Ara llegint
Explorant el Barranc de Son Cifre

Explorant el Barranc de Son Cifre

Avui fem una proposta que ens permetrà explorar un barranc excavat en el mateix pla de Mallorca, cruïlla entre els termes de Petra, Santa Margalida, Artà i Manacor, sense necessitat d’anar a la Serra de Tramuntana, i que ens oferirà un conjunt d’imatges i sensacions extraordinàries. Ideal per una matinal o una vespertina. L’itinerari és d’anada i tornada pel mateix camí, la llera del torrent, amb bona accessibilitat i amb dificultat mitjana-baixa que la fa accessible per a molts. Com sempre coneixement, atenció a la gent menuda i gran, mesura en la gestió de l’esforç i vigileu la meteorologia. De cap manera s’ha d’intentar amb previsió de pluja.

Capes sedimentàries d’arenisca. (Foto: Xisco Simón)

Pel camí de Conies i Pont de Son Cifre

Al camí de Conies (MA-3322), que uneix Manacor amb Sa Colònia de Sant Pere i Alcúdia, i a uns 10 kilòmetres de Manacor se situa el Pont de Son Cifre, lloc al qual iniciarem el recorregut. Una mica abans del pont hi ha espai per ubicar els vehicles de forma ordenada i segura.

Per baixar a la llera del torrent, arribem al pont, passem a l’altre costat i a l’inici del Camí de Son Cabell Nou, per la banda de la dreta, ens sortim per endinsar-nos en el bosc i iniciar una breu baixada. En arribar a la llera del Torrent hem de saber que el que ens queda a l’esquerra, aigües amunt, és el Barranc de Son Queremany, que es perllonga gairebé un kilòmetre i mig fins a les cases que li donen nom, en direcció entre migjorn i xaloc. Passem sota l’obra del Pont, sòlidament assentat sobre pilars de cantons de pedra de marès fixat amb ciment mallorquí. La volta de canó conserva el color groguenc de la pedra just acabada d’arrabassar. L’ambient és habitualment fresc, carregat d’humitat, convidant a la caminada i la conversa als trescadors. A poc més d’unes desenes de metres trobem les restes de l’antic pont, possiblement derruït una vegada finalitzat el nou i que presenta una factura de rústica simplicitat.

Pont de Son Cifre. (Foto: Xisco Simón)

Cova de Son Cifre

Com si juguéssim a toc i pam, uns pocs metres més enllà, al costat esquerre, apareix la boca de la Cova de Son Cifre. Es tracta d’un element catalogat i amb protecció d’alt nivell donada la presència de restes d’època pretalaiòtica en el seu reduït espai. Si penetrem en el seu interior, trobarem unes formacions molt curioses. Dos petits cocons excavats en la pedra d’origen i funció incert que s’anomenen Capades de Moros. El nom popular s’origina en la llegenda que atribuïa als sarraïns la seva excavació a cops de cap per expiar els seus pecats o demanar l’auxili diví. I és que de caparruts, ni hi ha hagut des de l’antigor! Ara sortim a la llum enmig de batzers i trobarem, de nou a l’esquerra, un conjunt d’esglaons metàl·lics que faciliten l’accés a la llera als més atrevits. El recorregut fins ara ha estat senzill i distes, sota la cobertura d’alzines i figueres bordes. De vegades perdem de vista les parets del barranc, que apareixen amb formes fantàstiques esculpides pels elements.

Cova de Son Cifre. (Xisco Simón)

S’Entreforc i Es Barrancó

Arribem a l’entreforc en què per l’esquerra s’aboquen, quan n’hi ha és clar, les aigües que venen d’Es Barrancó, que discorre per les terres de Can Bernat del Barranc, com no podia ser d’altra manera. Les parets gairebé arriben en alguns punts als trenta metres de desnivell i el lloc s’obre fins a abastar més de cent metres d’amplada. Aquesta formació geològica és un exemple de com les aigües torrencials han anat obrint pas entre les diferents capes de sediments fins a construir una formació alhora vegada espectacular i corprenedora.

El terreny que afrontem està ple de càrritx, mates, argelagues i altres integrants del que es podria denomina vegetació típica de ribera. No serà gens estrany que trobem algun exemplar de tortuga que abunden per la zona i a les quals hem d’admirar i respectar el seu espai, sense destorbar-les. Anirem baixant ara seguint un tirany fet pels animals, ara superant un gorg, ara passant al costat d’una sitja de carboner, admirant les obertures que s’han obert en les parets del barranc.

Formacions de l’Entreforc de Son Cifre. (Foto: Xisco Simón)

S’Olla Colera

Un gorg ample, pla, completament empedrat pels còdols arrodonits per la forca de les aigües ens indicarà que hem arribat a S’Olla Colera, una formació que ens recorda la peça de terrissa de boca ampla a què fa referència el topònim.

De mica en mica el terreny va canviant i el terreny càrstic, calcari es va mesclant amb l’arenisca. Sembla que l’aigua, en la seva cerca de la mar, ha anat tallant el que són formacions dunars fossilitzades. Tres enormes balmes, com a mínim, ens cridaran l’atenció i mereixen un visita. Tots els matisos del color groc, del taronja més viu fins a un blanc trencat, ens sorprendran a la vista. En algun moment tindreu la sensació que heu arribat a una platja o que esteu trescant per les dunes d’algun desert, ja que la finor i textura de la sorra us ho podria fer pensar si tanqueu els ulls. Damunt dels cingles s’insinuen alguns tancaments en pedra amb els arbres de les finques abocant-se a la balconada del torrent.

S’Olla Colera. (Foto: Xisco Simón)

Torrent de Na Borgues

De forma progressiva el pendent se suavitza i el tipus de vegetació va mudant en tant el barranc guanya amplada. Finalment desemboquem en el Torrent de Na Borgues una mica més baix d’on, per la dreta, un torrentí s’uneix a l’agonitzant Barranc de Son Cifre. El terreny s’obre i deixem enrere les parets que ens han divertit fins fa estona per admirar un vall que s’inicia per l’esquerra a Sa Marineta de Petra i a on per la dreta es veu el relleu de la Serralada d’Artà. Na Borges, el curs d’aigua més llarg de Mallorca, que neix a Porreres i recull aigües de Felanitx, Manacor, Vilafranca, Petra, Santa Margalida i les Serres de Llevant, corre per abocar-se en la Badia d’Alcúdia, a veïnat de Son Serra de Marina. No és infreqüent que porti aigua, fins i tot en l’estiu. No és mal lloc per fer una aturada i recuperar forces.

D’entre les diferents alternatives que tenim triarem la més evident. Girem cua i iniciem la remuntada del barranc per afrontar els vuitanta-cinc metres de desnivell que hem perdut en la baixada. Les tranquil·les tortugues mores (testudo hermanni) que moren per la contrada ens miren en passar amb la saviesa i tranquil·litat del que coneixen la faula de La llebre i la tortuga, tot recordant-nos que no per fer molta via s’arriba més prest. La vida transcorre en les finques que limiten amb el barranc sense que els seus habitants (Can Banyeta, Can Guiem de Son Mesquida, Ca Na Catalina de Son Cifre Nou, Ca Na Margalida de Son Cifre Nou i Son Cifre Nou) tinguin notícia de l’extraordinari indret que acabem d’explorar i així ha de ser. Silenci i admiració a parts iguals. Respecte sempre.

Les parets grogues i fresques del pont de Son Cifre i el murmuri ocasional dels vehicles que el superen en rebran a la part final del nostre recorregut. Si teniu ocasió i paciència atureu-vos per un moment i admireu la serp verda que marca el recorregut d’aquest destacable accident geogràfic que s’oculta, i mai més ben dit, a la nostra terra.

Torrent de Na Borges. (Foto: Xisco Simón)

Temps aproximat entre 3 hores i mitja i 4 hores a ritme moderat

Referències

Mapa General de Mallorca Mascaro-Pasarius

Mapa Alpina Pla de Mallorca

Diccionari Alcover-Moll

Web Aires de la Serra Mallorquina

IX Jornades estudis locals Manacor

Tortuga del Torrent de Son Cifre. (Foto: Xisco Simón)
Gorg del Barranc de Son Cifre. (Foto: Xisco Simón)
Coves obertes amb dunes fòssils. (Foto: Xisco Simón)

Sobre es vi de Conies i Can Caremany, una llegenda recollida per Mossèn Alcover

Les terres que hem visitat tenien fama en el seu temps de criar alguns dels millors vins de la comarca.

Particularment les finques de Conies i Can Caremany (Can Queremany avui en dia) destacaven per damunt les altres. Dos homes discutien fort sobre les bondats i excel·lències de suc de cada casa sense posar-se d’acord en quin era el millor. La cosa podia arribar massa enfora entre aquells dos entusiastes bevedors. En Tià de Sa Real, que tenia fama de bruixot i de fer coses que passaven per miracles, passava per allà quan va ser reclamat per establir la primacia entre els dos productes. Els va proposar fer un tast dels dos vins en el que els dos homes varen estar d’acord. Per això va fer un tall a un cep de Conies i va omplir un barral. El mateix va fer amb un cep de  Can Caremany, davant l’astorament i temor dels que presenciaren aquella feta. Com pot ser que d’un cep ja surti vi elaborat i envellit? Els dos homes varen tastar primer un i després l’altre, els dos barrals,  i arribaren a la conclusió que ambdós eren de la màxima qualitat i que no hi havia raó per plet. Quan se’n varen tornar a Conies i a Can Caramany, trobaren dues botes de vi, una a cada finca, amb un tall per on havia rajat el vi que ha servit per omplir els dos barrals que han tastat. 

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt