Les belles contrades de la Serra del Morral i Cala Bóquer
La Vall de Bóquer és un lloc que, tot i la proximitat al populós Port de Pollença, ens ofereix un paisatge salvatge i indòmit, flanquejat per les Serres des Cavall Bernat per mestral i la Serra des Morral o des Vidriers per xaloc. Avui fem una proposta que ens permetrà recórrer part de la Serra des Morral, explorar la cresta i algunes restes arqueològiques interessants per acabar, si volem i la meteorologia ens ho permet, amb un bany a les aigües de Cala Bóquer. Imprescindible una bona càmera de fotos per atrapar les imatges que ens oferirà la trescada.
L’itinerari és pràcticament circular, exigent físicament i va fora de camí en gran part, ja que es transita per la carena de la Serra. De dificultat mitjana, no es tracta d’un passeig. Hi ha un pas que es pot evitar. Com sempre coneixement, atenció a la gent menuda i gran, mesura en la gestió de l’esforç i atents a la meteorologia. De cap manera s’ha d’intentar amb previsió de temperatures altes. Ideal per a una matinal sempre que no siguem dormilegues.
Cases de Bóquer
En la segona rotonda anant cap a Formentor, a l’altura de l’avinguda Bocchoris, trobareu a la vostra esquerra l’accés al camí de Bóquer. Al costat de l’entrada hi ha un descampat on podreu estacionar el vehicle. El camí de terra ens atraca a les cases de Bóquer entre parets de pedra i guanyant alçada de forma progressiva. Hi destaca la torre de defensa del segle XVII i el portal adornat amb l’escut heràldic dels propietaris. Arribem a la carrera des d’on gaudim d’una bona imatge del Port. Hem de recordar que som a una propietat privada pel que hem de fer un trànsit discret i parant atenció a deixar qualsevol barrera o tanca tal qual l’hem trobat.
Sortim darrere les cases de Bóquer i seguim un clar i ample camí que gira cap a la dreta i es dirigeix al nord entre mates… Superat un estret entre dues roques gegantines, caminarem uns 50 metres i girarem a la dreta sortint del camí per agafar un tirany que flanquejat per garballons de bona mida i amb ganes d’esquitxar les nostres cames. Hem d’agafar com a referència una ampla fesa en els cingles que tenim al davant sota Es Penyal Roig i aconseguir arribar a l’inici d’aquesta.
Pas de Sa Bretxa
També esmentada com a Pas dels Garballons per òbvies raons, es tracta d’un tall en la paret de la Serra des Morral. Pas excepcional, xap entre dues penyes de trànsit moderadament còmode no exempta d’esforç, amplada sorprenent, verticalitat extrema entre dues penyes amb sortida a una ampla balconada sobre la Vall de Bóquer. No és infreqüent la presència d’aficionats a l’escalada que fan servir aquestes penyes per practicar la seva vistosa disciplina.
Penyal Roig
Ara seguirem la carena en direcció cap a una canal que s’endevina al final d’una paret de partió. Gaudim de visió sobre la Badia de Pollença per la dreta mentre anem guanyant metres i la carena de la Serra sencera es presenta als nostres ulls. Arribem a una canal estreta i vertical que progressa contundentment fins a arribar a la rodalia del cap cucurull del Penyal Roig. Per aquells als que la prudència aconsella un altre camí, us fem la proposta de rodejar Es Penyal Roig per l’esquerra per un dels marcats camins que veureu, arribar a la collada i girar cap a la dreta per afrontar l’empitada final de cinquanta metres fins a arribar al cim. En la pujada hi trobem restes de dues murades ciclopies concèntriques, amb indicis d’altre tipus de construccions adossades. Segurament procedents d’èpoques prehistòriques, alguns estudiosos entenen que foren reaprofitades en èpoques més properes en el temps, com ara en els segles foscos que seguiren a la invasió dels vàndals que suposarem la fi de l’imperi roma.
És un excel·lent lloc per fer una aturada reparadora i confrontar l’actualitat de la intensa urbanització del Port de Pollença amb la solitària majestuositat de la Vall de Bóquer.
Coll del Penyal Roig
Baixem amb precaució fins a la collada que ens separa del nostre proper objectiu, un cim que s’interposa abans d’assolir el puig que dona nom a la serra. Al coll neix un torrent que tresca per la Canal del Penyal Roig fins a desembocar al Bosquet de Bóquer, una pineda a veïnat de la costa, únic testimoni d’un extens bosc ara consumit per la febre urbanitzadora.
La pujada afronta un desnivell d’uns cent metres que hem d’afrontar amb paciència i esment. El terreny és exigent i no convé despistar-se per evitar incidents. El premi d’aquest cim de nom desconegut és, de nou, una extraordinària vista sobre l’extrem nord de Mallorca. I això que es tracta d’un cim que just supera els tres-cents metres!
El Morral
El camí voreja el tallat que es precipita cap a la Vall de Bóquer mentre ens va ensenyant les aigües de la cala i les terres ermes de la punta Salada i punta Troneta, els extrems de la Serra del Cavall Bernat que tenim a l’altre costat. El característic forat de la Serra s’obre com un ull de bou al cel. Darrere el cim, intuïm la torre d’Albercutx i el cim de Na Blanca, el puig que fa de balcó sobre la platja de Formentor. Hem de practicar l’art de la paciència en aquestes terres per evitar incidents i, com sempre, l’esperit del grup ha de prevaldre sobre les iniciatives individuals. De tant en tant algunes fites ens confirmaran que som en la bona direcció. En una estona arribarem al cim. Per assolir el cilindre del vèrtex haurem de fer una petita grimpada no exempta de dificultat.
A Mallorca, la paraula Morro, i els seus derivats com ara Morral, denomina habitualment penyals prominents i singulars. No hi ha cap dubte que aquesta elevació de tres-cents cinquanta metres quadra, fil per randa, a aquesta definició. Just basta observar com atalaia sobre la vall de Bóquer i la veïnada d’Albercutx, dominant les aigües de l’habitualment tranquil·la Cala Bóquer. Les vistes sobre la Badia de Pollença, tancada per la Punta de L’Avançada i la mansió de la Fortalesa són quelcom especial. La cresta es perllonga cap a La Clo a veïnat de la Penya des Migdia que amaga el Coll de Sa Creueta pas obligat en l’accés a la Península de Formentor.
Cala Bóquer
Deixant al costat esquerre els costers d’Albercutx i les cases desfem passes fins a arribar al Coll del Penyal Roig. Tot el paisatge que hem deixat a l’esquena en la pujada se’ns mostrarà esplèndid en tornar del viatge. El Puig de Maria i els cims de la Vall d’en Marc Puig de Ca de Miner i Tomir fent un passadís de pedra al Puig Major de Son Torrella. A la collada ens desviem cap a la dreta per baixar fora camí enmig de càrritx i coixinets de monja fins a la pista que seguirem i, si tenim sort, ens conduirà fins a les aigües turqueses de la Cala, plena de còdols i història. Bany, sol i descans. D’ombra, ben poca trobareu!
Per tancar el circuit just cal desfer camí fins al punt d’inici. Recordeu que tota la vall de Bóquer està plena de restes arqueològiques de primer nivell vinculades a la ciutat preromana de Bócor. El nostre trànsit ha de compatibilitzar la seva contemplació amb respecte i protecció màxims.
Temps aproximat unes 4 hores a ritme moderat
Referències
Mapa General de Mallorca Mascaro-Pasarius
Mapa Alpina Pla de Mallorca Tramuntana
Diccionari Alcover-Moll
Web Tresques per Tramuntana
La ciutat esvaïda de Bócor
Les terres que hem recorregut varen fer part de la ciutat de Bócor, un poblat post talaiòtic d’importància i que com a resultat de la conquesta romana de l’any 123 AC, va adquirir l’estatus de ciutat federada a l’Imperi. La denominació llatina de la ciutat no és clara i els experts dubten entre Bocchorum, Bocchorus o Bocchor, del que deriva la denominació actual Bóquer. La ciutat, que comptava amb port, murades, temples, cases … va tenir una breu etapa d’esplendor en el segle que va seguir a l’acord amb l’imperi. Amb posterioritat, de mica en mica, va anar perdent impuls, població, recursos… per acabar essent abandonada al segle IV DC davant la pujança de la ciutat fundada pels colonitzadors romans a l’altre costat de la Badia de Pollença, la ciutat de Pollentia, avui en dia localitzada a pocs metres de les murades d’Alcúdia. Es va abandonar la ciutat indígena per anar a viure a la dels colonitzadors, en un procés d’aculturació i submissió.
Les restes de gairebé vuit-cents anys de poblament s’estenen, abandonades i espoliades, des del Pedrer de Bóquer fins a gran part de la Vall. Sembla impossible que aquesta terra erma i seca pogués sostenir ni a una cabra orada, per el que vós podeu imaginar quin enginy i feina els hi costava sobreviure.
Agraïment especial a Arnau Bisquerra per la valuosa aportació d’imatges i detalls que han enriquit la descripció de forma especial.