Tomeu Caldentey Julià: “La poesia és fantàstica perquè no ho acabes de dir tot mai”

Tomeu Caldentey Julià (Felanitx, 1982) ha rebut aquest 2022 dos reconeixements a la seva obra poètica. El premi Pollença de Poesia per l’obra “Boscúries”, i el premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Angel Riera pel poemari “Cossos”, aquesta darrera editada per Món de Llibres. Tomeu Caldentey és mestre d’escola primària especialitzat en Pedagogia Terapèutic. Explica que la lectura el va dur a l’escriptura. S’inspira en el dia a dia, en la vida, i molts dels seus poemes sorgeixen en les seves caminades per la muntanya. Dia 17 de desembre a les 12h es presenta “Cossos” a la Institució Pública Antoni Maria Alcover a Manacor

Pregunta.-Còm estas vivint aquest any amb aquests reconeixements a la teva obra?

Resposta.- Tot ha estat molt inesperat. Passar de l’anonimat a guanyar un Miquel Angel Riera de Manacor, que és un premi molt reconegut als Països Catalans, i el mateix any aconseguir un premi Pollença era una cosa que no somiava mai. Eren poemaris que tenia aturats i no ho esperava.

P.- Els premis ajuden a obrir-se camí.

R.- Són un al·licient més per seguir endavant, i per jo ha estat una situació molt gran i l’he viscuda amb molta d’alegria. La tasca d’escriure i llegir és una tasca individual, i quan ho mostres, les primeres vegades que passa no saps com ho vius. Es un procés molt curiós. Son processos diferents tant llegir, com escriure, com mostrar-ho a la gent. 

P.- Com comences a escriure poesia?

R.- Vaig començar amb la lectura, amb molta afició a la poesia, amb molta curiositat per saber més. I la lectura te duu a l’escriptura, i l’escriptura de duu a voler expressar i comunicar coses que t’agradaria compartir amb la gent. Comença un poc així. D’aquesta lectura, passar a l’escriptura i a començar a fer poemaris que saps que no aniran enlloc. Són aprenentatges, a casa a lo millor n’hi ha 4 ó 5, i són el meu camí fins a arribar als que han rebut aquests premis.

“La lectura te duu a l’escriptura, i l’escriptura de duu a voler expressar i comunicar coses que t’agradaria compartir amb la gent”

P.- Com sorgeix “Boscúries”, el poemari que ha rebut el Premi Pollença de Poesia?

R.- A jo m’agrada molt caminar, sobretot per la muntanya, i la que tenc més a prop és el Puig de Sant Salvador. I diàriament, quan tenc temps, vaig a la muntanya perquè és allà on trob pau i puc veure els elements de la natura en estat pur. “Boscúries” surt d’aquestes caminades i està contextualitzat dins d’un bosc, però al mateix temps aquesta paraula implica aquesta part inexplorada de nosaltres mateixos. Són poemes breus però que tenen una intenció de reflexió i d’anàlisi del que és la vida. Sempre de manera un poc divertida i un poc punyent. 

P.-“Cossos” és l’altre poemari premiat. Com és aquest poemari?

R.- Esta format per uns 40 poemes i és bastant diferent. La temàtica no deixa de ser una posada en escena de preguntes i respostes, però transita més per les vides humanes. Hi ha punts de deliri mental, hi ha punts en que parla més de la vida d’un cos d’una persona, una vida molt pensada pel capitalisme, i de com feim tot aquest camí fins a la mort. Es un poemari al que li tenc molta estima perquè és un dels primers que vaig pensar que podria estar bé publicar-lo.

P.-La poesia te dóna molta llibertat per expressar el que vulguis. 

R.- La poesia és fantàstica perquè no ho acabes de dir tot mai. El que pots abraçar és tan petit que de la mateixa idea poden sortir moltes altres idees. La poesia dóna moltes possibilitats d’expressió.

P.-Quins poetes has seguit? Quines han estat aquestes lectures que et motivaren a escriure?

M’ho llegesc tot. Ara mateix aquí al damunt tenc Jaume Pont, o Felicia Fuster, o Silvia Plath, o Pere Jaume, Paul Éluard, Paul Valéry… és tan gran, és una immensitat, i intent abraçar el màxim i anar llegint tot el que vaig trobant. Es inabastable.