El Calendari Folklòric de Mallorca de Rafel Ginard es completa amb el quart volum

El Calendari Folklòric de Mallorca de Rafel Ginard ja està complet. La Fundació Mallorca Literària n’ha coeditat –juntament amb Saïm Edicions– el quart i darrer volum, el d’hivern, que ja està disponible a les llibreries. Els curadors dels textos han estat Andreu Ramis i Miquel Sbert, mentre que l’autor de les il·lustracions és Toni Galmés.

Amb la publicació d’aquest quart volum culmina una tasca ingent de la Fundació Mallorca Literària iniciada l’any 2015 amb la identificació d’aquest valuós material inèdit, en el marc del procés de digitalització del llegat de Rafel Ginard. Des d’aquest moment es posà en marxa el projecte editorial, que tingué el primer llançament el 2020 amb el volum de Tardor, a continuació el d’Estiu l’any 2021 i els volums de Primavera i Hivern en l’actual 2022.

Rafel Ginard i el Calendari Folklòric de Mallorca

Rafel Ginard Bauçà (Sant Joan, 1899 – 1976) fou pare franciscà, poeta i prosista, i excel·lí en la seva labor de folklorista, gràcies a la qual el poble de Mallorca gaudeix avui d’una memòria cultural ben nodrida i documentada.

Ginard va recollir la més extensa recopilació de cançonística popular en llengua catalana, el Cançoner Popular de Mallorca, compilat durant tota una vida i publicat en quatre toms per part de l’Editorial Moll entre 1966 i 1975: aquesta és, sense dubte, la magna obra de l’autor, reconeguda, juntament amb Diccionari Alcover-Moll i l’Aplec de Rondaies Mallorquines, com una de les tres potes en que se sustenta la cultura catalana a Mallorca.

A la llum d’aquest Calendari Folklòric de Mallorca que la Fundació Mallorca Literària va detectar en el llegat inèdit de l’autor i que ara finalment ha vist la llum, hauríem de rectificar aquesta imatge per indicar que són quatre els pilars fonamentals sobre els quals se sustenta la cultura catalana a Mallorca, i que el quart és precisament aquest Calendari Folklòric.

L’edició que ara s’ha presentat remet al material recopilat per l’autor durant tota una vida de folklorista recollint cançons, rondalles, dites… i alhora també altres informacions sobre rituals, celebracions, costums i creences arreu de Mallorca. L’any 1951, Ginard inicià l’ordenació de tot aquest material folklòric recopilat “addicionalment” a les cançons en forma de “Calendari Folklòric” i l’ordenà per data en plaguetes agenda, que dia a dia li brindaven un espai per anotar aquelles informacions de transmissió oral que havia recollit. Fruit d’aquesta tasca minuciosa neixen set plaguetes entre 1951 i 1958, manuscrites amb lletra menuda i apinyada, que condensen la cultura tradicional de la Mallorca d’arrel.

Entre els anys 2014 i 2018, la Fundació Mallorca Literària —que gestiona el Museu de la Paraula. Casa Pare Ginard, a la casa natal de Sant Joan— va dur a terme la catalogació i digitalització del llegat documental de l’autor, gràcies al conveni establert amb els franciscans del TOR. Des del primer moment de l’inventari, la troballa del conjunt de plaguetes del Calendari va identificar-se com un esdeveniment, no tant perquè permetia completar l’estudi de la totalitat d’obra de l’autor, sinó sobretot atès l’interès antropològic i etnològic del seu contingut. Des de llavors, aquest material ha motivat nombroses iniciatives impulsades des de la Fundació Mallorca Literària, amb ànsia d’aprofitar aquest llegat com un actiu de primer ordre en la divulgació i reivindicació de la cultura d’arrel a Mallorca.

L’any 2015 es va llançar una primera col·lecció de 12 dossiers del Tradicionari de Mallorca, recollint informacions de celebracions i rituals remarcables en el cicle anual. No és gens casual que coincidint amb aquestes publicacions es generàs la descoberta dels rituals de la Nit de les Ànimes, festa que a dia d’avui és ben present en les celebracions de la vigília de Tots Sants arreu de Mallorca.

Des d’aquell primer moment es va encunyar del títol Tradicionari de Mallorca per aglutinar activitats educatives, divulgatives i performatives entorn d’aquests continguts basats en les anotacions de Ginard al Calendari Folklòric.

Però totes aquestes accions constitueixen únicament satèl·lits —reeixits i preciosos sempre que hem pogut— de la principal tasca que calia dur a terme amb les plaguetesde Ginard: la seva transcripció completa i la seva publicació en versió editada i divulgativa. La tasca d’Andreu Ramis i Miquel Sbert en aquest punt ha resultat crucial, explorant i revisant a fons els textos manuscrits i les seves transcripcions, ordenant i reordenant les anotacions amb màxima fidelitat al recollit per Ginard, però també compromís i responsabilitat de preparar aquests continguts per a una edició exhaustiva i alhora divulgativa.

Amb ells han treballat de manera minuciosa i curosa la tècnica Joana Maria Serra, coordinadora de la Casa Pare Ginard i del projecte d’edició; l’il·lustrador Toni Galmés, encarregat de traslladar a imatges aquests esqueixos de cultura viva, d’arrel i de futur; iel dissenyador Jordi Cerdà, a qui ha correspost la labor d’encaixar tantes aspiracions diverses en un format únic, fent que la informació fos alhora exhaustiva, accessible, estructurada, estètica i capaç d’esdevenir el volum de capçalera que en endavant ens ha d’acompanyar, com a senya d’identitat cultural que des de Rafel Ginard i a través nostre llegam a les futures generacions.