Consulta aquí els Premis 31 de Desembre de l’Obra Cultural Balear
L’Obra Cultural Balear ha fet públic el veredicte del jurat dels Premis 31 de Desembre, que enguany celebren quaranta anys de trajectòria. En aquesta edició commemorativa, el jurat ha distingit trajectòries de referència en la literatura, la lingüística i la investigació, alhora que ha volgut posar en valor projectes educatius, iniciatives de comunicació i moviments de reivindicació ciutadana. Segons el president de l’OCB, Antoni Llabrés, «quaranta anys després d’haver-se creat, els Premis 31 de Desembre mantenen la voluntat de fer visible aquesta feina, reconèixer els compromisos que la fan possible i reivindicar la necessitat de continuar construint espais d’ús, creació, transmissió i prestigi social del català».
Els guardonats de la 40a edició
El Premi Francesc de Borja Moll, destinat a reconèixer institucions, associacions, entitats o col·lectius que contribueixen a la defensa, difusió o promoció de la llengua, la cultura i la identitat, és per a Melicotó, una marca mallorquina que incorpora la cultura popular al disseny i als objectes quotidians.
Impulsat per Francisco Javier Torrado i Jaume Vich, el projecte reivindica la llengua, les tradicions, les festes i les expressions pròpies de Mallorca mitjançant productes creatius que apropen els referents culturals illencs a la vida quotidiana. La seva aportació consisteix a convertir la cultura pròpia en una font d’inspiració contemporània, accessible i atractiva. Amb aquest guardó, l’OCB reconeix la capacitat de Melicotó per fer de la identitat cultural un element viu, present en els hàbits de consum i en les formes actuals d’expressió creativa.
El lingüista, traductor i escriptor Nicolau Dols i Salas, president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans des de 2021, rep el Premi Josep Maria Llompart en reconeixement a la seva trajectòria acadèmica i al seu compromís amb l’estudi i la normalització de la llengua catalana. Catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balears, Dols ha desenvolupat una tasca destacada en l’àmbit de la fonètica i la fonologia, amb una atenció especial a la realitat lingüística de Mallorca. La seva recerca i la seva responsabilitat al capdavant de la Secció Filològica, institució que té encomanades funcions essencials en l’estudi científic i la normativa del català, l’han situat en una posició rellevant dins la filologia catalana contemporània. El premi vol reconèixer tant la seva contribució al coneixement de la llengua com la seva implicació en les institucions que treballen per garantir-ne la qualitat, la unitat i la continuïtat.
El Premi Emili Darder distingeix La Bressola, la xarxa d’escoles associatives que des de 1976 promou l’ensenyament en català a la Catalunya Nord i que enguany celebra cinquanta anys de trajectòria. Mitjançant un model d’immersió lingüística, La Bressola ha fet de l’escola un espai de vida en català i una eina fonamental per a la transmissió de la llengua i la cultura a les noves generacions. El seu projecte educatiu, nascut de la iniciativa associativa i del compromís col·lectiu, ha contribuït a enfortir la presència del català en un territori on la continuïtat lingüística requereix una implicació decidida de la societat. En el seu cinquantè aniversari, el reconeixement de l’OCB posa en valor mig segle de treball educatiu i de resistència cultural, així com la importància de garantir que els infants i els joves puguin créixer, aprendre i relacionar-se en català.
El Premi Climent Garau és per a la revista Sa Plaça, que enguany ha assolit la fita dels 500 números publicats. El guardó reconeix la continuïtat d’un projecte de comunicació que ha mantingut la seva presència al llarg del temps i que, amb aquesta trajectòria, posa en relleu el valor de les publicacions en català com a espais de comunicació, informació i participació social. L’actual àmbit informatiu inclou els municipis d’Alaró, Alcúdia, Binissalem, Búger, Campanet, Consell, Costitx, Inca, Lloret, Lloseta, Llubí, Mancor, Maria, Muro, Pollença, Santa Margalida, sa Pobla, Selva i Sineu. Des de sempre ha estat associada a la Premsa Forana de Mallorca i des de 2017 forma part de l’Associació de Mitjans en Català. Amb aquest premi, l’OCB vol destacar la contribució de Sa Plaça a la tasca del periodisme de proximitat i al manteniment d’espais de comunicació en català.
La filòloga, antropòloga i catedràtica de la Universitat de les Illes Balears Caterina Valriu rep el Premi Bartomeu Oliver per la seva extensa trajectòria de recerca, divulgació i recuperació de la tradició oral i la literatura popular de les Illes Balears i del conjunt de l’àmbit lingüístic català.
La seva feina ha contribuït a documentar i interpretar rondalles, llegendes, costums i altres manifestacions del patrimoni immaterial, així com a estudiar la literatura infantil i juvenil. Autora d’una obra acadèmica i divulgativa extensa, Valriu ha combinat la investigació universitària amb la voluntat d’apropar la cultura popular a nous públics, també a través de la narració oral. El jurat reconeix, així, una trajectòria que contribueix a preservar la memòria col·lectiva i a transmetre un patrimoni cultural que forma part de la identitat compartida. La seva tasca demostra que la cultura popular no és només un llegat del passat, sinó també una font viva de coneixement, creativitat i cohesió social.
El Premi Miquel dels Sants Oliver, destinat a premiar una obra no literària que tracti amb rigor un tema propi de les ciències o les humanitats i que sigui d’interès especial per a les Illes Balears, correspon a l’Atles lingüístic del domini català, una obra dirigida pels filòlegs Joan Veny i Clar i Lídia Pons i Griera, editada per l’Institut d’Estudis Catalans. Enguany s’ha publicat el Petit atles lingüístic del domini català, un conjunt de 9 volums publicats entre 2018 i 2025 i que deriven de la publicació mare, l’Atles lingüístic del domini català, editat entre el 1998 i el 2018, també sota la direcció de Joan Veny i Lídia Pons. Tant un atles com l’altre són obres fonamentals per a l’estudi i el coneixement de la variació dialectal i històrica del català, ja que, després de múltiples enquestes fetes a parlants populars dels diferents territoris de la llengua, plasmen sobre mapes els resultats de les respostes. Els dos filòlegs les comenten des del punt de vista etimològic, fonètic, semàntic i de la relació que tenen amb la cultura popular, i també remarquen els vincles amb altres llengües de l’entorn.
El Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel distingeix una persona de menys de trenta anys, o un col·lectiu de persones joves, que hagi excel·lit en qualsevol àmbit de la cultura a les Illes Balears. En aquesta edició el guardó correspon a la novel·lista Aina Fullana Llull.
Professora de català per a adults, Aina Fullana és autora de les novel·les Els dies bons (2021) i De gran, vull ser una casa (2026). Si en la primera obra l’autora, partint del seu Manacor natal, ens endinsa en el món de la drogoaddicció i dels baixos fons de la Mallorca contemporània i trena les veus de la narració amb un estil que reprodueix la llengua oral, amb la seva darrera creació, a través de les vicissituds d’Emma, ens presenta la lluita entre el record i l’oblit, la transformació del territori i el desarrelament cultural que provoca la turistificació i les conseqüències, fins i tot psiquiàtriques, que poden tenir aquests processos socials en la personalitat dels joves d’avui.
El Premi Aina Moll i Marquès s’atorga a una persona o entitat que s’hagi distingit per dur a terme, des del voluntariat, activitats de defensa, promoció, difusió de la llengua catalana a les Illes Balears.
El Correllengua Agermanat, amb tot el seu conjunt d’impulsors i participants, sense cap dubte s’ha fet mereixedor d’aquesta distinció que premia el voluntariat a favor de la nostra llengua.
Partint del precedent del Correllengua creat i impulsat a Mallorca l’any 1995, després continuat en altres territoris catalanoparlants, enguany, entre el 19 d’abril i el 5 de maig, una munió de corredors i participants, incansables, han trepitjat a bon ritme tot el conjunt dels territoris catalanoparlants.
El simbolisme de la cursa que travessa territoris i que aplega gent al voltant de la torxa que passa de mà en mà, ha mostrat, durant setmanes, la voluntat de compartir una llengua viva i present en la vida quotidiana de la nostra societat.
Darrere el pas dels corredors, abans i després de cada itinerari, donant forma i suport a cada columna itinerant, hi hagut la feina entusiasta, voluntària i compromesa d’unes persones i uns col·lectius dignes de rebre el premi Aina Moll que els atorga l’Obra Cultural Balear.
La Junta Directiva de l’OCB ha considerat oportú guardonar el Dr. Josep Amengual Batle amb el Premi Gabriel Alomar i Villalonga, en reconeixement a la seva trajectòria marcada per l’excel·lència continuada en favor de la investigació i l’estudi de l’alta cultura de Mallorca, pel compromís manifestat en la difusió i el cultiu de la llengua catalana en àmbits diversos i per l’impuls al civisme i al diàleg democràtic exercit entre l’Església i la societat. L’obra del doctor Josep Amengual Batle, missioner dels Sagrats Cors, és llarga, densa i profunda en els camps de la història, de la història de les religions, de la teologia, del lul·lisme, de la patrística i de la toponímia antiga de les Balears.
Intel·lectual amb connexions internacionals, el P. Amengual ha publicat gran quantitat d’articles, estudis i treballs en diverses llengües, però sempre ha tengut clara la fidelitat al català com a llengua de l’Església i de la societat mallorquines.
El Premi Joan Alcover, que enguany es convoca per primera vegada coincidint amb el centenari de la mort del poeta, és per a Biel Mesquida, escriptor i intel·lectual mallorquí, una de les veus més personals i innovadores de la literatura catalana contemporània. Amb una obra que conrea la poesia, la narrativa, la crítica i la reflexió cultural, Mesquida ha fet de l’experimentació formal i de la força expressiva de la llengua dos dels trets distintius de la seva escriptura. Des de llibres com El bell país on els homes desitgen els homes i L’adolescent de sal fins a les seves obres més recents, ha mantingut una trajectòria literària marcada per la recerca creativa, la llibertat expressiva i una mirada crítica sobre la realitat. La seva vinculació amb la vida cultural mallorquina i la seva contribució a la renovació de la literatura en català fan de la seva trajectòria un referent singular. El guardó reconeix una obra que ha eixamplat els horitzons expressius de la llengua i ha enriquit el patrimoni literari contemporani.
A l’edició d’enguany, el jurat ha acordat concedir una menció honorífica a la cineasta Margalida Melià pel documental Suportant el paradís, una obra que proposa una reflexió crítica sobre el present i el futur de Mallorca.
A partir de converses amb artistes i intel·lectuals mallorquins, el documental aborda les transformacions socials i culturals de l’illa i les conseqüències de fenòmens com la turistificació i la gentrificació. La pregunta sobre què passa quan un lloc deixa de pertànyer a les persones que l’habiten travessa una obra que convida a reflexionar sobre la identitat, la memòria, el territori i les condicions de vida de la població resident. La menció honorífica vol reconèixer el valor del cinema documental com a eina de reflexió col·lectiva i la capacitat de la creació audiovisual per plantejar qüestions centrals sobre la societat mallorquina contemporània.
El jurat de l’edició del 2026 ha estat format per Lluís Segura Ginard, Neus Picó Veny, Maties Garcias Salvà, Joan Carles Palos Nadal i Magdalena Serra Capó. Els Premis 31 de Desembre es lliuraran el dissabte dia 12 de desembre, al Teatre Principal de Palma, en el decurs de la gala de la Nit de la Cultura.