Celebració Sant Bernat de Menthon 2024 al Puig Major El cim del Puig Major -el més alt de Mallorca i les Balears amb 1.436 metres- serà el privilegiat escenari, el proper diumenge 16 de juny, de la tradicional celebració de Sant Bernat de Menthon, patró dels muntanyencs. Els participants seran recollits de matinada a diferents punts de concentració per facilitar el transport col·lectiu. La Base Militar de l'Esquadró de Vigilància Aèria (EVA 7) a la Vall de Son Torrella, serà el punt de reunió final. Des de la seva entrada s'iniciarà l'ascensió fins al capdamunt, superant uns 600 metres de desnivell. Si les condicions meteorològiques són favorables, els senderistes gaudiran de la sortida del sol. A partir de les 6:30, el pare Pere Orpí celebrarà una eucaristia dedicada al protector dels muntanyencs i al record dels practicants absents. Una berenada en la que es compartiran els queviures que cadascú portarà a la motxilla finalitzarà l’acte, abans de la baixada fins al punt d’inici. A continuació es retornarà als assistents als seus llocs de partida, finalitzant la trobada cap el migdia del diumenge. L'acte disposa de l'autorització i col·laboració de les autoritats responsables de les instal·lacions militars. L'organització està a càrrec del Grup Excursionista de Mallorca (GEM), la secció de muntanya del Club Pollença, la secció excursionista del Foment de Turisme i la Federació Balear de Muntanyisme i Escalada (FBME). Per participar-hi és obligatori inscriure’s a les planes web de les entitats organitzadores i satisfer una quota per suportar les despeses organitzatives. Una celebració que data del 1952 A iniciativa de Benigne Palos –reconegut com un dels pares de les actuals activitats senderistes a Mallorca- es va celebrar la primera missa a l'església de Sant Gaietà. Palos va llegir una notícia al diari “La Vanguardia” que anunciava aquesta celebració a Catalunya. Segons declarà posteriorment "... se'm va ocórrer que podria ser una bona raó per reunir una vegada cada any els afeccionats a l'excursionisme: l'organització d'una missa per celebrar la festa del Sant (15 de juny)... des del 1952 ens hem arremolinat a l'ombra del patró". A partir de l’any 1970, i a iniciativa del històric integrant del GEM, Pep Canals, la missa es celebra després de contemplar la sortida del sol. Les celebracions han recorregut gran part dels cims de la Serra de Tramuntana sense oblidar altres llocs significatius. Parlem de l'església de Sant Pere d'Escorca a l'entrada del Torrent de Pareis. O del Salt de la Bella Dona, en el Camí Vell de Lluc. De l'Ermita de Bonany i la seva relació amb la figura de fra Juníper Serra. Sense oblidar el Cap de Menorca, amb el seu dit apuntant cap a l'illa germana. Els capellans oficiants de les eucaristies també han tingut un protagonisme especial per la seva relació amb la muntanya i la defensa de la cultura i identitat pròpies. Destaquen els noms de Josep Vanrell, Rafel Joan i Pere Estelrich. El d'enguany, Pere Orpí, és un prevere i destacat escriptor i divulgador de la cultura popular mallorquina. Ha guanyat el Premi Ciutat de Palma en la categoria de poesia i ha rebut el guardó Aina Moll de l'Obra Cultural Mallorquina pel conjunt de la seva obra. També tradicionalment ha estat ocasió per reconèixer públicament i retre homenatge a destacats muntanyencs. En una llista no exhaustiva podem recordar Benigne Palos, Pare Rafel Joan, Foment del Turisme, Jesús Garcia Pastor, Príam Villalonga, Josep Mascaró Passarius, Tomeu Canals o Melcior Rosselló. Origen de la festivitat de Sant Bernat de Menthon Sembla que a cavall dels segles X i XI va viure a Savoia -una regió fronterera entre les actuals França, Itàlia i Suïssa- el fill d'una noble família propietària del castell de Menthon. Segons indica Wikipedia "... va dedicar (...) 42 anys de la seva vida a predicar el cristianisme entre la gent dels Alps, on sobrevivien encara molts costums pagans. Va rebre l'encàrrec de reobrir el pas del "Mons Jovis" (Muntanya de Júpiter o Montjoux, avui el coll del Gran Sant Bernat) i, per fer-ho, diu la llegenda que lluità contra un dimoni al qual, finalment, va llençar cingle avall. En veure els perills que passaven els que travessaven les muntanyes (la zona era un lloc de pas que travessava els Alps entre Aosta i el Valais suís), especialment els pelegrins que anaven cap a Roma, va fer construir, l’any 962, els albergs als punts més alts dels passos del coll del Gran Sant Bernat, entre la vall d'Aosta i el Valais (a 2.470 metres d'altura, que el fa el lloc habitat més alt d'Europa), i el coll del Petit Sant Bernat, entre la vall d'Aosta i la Tarentèsa. Els albergs estaven destinats als viatgers i pelegrins que havien de pujar-hi per travessar la serralada, ja perquè estiguessin cansats o perquè s'hi haguessin perdut." Va deixar els albergs a la cura dels monjos agustins, que van edificar i instal·lar monestirs a l'efecte. Havia nascut la Congregació Hospitalera dels Canonges Regulars del Gran sant Bernat, dedicada a ajudar aquells qui s'havien perdut o eren víctimes d'allaus. S'ajudaven amb gossos ensinistrats, els famosos sant Bernat. Malgrat la llegenda, mai portaren un barrilet amb conyac per reanimar els pelegrins perduts. La celebració el 1924 dels primers Jocs Olímpics d'hivern a Chamonix –situada a l'altre costat del Val d'Aosta i en ple cor dels Alps- va impulsar la seva entronització per part de l'Església catòlica. El papa Pius XI (1857 – 1939) el va proclamar patró de la regió dels Alps, dels esquiadors i dels alpinistes l'any 1923. La seva festivitat és el 15 de juny. També se'l coneix com a Bernat d'Aosta o de Montjoux.
Els muntanyencs celebren diumenge la festa del seu patró, Sant Bernat de Menthon, en el cim del Puig Major
Blanqueig verd per a la Serra de Tramuntana?
Indignats Ma-10: "Trànsit fa tot el possible perquè el nostre problema no s'arregli"
Indignats Ma-10: “Trànsit fa tot el possible perquè el nostre problema no s’arregli”
Acampada il·legal a l’Illot d’en Sales (Calvià)
Foc a l'interior del Torrent de Pareis
Foc a l’interior del Torrent de Pareis
Fent passes pel camí de Sa Serra i la Volta des General
Pintades vandàliques contra la Torre de Cap Andritxol Uns desconeguts han realitzat pintades vandàliques en els darrers dies en la torre de defensa de Cap Andritxol, situada a veïnat de Camp de Mar, per raons desconegudes. Aquesta estructura defensiva datada a final del segle XVI està catalogada com a Bé d'Interès Cultural (BIC) en la categoria de monument. Està ubicada al límit del municipi de Calvià amb Andratx. Les pintades han estat realitzades en la part baixa just sota el portal elevat. És el primer que els visitants veuen en arribar a la torre. La denúncia va ser efectuada per un dels guies integrats en l'Associació de Guies de Muntanya de les Illes Balears (AGMIB). Aquest va descobrir els fets en el decurs d'una de les seves activitats. És tracta d’un lloc molt popular entre residents i visitants per la seva bellesa i extraordinària panoràmica Situada entre Camp de Mar i Cala Fornells, en la zona sud-est de la Serra de Tramuntana, la torre se situa sobre una talaia rocosa a uns 180 metres sobre el nivell de la mar. Tot l'entorn de la torre es conserva en estat natural, amb predomini de pinedes i vegetació arbustiva com a llentiscle i margalló. Les característiques de la torre És una torre de defensa cilíndrica, amb una cambra principal i una terrassa superior que ha estat objecte de diverses modificacions. La darrera important data del 2002. Té planta circular, amb un diàmetre aproximat de 6,7 metres. La paret de la torre és de maçoneria en verd, que presenta reposicions de morter de diferents moments històrics, alguns de l'última restauració. L'accés a la torre es feia a través d'un portal de llinda, situat a uns quatre metres sobre el nivell del sòl, delimitat per peces de pedra arenisca. No es conserven restes de l'antiga escala d'accés a la torre. A pocs metres de la torre estan les restes del que degueren ser les barraques dels torrers, avui en dia molt modificades i gairebé en estat ruïnós. D'altra banda, també cal destacar que el camí d'accés esta inclòs en el catàleg de camins del terme d'Andratx amb el número 18 (camí de Sa torre de Cap Andritxol) elaborat pel Consell de Mallorca. Es tracta d'un camí de ferradura sustentat per marges i amb el ferm de pedres, que ha estat seccionat parcialment per una pista forestal. Aquesta acció vandàlica s'uneix a altres en la mateixa zona. La Torre de Cala En Basset, ubicada entre Sant Elm i La Trapa, ha estat objecte de repetides i absurdes pintades que –ara com ara- no han estat objecte de restauració ni neteja.
Apareixen pintades vandàliques a la base de la Torre de Cap Andritxol
D’Algaida a Castellitx de la Pau
Descobrim la passejada de Valldemossa a Raixa pel Camí Reial
Tres miradors que vetllen sobre Lluc