La protecció pesquera del Canal de Menorca afavoreix la diversitat genètica de quatre espècies marines
La protecció pesquera del Canal de Menorca contribueix a preservar la diversitat genètica de les espècies marines i reforça la importància de les reserves com a eina de conservació dels recursos pesquers. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi liderat per la Universitat de les Illes Balears (UIB), amb la participació de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO-CSIC) i l’Institut d’Investigacions Marines (IIM-CSIC), que ha detectat valors més elevats de diversitat genètica en quatre espècies d’interès pesquer dins la zona protegida.
La recerca, publicada a la revista científica Biodiversity and Conservation, ha analitzat el moll de roca (Mullus surmuletus), el serrà (Serranus cabrilla), l’escórpora (Scorpaena notata) i el pop comú (Octopus vulgaris). En les quatre espècies, els exemplars procedents de l’àrea protegida presentaven una diversitat nucleotídica superior a la dels individus de dues zones obertes a la pesca.
La zona de protecció pesquera del Canal de Menorca prohibeix la pesca d’arrossegament des del 2016. Els resultats de l’estudi aporten noves evidències dels beneficis d’aquesta mesura, no només per a la conservació de les poblacions marines, sinó també per al manteniment de la seva capacitat d’adaptació als canvis ambientals.
Més pressió pesquera, menys diversitat genètica
Un dels aspectes més destacats de la investigació és la relació entre la intensitat de l’activitat pesquera i la diversitat genètica de les espècies estudiades.
Després de la creació de l’àrea protegida, l’esforç pesquer es va desplaçar cap a altres sectors del canal, especialment cap a la zona oberta a la pesca més pròxima a l’espai protegit. Les dades de seguiment dels vaixells entre el 2009 i el 2023 mostren que les àrees on la pressió pesquera va augmentar o es va mantenir presentaven valors comparativament més baixos de diversitat nucleotídica.
Aquest resultat apunta que l’activitat pesquera continuada pot reduir la varietat genètica de les poblacions marines. Encara que hi ha un intercanvi important d’individus entre les diferents zones, l’arribada de nous exemplars podria no ser suficient per compensar la pèrdua de variants genètiques poc freqüents quan la pressió pesquera és elevada i persistent.
La diversitat genètica és un factor important per a la supervivència de les espècies, ja que una major varietat d’informació genètica pot facilitar l’adaptació a les alteracions ambientals, les malalties i altres factors d’estrès. Per això, preservar-la és també una manera d’enfortir la capacitat de resposta dels ecosistemes marins davant els canvis futurs.
Prop de 400 exemplars analitzats
Per dur a terme la investigació, l’equip científic va estudiar mostres recollides entre el 2021 i el 2023 en tres àrees del Canal de Menorca. En total, va analitzar prop de 400 exemplars de les quatre espècies i va comparar un fragment d’ADN mitocondrial conegut com a COI, emprat habitualment com una mena de codi de barres genètic per estudiar la variabilitat biològica.
Les dades genètiques es varen combinar amb els registres de l’activitat pesquera dels vaixells corresponents al període comprès entre el 2009 i el 2023, així com amb simulacions informàtiques de possibles expansions i reduccions de les poblacions.
Segons Noemi Pasini, autora principal de l’estudi i investigadora del grup de recerca en Genètica Humana i Evolutiva (HEGEN) de la UIB, els resultats demostren que la protecció dels hàbitats marins pot tenir efectes que van més enllà de l’augment de l’abundància de les espècies.
La investigadora destaca que conservar la diversitat genètica és fonamental perquè les poblacions puguin adaptar-se als canvis futurs i assenyala que incorporar indicadors genètics al seguiment pesquer podria contribuir a millorar les decisions de gestió i conservació.
Una eina complementària
Els autors adverteixen, però, que la metodologia emprada presenta limitacions. L’anàlisi de l’ADN mitocondrial constitueix una primera aproximació al diagnòstic de la diversitat genètica i no substitueix els estudis genòmics més amplis, que permeten obtenir una visió més completa de la variabilitat de les poblacions.
Tot i això, els investigadors consideren que el mètode és senzill i assequible i que pot complementar les eines de seguiment de les àrees marines protegides.
Els resultats reforcen així la utilitat de la zona de protecció pesquera del Canal de Menorca com a instrument per afavorir la recuperació de les poblacions explotades i orientar una gestió més sostenible dels recursos marins. Alhora, posen de manifest que l’eficàcia de les reserves no s’hauria de valorar únicament a partir de la quantitat de peixos o altres organismes presents, sinó també tenint en compte la diversitat genètica que permet a les espècies mantenir poblacions resilients a llarg termini.